Eleccions a SomSardana. Candidatures nova junta de govern.

JaumeMarva , totalment que a l’Aran hi ha la cultura occitana, però a Tolosa de Llenguadoc, ciutat occitana més gran, s’hi fa un aplec amb 2 cobles un cop a l’any. Crec que el fet de no compartir ‘origens’ no vol dir no poder-hi introduir part de la nostra cultura, amb diferents actes.

Carmepru si que és cert això que dius, però hi ha solucions com microfonar a la cobla. Tot i això, era una simple proposta que s’hauria d’estudiar i analitzar en cada cas.

XaviPinyol algú em podria detallar quantes divisions modals i territorials existeixen en aquesta confederació i quines són?

Hola Xavi, pots demanar-ho a info@somsardana.cat o a través de qualsevol canal de SomSardana que t’ho farem arribar! Merci!

XaviPinyol
Pel que tinc entès, les modals que estan operatives són les colles (UCS), aplecs (UASC), ensenyament (El país a l’Escola), informadors (creat recentment), cobles (Federació de cobles), i músics compositors (ACMusC). I suposo que la Fundació (FUS) es podria entendre com una modal més.

De territorials, tinc entés que volen reproduir el model de províncies, i s’estan creant o a punt de crear federacions a bcn i gi. Però que funcioni només hi ha la de Lleida. De fet a la web (https://somsardana.cat/membres) de federacions territorials només hi ha la ponentina perquè les altres entitats territorials només agrupen aplecs.

Parlo sense saber-ho. Però suposo que les reticències a donar una resposta ràpida podrien ser perquè aquest procés està generant dubtes i reclels, ja sigui perquè hi ha nous ‘bolets’ que no està clara quina funció tenen, o bé perquè ningú vol perdre protagonisme…

XaviPinyol Quins són els reptes - objectius que, segons la vostra opinió, la nova junta escollida s’hauria de marcar pels 4 propers anys de mandat? Quines actuacions i prioritats considereu que les possibles candidatures haurien d’incloure en les seves propostes de programa d’acció pel proper mandat?

A mi la cosa que més em sorprèn d’aquest procés de renovació de la junta de @SomSardana és que una entitat adherida a la confederació -i que per tant pagui la quota anual per a adherir-s’hi- no tingui ni veu ni vot a l’assemblea, perquè pel que a mi m’han explicat, és una assemblea que està limitada a les federacions i coordinadores territorials i modals. Si fós així trobo que no té ni cap ni peus!

I referent al debat que proposaves en aquest enfilall, les prioritats i objectius que hauria de prioritzar qualsevol equip que liderés Som Sardana, em sembla que hi ha tres temes que sobre el paper estan prioritzant -i que em sembla encertat-, que són la comunicació, la professionalització, i el desplegament definitiu d’aquesta estructura en modals i territorials. I la meua percepció és que en aquests àmbits s’ha avançat notablement, si bé en la professionalització no prou.

Però per a mi potser hi haurien d’haver dues prioritat més. Una és el rejoveniment de totes les juntes i estructures -potser no n’hi ha prou amb el portaveu-, i l’altra és anar a buscar nous públics. Un tema del que n’he sentit parlar a gent de la junta de Som Sardana, però que no m’ha quedat massa clar en què i com ho volen concretar.

JoanAranda amb contundència i sense pels a la llengua!
per descomptat que els màsters de direcció d’empresa potser no fan falta, però totalment d’acord que cal renovació, cal aires nous i perfil de joventut, i per descomptat, cal professionalització. Fa 25 anys (no entraré a jutjar ni la persona ni si ho feia bé o malament, però la Federació Sardanista tenia un gerent, una persona que se suposa que cobrava per fer tasques professionals…
Aquesta figura va desaparèixer ja fa temps, i probablement faltaria una persona que agafes les regnes com en una empresa. Gent que pugui gestionar els reptes de futur, però també els de present.

Crec que has estat molt clar en explicar que hi ha dificultats en tenir juntes formades i estructures, però alhora, els que hi són, solen tenir un promig d’edat molt avançada i moguts més pel voluntariat que per conceptes del segle XXI o del món econòmico-empresarial (aplicat a la gestió de l’entitat que ha de ser el pal de paller de tot el sardanisme)

En tot cas, gràcies @JoanAranda per explicar com està estructurat el model modals i territorials, etc…

JoanAranda - Crec que el meu ha estat un dels escrits que ha generat més polèmica darrerament, així que deixeu-me intentar matisar-lo. Em refermo totalment en alguns dels postulats, tot i que m’han fet veure que altres semblen voler declarar una mala intenció que en absolut volia expressar (i que estic convençut que no hi és). A més, sé que he fet mal a persones que no s’ho mereixen i els demano disculpes públicament.

