JoanAranda - Crec que el meu ha estat un dels escrits que ha generat més polèmica darrerament, així que deixeu-me intentar matisar-lo. Em refermo totalment en alguns dels postulats, tot i que m’han fet veure que altres semblen voler declarar una mala intenció que en absolut volia expressar (i que estic convençut que no hi és). A més, sé que he fet mal a persones que no s’ho mereixen i els demano disculpes públicament.
Bé, segueixo pensant que el tipus d’ús que @SomSardana està fent d’una eina com @S21puntcat demostra que segueix ancorada en valors i metodologies del passat, molt més alineats amb el que tenia sentit a l’era industrial que amb l’era de la informació en la qual vivim actualment:
La gent potent és la que sap llegir les oportunitats: triar entre el gra i la palla, quedar-se amb allò que aporta i ignorar la resta. De debò, jo he après molt dels continguts del fòrum i sortirà segur un projecte de les aportacions que hi ha i, possiblement, un segon. Em sembla que @SomSardana està perdent una oportunitat i sí, em reafirmo que veig una poca voluntat real de canvi. Jo, no guanyo per subratlladors, i qui té la palanca grossa de canviar coses es limita a redirigir-nos a la seva finestreta si algú li vol fer alguna proposta.
En aquesta part del meu escrit, es notava un fort enuig en les meves paraules, i encara em dura. No tant perquè cregui que estan malbaratant una gran oportunitat de gastar subratlladors (ja que per desgràcia, no em sorprèn) sinó perquè crec que, en l’àmbit personal, el nivell de suport que he donat als projectes de @SomSardana un cop abandonada l’Entitat no es correspon al nivell de poca col·laboració rebuda de tornada.
Quan van fallar els sistemes de SomSardana i es va perdre tot el seu patrimoni informàtic, em va faltar temps per oferir-me a col·laborar (no m’ho van haver ni de demanar). Vaig participar en les primeres reunions amb els nous informàtics i, tan aviat com es va saber que el sistema anterior era irrecuperable, em vaig oferir a agafar-me dies de vacances per crear una agenda de mínims en quatre dies, amb una funcionalitat superior a la que té ara PortalSardanista.cat tants mesos després (i encara estic esperant resposta).
Posteriorment, i ja en l’àmbit d’@S21puntcat, quan en @Pere va demanar un llistat de programes de ràdio, vaig preferir passar-lo a @SomSardana, ja que sabia que n’estaven intentant crear un, que respondre directament des d’@S21puntcat per facilitar que “l’entitat Gran” pogués quedar bé amb el sardanisme. D’això avui fa un mes i encara estem pendents de veure si l’Executiva de @SomSardana autoritza compartir aquesta informació (que la base és nostra) amb @S21puntcat. Que sí, que estarà molt bé si ho fan perquè han estat revisant els continguts, però una primera publicació ràpida de “ei, us passem això, però no és final” podria estar disponible des del 12 de febrer, avui fa un mes.
Doncs sí, en aquest context de no col·laboració quan “el petit” ha intentat ajudar sempre que ha pogut “el gran”, m’emprenya. La gota que va fer vessar el got, realment, és aquest “si voleu saber què és una territorial o una modal, envieu-nos un mail”. De debò. @SomSardana, que ja us havia dit que us ho passava per si volíeu mostrar voluntat de servei, que jo tenia la informació i que la compartiria si no ho fèieu. Però dels tres escenaris possibles: respondre vosaltres, respondre jo o redirigir al vostre correu, vàreu triar la que ajuda menys al col·lectiu i menys pròpia de la compartició del coneixement. Bàsicament perquè si algú us envia el correu, després és ell qui ho ha de compartir. Repeteixo: som a l’Era de la informació: que les dades flueixin, si us plau!
Estava emprenyat, segueixo emprenyat i reitero que ja no ajudaré en els següents passos del web de La Sardana de l’Any si cal, tot i que això sí que se m’havia demanat. Porto gairebé dos anys fora i, malgrat això, he intentat ajudar proactivament sempre que he pogut.
A partir d’aquí, sí que he de matisar (i molt) la resta del meu escrit anterior.
