JordiS Personalment, no crec que haguem de dirigir-nos Som Sardana per intentar resoldre aquesta situació (per cert, una situació que com diu l’article ja fa temps que s’està observant i que mica en mica s’està generalitzant a la resta dels instruments).
Però sí considero però que les federacions que SomSardana ha creat i que son específiques del sector coblístic i la seva música haurien de “preocupar-se” d’aquesta situació. Son a elles a qui sí que ens hem de dirigir. No dic que aquestes entitats son les responsables de resoldre aquesta situació però sí que considero que son les que haurien de crear espais de diàleg i de reflexió per tal d’accionar propostes, ni que siguin petites, per revertir la situació.
Fa anys que per xarxes poso de manifests situacions com les que parla l’article d’en @JaumeNonell i d’altres situacions com les següents:
Les dades del darrer estudi sobre la situació de les arts escèniques a Catalunya que ens expliquen que els concerts de cobla tan sols representen l’1% del total dels concerts que es fan a Catalunya.
L’accelerada disminució de la presència de cobla i la seva música en les principals sales de concert i cicles de música del nostre país.
La poca presència de la cobla inclús en els festivals que s’anomenen Festivals de Música Tradicional i Popular (l’any 2022 la Fira d’Arrel Tradicional de Manresa no va programar cap proposta per a cobla!).
En totes les ocasions, he interpel·lat als col·lectius representatius de la Cobla i la seva música (com és la Federació de Cobles, l’entitat Músics per a Cobla i també la Federació de Compositors i compositores per a cobla) a trobar - organitzar espais de reflexió i diàleg per parlar d’aquestes situacions, analitzar el context i els motius i proposar accions que estiguin a les nostres mans. És evident però que moltes d’aquestes situacions tenen un origen de caràcter polític. Però clar … si ningú se’m va als polítics a “tocar els ous”, aquests mai mouran els dits.
Malauradament, en totes les ocasions que he reclamat la importància i necessitat de crear aquests espais de reflexió per donar resposta a aquestes situacions sempre m’he trobat en un immens SILENCI, copets a l’esquena i mirades cap a un altre lloc.
Tot i això, seguiré posant de manifest aquest tipus de situacions i treballar per intentar millorar-les col·lectivament i si algú vol pujar al “carro” i arremangar-nos plegats benvingut/da serà!
-
