Carmepru
Quina és la solució? Doncs penso que és la que ens explica en @DaniGasulla quan ens diu …
(…) En el món del clàssic podem trobar els QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ de Mussorgsky que va instrumentar per a orquestra Ravel, o el grandiós EL PESSEBRE de Pau Casals, instrumentat pel seu germà Enric (i ara una darrera instrumentació per en Ros Marbà). I hi ha cap problema? Doncs no. Perquè no se’n van amagar. Els coneixedors de la música clàssica saben aquestes coses. Però el problema no és qui ho fa, sinó “fer passar bou per bèstia grossa” com passa a la sardana. I precisament això era un punt de les bases de La Sardana de l’Any de fa un temps, que era obligatori posar el nom de l’instrumentador en cas que no sigui el mateix que qui fa la melodia.
Comparteixo la seva idea, i en especial les que fan referència al món de la sardana, que és el tema d’aquest debat.
Sí, penso que la solució que cadascú sigui sincer/a i digui la veritat i no amargar-se! No tothom ho farà, està clar, però sí que seria interessant que, entre tots i totes, aconseguíssim establir un costum de fer-ho (tot i que anava a escriure establir una norma que exigeixi fer-ho però he pensat que quedaria massa “heavy”). En aquest sentit, i seguint la denúncia d’en @LluisAlcala, és imprescindible que aquells que han promogut la creació d’una associació de compositors i compositores amb l’objectiu de defensar els interessos específics d’aquest col·lectiu mostrin aquesta sensibilitat vers al col·lectiu també a l’hora de dissenyar els programes de les entitats que formen part i tenint en compte els aspectes comentats en aquest debat. Estic convençut, o almenys m’agradaria pensar-ho, que el debat que ha obert en Lluís vers aquest tema serveixi per reparar aquestes dinàmiques i anar tots /es en una mateixa direcció.
A veure com evoluciona tot plegat!