JoanAranda La meva recomanació és que ningú perdi el temps intentant presentar-se. Fixa’t que, com molt bé has extret de la notícia “les candidatures … hauran de tenir el suport mínim, expressat per escrit, de dues divisions modals i dues territorials”. És a dir, que per poder començar a parlar de programes, ja necessites el recolzament del 50% de territorials. Perquè que siguin dues, sona a poc… però quan saps que són dues de quatre, vol dir que el primer “bon dia” ja requereix el suport escrit del 50% dels territoris. Cosa que quan, com apunta en @JaumeMarva, Barcelona i Girona encara no han pogut ni consolidar-se com a Federacions, no deixa de tenir la seva gràcia.
En el llenguatge escrit, costa molt matisar els estats d’ànim i venint d’una primera part on hi havia (i reitero) un emprenyament manifest, podia semblar (i em disculpo públicament perquè no era la meva intenció) que aquest to punyent seguia durant tot el text, i no és el cas.
Quan dic que recomano que ningú perdi el temps presentant-se vull dir… exactament això! Però res més. En Xavi demanava dades per si algú volia presentar-se i volia deixar palès que és pràcticament inviable perquè el sistema actual està mal fet. Que és un “tripijoc”? No. Que està fent amb mala intenció? Tampoc. Que és culpa de l’Executiva actual? Encara menys. Els estatuts recullen aquesta fórmula des de fa moltíssims anys i, tenint en compte que jo vaig ser en aquella casa des del segle passat, vaig ser més inconscient jo que tota la gent que va entrar després. Senzillament, crec que ningú hi va caure i no me n’he adonat fins ara que, sí, vaig mirar la possibilitat de presentar-me i vaig arribar a la conclusió que no era viable. La meva recomanació era, senzillament, aquesta: que jo ja havia fet els números i volia estalviar temps a qui volgués fer el mateix.
JoanAranda Vivim en un món on cada cop costa més crear teixit associatiu i prioritzem augmentar estructura. En un entorn on, a més, manquen perfils innovadors. Per tant, encara que s’aconsegueixin noms per omplir totes les places, és molt complicat que s’ocupin amb gent de mentalitat innovadora, jove i formada. I cada cop és més imperiosa la professionalització i el foment del relleu generacional. Seguirem amb la mateixa Junta de sempre (sí, amb un portaveu jove), esforçant-se per acabar de reblar un model que, si amb tots els anys que porta intentant-se encara no s’ha aconseguit tancar, potser és símptoma d’alguna cosa. Calen estructures professionals, petites, flexibles i joves, alineades amb els nous models de management 3.0 i el que tenim davant és un projecte a quatre anys vista per acabar de consolidar toooootes les federacions. A més, amb un model d’eleccions prou tancat com per fer pràcticament impossible que ningú més es presenti a plantejar qualsevol altre escenari menys dens.
Oportunitat perduda! I no per ara, que ja sé que no hi sou a temps. Però llegint una mala notícia està clar que tampoc forma part del pla de futur, i això sí que és preocupant.
Sé que entreu en el quart i últim mandat, així que probablement el missatge sigui “ja ho canviaran els següents”… però quatre anys són molts anys per no avançar en la dinamització d’estructures. “Els Estatuts no ho permeten” sona a allò de “La Constitución que nos dimos entre todos”. Les normes estan per canviar-les. I sé que no és gens senzill, però qualsevol viatge comença amb un primer pas. Quan abans es faci, millor.
Aquesta part sé que algú l’ha interpretat com que estic dient que qui porta els comptes no és professional. Ben al contrari, i els números en els darrers anys han estat més clars que mai.
El que deia, i segueixo dient, és que un pressupost tan elevat requereix professionals en la presa de decisions sobre a què es destinen els diners. I una mala notícia confirma que actualment la presa de decisions no està en mans gaire professionals. Un professional és aquell que sap buscar les oportunitats arreu. No aquell que diu “renuncio voluntàriament a una font de coneixement perquè el que llegeixo, de vegades, no m’agrada”.
I aquí sí. Novament el mode ironia i sarcasme activat. Què menys! 😉