Com m’agrada que hagueu obert aquest debat!!! Un debat complex i que hi ha moltes variables.
En la societat actual la percepció sobre la qualitat d’una proposta cultural es mesura en funció del preu. Si una obra de teatre o un concert són cars serà perquè són bons…
Volia aportar algunes idees:
En primer lloc comentar que el preu d’una activitat cultural està marcat pels costos, però també per la ideologia que inspira la gestió cultural d’aquell programador:
Si com a programadors posem el focus a la democratització, participació, i accessibilitat, prioritzarem preus baixos. Si posem el focus a la qualitat, professionalització, i prestigi, posarem preus més cars. Això l’Arnau ho ha explicat molt bé!
També es pot fer descomptes per a afavorir l’accessibilitat de grups amb risc d’exclusió, o per a segments que considerem prioritaris. A Olesa la gent paga, excepte si tens menys de 35 anys, que llavors és de franc.
Hi ha hagut moments històrics per a cada enfocament. Quan es va acabar la dictadura el context era la democratització, guanyar els carrers. Ara el context és la professionalització, perquè només fent la feina ben feta i amb llenguatges contemporanis es pot arribar als nous públics.
En segon lloc comentar que als públics se’ls educa, o se’ls deseduca, amb les decisions que prenem. I educar el públic no es fa d’un dia per l’altre. Si en una població portem molts anys dient-li a la gent que la cultura és gratuïta, caldrà picar molta pedra per a revertir això.
Finalment, en tercer lloc, opino que la política de preus ha de ser conseqüència d’un debat previ: la fixació d’objectius. Si l’objectiu és que a curt termini vingui molta gent de segments d’edat avançada per omplir la sala aplicarem una estratègia de preus molt diferent que si l’objectiu és començar a educar el públic en la qualitat, i anar a buscar nous segments.
Em sembla molt interessant la proposta de l’Arnau d’un carnet de sardanista, únic per a tot el país, amb descomptes. Es podria fer com una cosa a part, o es podria fer que si ja ets soci i ja pagues la teua quota de qualsevol entitat federada a Som Sardana reps aquest carnet.
Per acabar, personalment no faria mai res gratuït. Crec que la sardana i la cobla tenim un problema de desprestigi social. I per tant l’estratègia de preus baixos o gratuïtat la trobo un error. Com a darrer extrem si no es pot posar un preu, aplicar el sistema d’entrada inversa amb urnes a la sortida, tal com comenta la Carme.