Obro aquest debat per aquí, ja que per les xarxes socials s’ha publicitat una ballada a Sant Feliu de Guíxols amb la cobla Tres Vents. Fins aquí, tot correcte, si no fos perquè la Tres Vents va deixar d’existir com a cobla (com a tal), l’1 d’octubre del 2022, on varen anunciar que acabaven amb tota l’activitat, d’un dia per l’altre.

Fa un temps que la Tres Vents és un conjunt amb ⅞ músics, que fan passacarrers, animació, etc. Però resulta que ara també fan ballades. I aquí surgeixen les meves preguntes:

  • Al ser una ballada, hi aniran els seus components habituals i ¾ músics de bolo? O faran la ballada amb 8 músics?

En cas que facin la ballada amb músics de bolo:

  • No creieu que això es una aposta en contra la qualitat i aquelles cobles que si que tenen una plantilla sencera? (Ep, i que el dret a posar bolo, hi ha de ser-hi)

En cas que vinguin amb 8 músics:

  • Les sardanes estan composades per 12 o 13 instruments, per tant, han de tocar sardanes d’estrenes, fetes especialment o arranjar-ne de ja existents. Han demanat permís per fer-ho als compositors programats.
  • Per mi, es una clara competència deslleial, ja que els costos son molt més reduïts i poden oferir uns preus molt més atractius.

Que en penseu?

Finalment, una petita reflexió; com pot ser que hi hagi entitats com Sant Feliu, tan tradicionals, pel fet de que tot siguin 10 tirades (i em sembla súper bé que ho facin), però que al mateix temps, no contractin cobles estàndard. Per mi és un sense sentit

    Vols participar en aquest debat o proposar nous temes?

    Doncs registra't com nou usuari o inicia sessió si ja tens un compte creat!

    ArnauPrats estic seguint el debat que proposes a través de la pàgina de facebook “Agrupació Amics de la Sardana” de Sant Feliu de Guíxols que és l’entitat sardanista que ha organitzat aquesta ballada amb una cobla de 8 músics.

    Primer de tot, penso que no és el primer lloc on es porta la pràctica de contractar una cobla amb menys músics dels habituals. Ara no sé si encara es fa però a Igualada en certes ocasions s’han fet sardanes amb una cobla amb 5 - 6 músics.

    Pel to, justificacions i els raonaments que es poden llegir en el debat de FB, crec que aquest fet és una evidència més de la llunyania que hi ha entre dues manifestacions que coexisteixen en el mateix sardanisme: la dansa i la música. Pensar o argumentar el fet de contractar una cobla amb menys músics dels habituals tot dient que en cap lloc està especificat el nº de components que han de formar una cobla, o bé que, mentre s’escolti el ritme i la melodia de la sardana, l’opció d’una formació de 8 músics, és completament vàlida (malgrat que les composicions estiguin escrites originalment per 11 instruments) son afirmacions que mostren aquesta llunyania a l’hora d’entendre la sardana en tota la seva globalitat.

    Sí, jo penso que és una competència deslleial! I desitjo que el fet de contractar cobles amb menys músics dels habituals (independent que la definició de cobla no esmenti el nº de músics que l’han de formar i tampoc els instruments que hi hem de trobar) sigui un fet que no es normalitzi ni naturalitzi.

    Penso que, reduir el nombre de músics de la cobla, és quelcom negatiu per la sardana (entenent aquesta en tota la seva riquesa i complexitat) i no només des del punt de vista musical. Puc entendre i respectar que s’opti per contractar una cobla amb menys músics per abaratir els costos o per qualsevol altre motiu (com pot ser també el cas de les audicions amb aparells mecànics). Però en qualsevol cas, sigui pel motiu que sigui, reitero el que penso: reduir el nombre de músics i instruments empobreix la sardana en tot el seu conjunt més enllà de l’aspecte musical.

    Opino que si volem que aquest fet no es normalitzi caldrà la implicació del col·lectiu de cobles i de compositors de música per a cobla per defensar el model existent i que és fruit d’una evoluació. En aquest sentit, trobo que la programació d’aquesta ballada amb menys músics dels habituals pot ser una manera de mesurar l’acció o no acció de la Federació de Cobles i/o el nou Col·lectiu de Compositors i Compositors de Música per a Cobla que son les entitats que s’han creat per defensar els interessos dels col·lectius de caràcter musical que es troben en el sardanisme.

