No tinc molt clar per què m’esmentes, @XaviPinyol , però m’ha servit per descobrir la resposta de @JoanAranda. Aprotifo per deixar-li un comentari per si l’ajuda a decidir-se:
JoanAranda De tota manera, com que sóc idiota, no descarto intentar tornar a parlar-hi, però si és a nivell d’executiva. El model que hem tingut darrerament de parlar mitjançant un únic punt de contacte, és massa propens als malentesos típics del joc del telèfon. Massa vegades que era evident que no ens enteníem i massa vegades on es respiraven uns recels totalment fora de lloc. A més, que crec que diverses persones segueixen recelant, ho reconeguin obertament o no (i algunes sí que ho han manifestat obertament i de formes molt poc adequades). Jo l’única forma que conec per resoldre problemes és parlar. No sé… Hi ha dies que crec que cal, i altres que, veient certes actituds viscudes repetidament, prefereixo no perdre-hi més temps, la veritat.
@JoanAranda, si vols saber la meva opinió, no perdis més temps amb aquesta gent.
El nivell de les seves aportacions ha demostrat reiteradament que els va gran el vaixell. I ells són els bons, perquè, a sobre, són l’únic estament federatiu que s’ha dignat a passar per aquí.
No sé quina sensació us queda a tot l’equip d’@S21puntcat, però tingueu-ho molt clar: la vostra feina ha estat molt útil.
Ha servit per visibilitzar:
- La poca capacitat dels de dalt.
- La insaciable voracitat per crear cada cop més estructura federativa en un col·lectiu que minva. I si fos per fitxar grans talents, encara. Però no. Encara estic intentant pair allò de les federacions que es concedien sense que els col·lectius les demanessin i que es regalaven a qui digués que les volia portar.
- La poca energia dels col·lectius, com el meu, que hauríem de lluitar per guanyar-nos millor la vida i som incapaços de mobilitzar-nos amb fermesa.
- El passivisme general a l’hora d’intentar canviar res, també des de la base.
@S21puntcat, heu estat útils per visibilitzar la situació actual i, el més preocupant, que no sembla que hi hagi ningú —ni a dalt, ni al mig ni a baix— amb capacitat, empenta i coneixements per revertir-la.
Preguem perquè no s’acabin les subvencions, ja que hem demostrat que som un col·lectiu que no sap (i sovint ni vol) connectar amb la societat que l’envolta. Estem fent un sardanisme subvencionat com a dansa nacional, però totalment articulat com un producte d’autoconsum.
Si renunciem a entendre l’entorn i a adaptar-nos-hi, algun dia les institucions deixaran de subvencionar la sardana com la dansa nacional que, evidentment, no som. Parlo de dansa nacional en termes d’acceptació popular, no del paperet que pugui donar la UNESCO. És el poble qui decideix què és seu. Segons la Viquipèdia, l’últim element patrimonial que va obtenir aquest reconeixement a Catalunya van ser les Festes de l’Os als Pirineus (2022). I la veritat és que no he vist que la gent hagi deixat d’anar massivament al futbol per no perdre’s la festa encara que la UNESCO digui que allò és l’hòstia. Serem dansa nacional el dia que la nació la senti com a seva, no el dia que ens en donin el paper —si és que ens el donen. Tot i així… de debò que fins i tot els ossos ens han passat al davant als sardanistes? 🤦
Donem per perduts els anys que queden a l’organigrama actual de @SomSardana i esperem que no ho deixin tot tan “atado y bien atado” que ningú ho pugui revertir: un cop has regalat una cadira, costa molt treure-la. A més, canviar estatuts és un malson. Si el primer que ha de fer qui entri és simplificar l’estructura supèrflua i substituir tribuenerus per gent qualificada, perdrà més temps discutint que treballant.
Per cert, saben a @SomSardana què és un gerent o un gestor professional de projectes? Poques persones amb experiència professional en aquests àmbits poden fer molt més que cent que treballin només amb energia i bona fe però sense almenys coneixements elementals de planificació estratègica, segmentació de públics i anàlisi de resultats. Però o troben un voluntari o és molt car. I ningú amb dos dits de seny acceptarà fer-ho (per diners o no) si el primer que ha de fer és intentar coordinar-se amb un organigrama enorme, ple de “sardanistes de tota la vida” que probablement ni l’entendran ni el voldran ajudar si això implica perdre qualsevol privilegi.
Fora de la feina de músic, sempre he treballat en multinacionals del sector energètic i he canviat bastant de feina. Per tant, he vist el millor i el pitjor, i sé molt bé la diferència entre dominar aquests temes o no. Sé molt bé de què parlo quan dic que a les cúpules sardanistes sobra gent i falta talent: les proves són concloents. No calen grans masters, però dedicar-hi moltes hores no és suficient: la formació és imprescindible. Cal partir d’un petit equip que provingui del món de l’empresa amb coneixements de planificació estratègica i prou autonomia per anar tan al moll de l’os com calgui i facilitar la formació de la resta de la cúpula i totes les entitats del sector.
Esperem que algú hi posi seny; però, si no és així, no ens queixem si algun dia la sardana torna a ser una dansa viva només a l’Empordà, que és el que era inicialment —de la mateixa manera que la jota és viva només a les Terres de l’Ebre.