jordiprats l’associacionisme, per norma general, estigui regit per gent més aviat gran.
Jordi, tens tota la raó en tot això que dius. Les coses són majoritàriament així. Però crec que no ens podem permetre de resignar-nos que continuïn sent només així. M’explicaré:
La gent jove es relaciona sobretot amb gent jove, i la gent gran es relaciona sobretot amb gent gran. Això no vol dir que els avis no puguin estar amb els fills i néts, però quan no tenen obligacions familiars, el seu temps lliure l’omplen sobretot socialitzant-se en espais on la gran majoria de gent són d’una edat similar a la seua, que és on se senten còmodes.
Què vull dir? Doncs que està molt bé que la sardana tingui una certa vitalitat entre la gent gran i jubilada. I que hi hagi força grups de gent d’edat avançada que es trobin cada setmana per assajar, ballar, anar a concursos o a aplecs. Gent gran que queden per passar-s’ho bé, gaudir de l’amistat, fer país, fer una mica d’exercici i coses d’aquestes. Està molt bé, i aquests grups són necessaris. Això que quedi clar!
Però aquests grups diguem-ne de sardanistes veterans, i les activitats on són majoritaris, és altament improbable que atreguin a gent que no siguin dels seus. A no ser que siguis molt friqui. I per tant, el relleu només es pot treballar si a la vora d’aquestes associacions de jubilats, i a la vora de les activitats on van i on són hegemònics, n’hi ha d’altres amb vocació transversal, criteris de professionalitat, i voluntat d’arribar a nous públics.
I amb el rejoveniment de les juntes la semi-professionalització és bastant automàtica, perquè faran servir uns altres canals de comunicació, uns altres llenguatges gràfics, unes altres posades en escena, fins i tot uns altres horaris o uns altres espais. Tindran unes altres prioritats. Perquè la concepció de què fer per passar-ho bé, o què fer en el nostre lleure o quan estem de festa sol canviar força en funció de l’etapa del cicle de vida on siguem cadascú.
Hi ha un altre tema, que és de representació. De com ens projectem com a moviment, com volem ser percebuts. Quins estigmes socials existeixen al voltant de nosaltres que no ens ajuden i que volem trencar. I com ho hem de fer a l’hora de projectar-nos d’una manera diferent per contribuir a trencar aquests estigmes que no ens beneficien. I un d’aquests temes és altre cop l’edat.
Xavi_Terrassa Calella, La Garriga, Olesa, Molins de Rei, Agramunt, Balaguer, Artesa de Segre,
Dit tot això, a diferència de la majoria de casos de poblacions que comenta el Xavi, en la meua experiència personal ha estat més fàcil crear entitats noves que no pas forçar aquesta gent gran a prioritzar coses que no van amb ells. Perquè no és qüestió de tenir a les juntes de les nostres entitats un representant de la quota jove, que faci de ‘florero’, sinó que és tota l’organització la que ha de considerar que la prioritat ha de ser que els joves agafin el lideratge, i tota l’organització la que s’ha d’adaptar a aquests canvis de paradigma i de prioritats. Segurament és normal que hi hagi llocs on aquest rejoveniment es faci a dins d’entitats preeexistents, i d’altres llocs on es faci a través de noves entitats. En qualsevol cas el resum és que aquest rejoveniment hauria de ser una de les nostres prioritats com a moviment.
Tots aquests debats ja han sortit. Tinc la sensació una mica de roda de hàmster, ja em perdonareu.