    M’imagino que aquests col·lectius no voldràn entrar en polèmiques perquè, evidentment, es juguen el pa de cada dia. Malauradament m’arriben notícies que confirmen aquest posicionament a favor del silenci. Sé i sóc conscient, que opinar quan no formes part de cap formació estable com és el meu cas, és molt fàcil. Però penso també que manifestar o alertar que reduir el nombre de músics i d’instruments empobreix la sardana en tota la seva globalitat, més enllà de l’aspecte musical, no hauria de fer por a ningú i tampoc hauria de molestar a ningú.

    A veure com evoluciona el debat …

      Fa més d’un any, el regidor de cultura de Festes populars, hem va fer aquesta sugerència, perquè ho va escoltar, i va pensar que així podriem fer més ballades pel mateix preu. Jo em vaig quadrar i vaig dir que no, que no pots contractar mitge cobla, doncs és com enredar al sardanista, a part, la sonorització mai serà la mateixa.

      No estic ni a favor ni en contra, l’entitat que ho volgui probar, és ben lliure de fer-ho, només faltaria que ens posessim a decidir o criticar, al que fan altres entitats, prou feina tenim tots plegats a tirar endavant del carro de la nostra!😅

      Parlo com a entitat ehhh, si fos music de cobla, o portés una cobla, doncs si, m’emprenyaria com a music, o representant, perquè sería deixà sense treballar a mitge plantilla.

      ArnauPrats

      Gràcies per obrir aquest debat aquí, un debat que, malauradament, esdevé especialment trist de seguir a Facebook. Per múltiples deures de reserva, no donaré (de moment) la meva opinió sobre la pregunta propria. Els que em coneixen probablement no tenen cap dubte de què és. Pero em recuperaré el tema de la bretxa cada cop més profunda que s’està ampliant, en el món coblístic i sardanista, entre el públic de balladors , els organitzadors i dirigents d’associacions d’una banda, i els músics, instrumentistes i compositors per l’altra banda.

      Podríem plantejar inquietuds per l’evolució de les condicions laborals, les retribucions i la manera de veure els músics i compositors de la cobla: serien moltes inquietuds a plantejar, sens dubte tant les causes com les conseqüències d’aquesta distància entre els balladors i la música de la qual parla el Xavi. Continuarà…

      Sóc de la generació que va escoltar, simultàniament, d’una banda les cobles rosselloneses, especialistes dels balls d’ofici sovint sense flabiol ni trombó, de vegades amb un sol instrument per plantilla, tartamudejar sardanes populars del segle anterior, i per l’altra banda els meravellosos concerts per a dos o tres cobles, cadascuna de 13 músics, que encantaben l’espai dels auditoris més grans de Catalunya, amb les obres excepcionals dels grans genis modernistes, alguns encara vius en aquest temps. Vaig escoltar els ancians debatre sobre la seva preferència d’estil ; els balladors i els oients ja s’oposaven. D’adalt dels meus 20 anys optimistes, em vaig dir que amb la difusió generalitzada de la cultura ajudant, tothom acabaria unint-se al voltant de la reivindicació identitària de la nostra extraordinària i única orquestra que és la cobla, que aquesta cobla i la seva música creixerien, evolucionant amb els temps, i que tots els seus públics (balladors de plaça, balladors de competició, oients) s’ajunterien al voltant de la recerca de la qualitat i d’el progrés.

      Unes dècades més tard, em veig obligat a veure , al contrari, que les exigències estètiques del nostre públic disminuïssin. Sense dubte, per motius alimentaris legítims (hi tornem!), sovint hem cedit als gustos obsolets i mandrosos de certs compromisos, hem descuidat la qualitat de determinats programes, i hem sacrificat l’evolució creativa a l’altar del “qui paga mana”.

      Ens hem oblidat d’educar aquest públic? Perquè escoltant o llegint molts comentaris, sembla tristament que massa dirigents d’associacions sardanistes ignoren (o volen ignorar?) la història tant com l’actualitat de l’àmbit que se’ls confia.

      Hem oblidat de respectar-nos a nosaltres mateixos, els músics, instrumentistes, compositors, per merèixer el respecte d’aquells que, certament, ens paguen, però a qui oferim entreteniment però sobretot gaudi d’un de les arts principals de la civilització? ?

      I què passa amb la nostra reivindicació d’identitat que, malauradament, sembla passar a un segon pla cada cop més sovint, o fins i tot ja no existeix?

      Pot ser que ens sigui molt difícil, si triguem massa a prendre-ne consciència, rectificar aquesta trista observació.

