@JoanPonsPuig, intentaré fer una resposta més curta de les que acostumo, perquè ja fa temps que quan més intento explicar-me, menys ens entenem: no només amb tu, sinó amb altra gent de @SomSardana.
1. Sobre que la teva veu potser no la considerem gens vàlida
En cap moment he qüestionat la validesa de la teva veu. El que he dit i mantinc és que, a nivell personal, em sento dolgut amb el buit que rebo per part de bastants excompanys de SomSardana, i a nivell de “valideses”, tot el debat era –i continua sent– sobre processos i resultats, i sí: veig massa indicadors que indiquen que tenim mala peça al teler.
2. Per què no es va publicar la notícia
Entenc els motius (evitar confusions, esperar un replantejament..). Molt raonable. Tanmateix, precisament ja que insistiu tant en tot el que us importava la nostra iniciativa, un breu missatge de comiat i suport, hauria estat bé. Crec que la comunitat ho hauria agraït (nosaltres, segur).
3. La frase atribuïda sobre la “manca de formació”
JoanPonsPuig nego rotundament haver dit mai que no cal cap mena de formació per gestionar tot el que es gestiona des de la Confederació. És una afirmació falsa contra mi que no puc tolerar
Celebro recordar-ho malament. Estava convençut que a la nostra darrera reunió vas dir que “bé, jo no tinc cap formació de gestor cultural ni res, però tampoc cal cap formació per més que digueu”. I sí, amb un to de renyadeta, dissortadament, massa habitual. I aquí, l’escrit anava força més enllà de l’àmbit cultural. Aquest home parlava de perfils transformadors i en aquest àmbit, precisament perquè s’hi juguen la continuïtat al mercat, és molt més efectiva una formació empresarial de Project Manager que una de Gestor Cultural:
NoSocEnPuigdeltaulat Per cert, saben a @SomSardana què és un gerent o un gestor professional de projectes? Poques persones amb experiència professional en aquests àmbits poden fer molt més que cent que treballin només amb energia i bona fe però sense almenys coneixements elementals de planificació estratègica, segmentació de públics i anàlisi de resultats.
No sabia que tenies titulacions de Project Management. Almenys en el meu temps, a la Confederació, només en tenia jo. Així entendràs per què el que diu en @NoSocEnPuigdeltaulat sobre el tema és superrellevant. Hi havia moltes de les coses que feu que em feia pensar que no en tenia ningú. Només que tingueu formació bàsica sobre resolució de problemes, segmentació de públics i anàlisi de resultats, ja és important. I els coneixements de planificació estratègica, té raó en que marquen una diferència.
Quin títol de gestió de projectes tens? O qui el té? De debò, moltes de les coses que passen no em quadren gens si teniu algú amb aquesta formació a la casa. Així entendràs per què l’excés de càrrecs no és bo en cap organització que pretengui ser efectiva. Especialment si es tracta de col·lectius marcadament conservadors.
4. Objectiu del fòrum
Anava bastant més enllà que fer que sortissin iniciatives, però també és igual ja. Identificar i comentar problemàtiques, evidentment, era també un dels objectius. De fet és el primer pas per resoldre qualsevol problema és identificar-lo. El segon és perfilar-lo. El tercer és trobar-ne les causes arrel. I el quart, és veure qui i com pot accionar-lo. O inclús explicar-lo si ja s’està accionant.
De debò algú té formació sobre resolució sistemàtica de problemes? Jo les reaccions que he vist sempre són les de sardanista de tota la vida: “com que això ho faig jo, qualsevol crítica en aquesta àrea és un atac cap a mi.”. Si algú té formació en el tema, encara ho entenc tot menys. Però bé. Ja és igual.
5. Sobre el vostre suport ferm.
Perfecte que ens oferíssiu presentar a la vostra següent Junta General. Personalment, em va agradar, realment. Ja ho sabeu. Però poc després ja vàrem decidir tancar, per motius que hem repetit mil cops que no depenien de vosaltres, així que ja no tenia cap sentit anar-hi.
A més, coincideixo amb en @NoSocEnPuigdeltaulat: si tan clarament volíeu demostrar que tota la Junta recolzava sincerament el nostre projecte, res no hauria estat tan autoexplicatiu i concloent com veure diversos membres de l’executiva aparèixer per allà amb regularitat i normalitat. I, per què no, que hagués sorgit algun voluntari entre vosaltres. Què hauríem guanyat? Un any? Llavors encara estàvem força animats. A més que, probablement, hauria causat inclús un efecte crida entre altres entitats.
(merda! no he aconseguit fer-lo curt, però ja no vull dedicar-hi més temps: necessito passar pàgina)