      Una «sortida d’emergencia» s’arriscaria a ser la separació entre la sardana i la cobla. Això seria lamentable, perquè l’una va néixer de l’altra. Tots sabem aquí que la sardana que coneixem, llarga, republicana, inspirada en el romanticisme i el lirisme, pels seus nous requeriments de melodies i harmonies, va inspirar l’aparició de la tenora actual tan emblemàtica de les sonoritats catalanes, i l’organització de la cobla, un orquestra de cambra a l’aire lliure. única al món, avui equilibrada amb onze músics, totes famílies d’instruments representades, i així capaços de tocar tot tipus de música, de transportar-nos amb la mateixa felicitat a l’univers les gloses simfòniques com en l’emoció del jazz o la fantasia de la música pop. Potser, si es pronuncia el divorci dels balladors, hi trobarà la seva salvació: volar amb les seves pròpies ales en altres cels. La idea no és nova, només, pot ser, és una mica més urgent…

        Ep gent,

        Recordo que fa anys vam portar el Marcel Casellas i la Cobla Catalana dels Sons Essencials a fer un espectacle al teatre. Crec que era el DAD.EXE, un espectacle amb esbart. I va ser espectacular. I encabat de sopar la mateixa formació ens va fer una ballada, on hi va incloure sardanes, i potser d’altres músiques de ball, en una formació que deguera tenir 7 o 8 músics. Volíem portar l’espectacle DAD.EXE, i ens va semblar bé de provar-ho, si bé tots sabíem que no sonaria igual. Potser hi va haver gent que ho va critirar, però en general a la gent li va agradar.

        A mi em sembla que els músics sempre s’han hagut d’adaptar als pressupostos de qui contractava. Suposo que tant en l’àmbit de la música popular com en l’àmbit de la música més simfònica, del jazz… I de fet -com ja s’ha comentat- a l’origen les cobles tenien un nombre indeterminat de músics. No ho critico, qui ho vulgui provar que ho provi. Però sí que crec que s’ha de publicitar aquests concerts o ballades explicant al públic què s’hi trobarà. No s’ha de fer passar gat per llebre.

          JaumeMarva

          Exacte pero, sempre ha sigut dins un espectacle i amb d’altres danses. Mai va ser una ballada de sardanes normal.

          El mestre Casellas, va fer, amb els alumnes de l’esmuc, ballades des sardanes, amb convidats, amb solos improvitzats al mig. Pero, va portar una cobla sensera i instruments afeigits per els solos. No va arribar amb un tible, una gralla, una tenora i una tarrota per fer una ballada sensera de sardanes.

          Per exemple, per un concert dels grans conjunts de l’esmuc, per una sardana ha fer una cobla rara amb acordions, gralles , sac de gemecs, tenora, tible i flabiol i van fer la patinadora. Era per un espectacle en concret, no per fer una ballada sensera. Repeteixo i insisteixo. Si fas una ballada de sardanes, has de portar una cobla de 11 musics minim.

              Obre debat Dolors!! seràn molt interesants els comentàris😉

              Wilkfrid

              Totes les bones idees per a la innovació al voltant de la cobla són interessants: instruments allians, barreja d’estils, adaptacions de repertoris, etc… sobretot en entorns educatius com el de l’ESMUC. Al contrari: es tracta d’estimular la creativitat i l’originalitat dels futurs professionals de la música per la cobla, i així evitar que s’estanquin i retrocedeixin cap al minimalisme i el passat. Aquestes són potser les portes d’altres cels en què podria volar la cobla si el sardanisme continua tenint-ne cada vegada menys necessitat (o ganes?) en l’equilibri de sons que s’apagava avui. Simplement, els objectius d’aquestes experiències estan clarament definits, tant per als actors com per al públic que sap exactament què escoltarà.

              Pero tinguem en compte que par aqui anem fora del tema purament professional, i, entre d’altres, de consideracions de competència en la remuneració, i potser també en la qualitat, entre formacions que ofereixen oficialment el mateix repertori (sardanes pures i dures), repertori que és d’altra banda extremadament codificat, tant pel que fa a la seva creació (estructura, ritme, nombre d’instruments a harmonitzar, etc.) com a l’execució (durada, nombre d’obres, etc.)….

              Tot plegat, m’agrada molt la conclusió del Jaume: “No s’ha de fer passar gat per llebre”😉

                JaumeMarva ens va semblar bé de provar-ho, si bé tots sabíem que no sonaria igual. Potser hi va haver gent que ho va critirar, però en general a la gent li va agradar.

                Reitero el que he comentat anteriorment. Puc entendre i respectar el motiu de reduir el nombre de músics de la formació (econòmic, espai, … ). Tot i això, encara no he esbrinat la justificació real del fet que ha exposat l’Arnau Però en qualsevol cas hem de tenir clar que, per molt que agradi a la gent, reduir el nombre d’instruments d’una música que originalment ha estat pensada per més instruments empobreix la proposta original.

                Els organitzadors poden fer el què i com vulguin? Potser sí. Sense limitacions? Ups aquí no ho tinc tan clar (peró això ja és tema d’un altre debat). En qualsevol cas, la resta de la gent també podem denunciar i manifestar obertament la nostra opinió quan observem una acció que, malgrat tenir una bona acollida, empobreix la nostra cultura i posa en risc la seva riquesa.

                  7 dies més tard

                  Total suport a la cobla Tres Vents. Cada formació vol aportar diferents prismes de les nostres tradicions i especialment de la sardana. El més important és que hi hagi el ventall més gran de possibilitats possibles.
                  Sortosament, estem rebent notícies de noves formacions i el rejoveniment d’altres. Són molt bones notícies.
                  Quan en Pep Ventura escrivia per 7 músics, feina algun pecat?
                  Quan en Pep Ventura escrivia una versió de l’òpera de moda del moment el feia menys músic?

                  8 dies més tard

                  En principi, crec que tothom pot fer el que vulgui sempre i quan ho ofereixi amb prou dignitat. Imagino que la Tres Vents ho fa d’aquesta manera. Allò que em preocupa, però, és com es presenti, ja que hauria de quedar clar que no és una ballada de sardanes “normal” i corrent. De la mateixa manera que quan es fan ballades amb sardanes enregistrades cal que s’anunciï de manera prou explícita, que no pugui portar a engany a possibles balladors o que els que ho decobreixin es puguin endur una visió errònia de què és una cobla estàndard.

                    AngelLopezLluis Àngel, nosaltres vam fer una ballada de sardanes com sempre. No vam anunciar els músics que portava la cobla, perquè mai ho fem! Hi ha cobles amb 11 músics, en hi ha amb 12 i en hi ha amb 8, cas de la Tres Vents. La cobla va agradar i ja té diferents bolos pel principat. Nosaltres vam ser els primer de llogar-la amb aquest nou format a Catalunya, però ja fa dos anys que està tocant a França i ningú havia dit res. No tenim d’anunciar res més, el que ens coneix i segueix, sap que les toquem de 10 tirades sempre i portem la cobla que portem, sempre tenim gent que ens acompanya.

                    Per descomptat, si un dia no portéssim cobla i fos música enllaunada, ho diríem.

                    Gràcies per la teva publicació.

                        DolorsPuigRosello ja he dit que cadascú pot fer allò que vulgui, faltaria més! Ara, la meva modesta opinió és que s’hauria d’indicar, però vaja, no és més que una opinió.Estic segur que la majoria dels sardanistes no van comptant els músics que hi ha, sobretot quan sabem que algunes cobles tenen dos trompetes i d’altres dos. Ara, passar a vuit músics potser ja es nota més, o s’hauria de notar. Però també estic segur que molts sardanistes ni se n’hauran adonat de la diferència de com sona una cobla i com sona l’altra. El cas és que hauran tocat totes afinades i les sardanes tenien una melodia i un ritme, de manera que per a ells no cal parar atenció en res més! Són detalls en els quals només ens fixem quatre friquis.

                        Potser tendirem a fer com els esbarts, que ben pocs actuen amb cobla estàndard en viu i en directe. Crec que no arribarem a fer tantes ballades amb música enregistrada, però sí com alguns esbarts que ho fan amb grups tipus tres quartans o similars. Ho fan prou bé, els dansaires ballen i ningú s’ha queixat, que jo sàpiga. A més, en el cas d’un esbart que conec, els músics són membres de la mateixa entitat, de manera que tot plegat surt bastant més econòmic. En definitiva, allò que importa és que tothom estigui content: públic, balladors i, potser no tant, els músics.

                          Per cert: la cobla Tres Vent, diguem-ne reduïda, amb quins instruments toca?

                          Flabiol, tible, tenora, contrabaix, fiscorn, trombó de vares i trompeta.

                          Tancar ràdio