Bé, segueixo pensant que el tipus d’ús que @SomSardana està fent d’una eina com @S21puntcat demostra que segueix ancorada en valors i metodologies del passat, molt més alineats amb el que tenia sentit a l’era industrial que amb l’era de la informació en la qual vivim actualment:

La gent potent és la que sap llegir les oportunitats: triar entre el gra i la palla, quedar-se amb allò que aporta i ignorar la resta. De debò, jo he après molt dels continguts del fòrum i sortirà segur un projecte de les aportacions que hi ha i, possiblement, un segon. Em sembla que @SomSardana està perdent una oportunitat i sí, em reafirmo que veig una poca voluntat real de canvi. Jo, no guanyo per subratlladors, i qui té la palanca grossa de canviar coses es limita a redirigir-nos a la seva finestreta si algú li vol fer alguna proposta.

En aquesta part del meu escrit, es notava un fort enuig en les meves paraules, i encara em dura. No tant perquè cregui que estan malbaratant una gran oportunitat de gastar subratlladors (ja que per desgràcia, no em sorprèn) sinó perquè crec que, en l’àmbit personal, el nivell de suport que he donat als projectes de @SomSardana un cop abandonada l’Entitat no es correspon al nivell de poca col·laboració rebuda de tornada.

Quan van fallar els sistemes de SomSardana i es va perdre tot el seu patrimoni informàtic, em va faltar temps per oferir-me a col·laborar (no m’ho van haver ni de demanar). Vaig participar en les primeres reunions amb els nous informàtics i, tan aviat com es va saber que el sistema anterior era irrecuperable, em vaig oferir a agafar-me dies de vacances per crear una agenda de mínims en quatre dies, amb una funcionalitat superior a la que té ara PortalSardanista.cat tants mesos després (i encara estic esperant resposta).

Posteriorment, i ja en l’àmbit d’@S21puntcat, quan en @Pere va demanar un llistat de programes de ràdio, vaig preferir passar-lo a @SomSardana, ja que sabia que n’estaven intentant crear un, que respondre directament des d’@S21puntcat per facilitar que “l’entitat Gran” pogués quedar bé amb el sardanisme. D’això avui fa un mes i encara estem pendents de veure si l’Executiva de @SomSardana autoritza compartir aquesta informació (que la base és nostra) amb @S21puntcat. Que sí, que estarà molt bé si ho fan perquè han estat revisant els continguts, però una primera publicació ràpida de “ei, us passem això, però no és final” podria estar disponible des del 12 de febrer, avui fa un mes.

Doncs sí, en aquest context de no col·laboració quan “el petit” ha intentat ajudar sempre que ha pogut “el gran”, m’emprenya. La gota que va fer vessar el got, realment, és aquest “si voleu saber què és una territorial o una modal, envieu-nos un mail”. De debò. @SomSardana, que ja us havia dit que us ho passava per si volíeu mostrar voluntat de servei, que jo tenia la informació i que la compartiria si no ho fèieu. Però dels tres escenaris possibles: respondre vosaltres, respondre jo o redirigir al vostre correu, vàreu triar la que ajuda menys al col·lectiu i menys pròpia de la compartició del coneixement. Bàsicament perquè si algú us envia el correu, després és ell qui ho ha de compartir. Repeteixo: som a l’Era de la informació: que les dades flueixin, si us plau!

Estava emprenyat, segueixo emprenyat i reitero que ja no ajudaré en els següents passos del web de La Sardana de l’Any si cal, tot i que això sí que se m’havia demanat. Porto gairebé dos anys fora i, malgrat això, he intentat ajudar proactivament sempre que he pogut.

A partir d’aquí, sí que he de matisar (i molt) la resta del meu escrit anterior.

JoanAranda La meva recomanació és que ningú perdi el temps intentant presentar-se. Fixa’t que, com molt bé has extret de la notícia “les candidatures … hauran de tenir el suport mínim, expressat per escrit, de dues divisions modals i dues territorials”. És a dir, que per poder començar a parlar de programes, ja necessites el recolzament del 50% de territorials. Perquè que siguin dues, sona a poc… però quan saps que són dues de quatre, vol dir que el primer “bon dia” ja requereix el suport escrit del 50% dels territoris. Cosa que quan, com apunta en @JaumeMarva, Barcelona i Girona encara no han pogut ni consolidar-se com a Federacions, no deixa de tenir la seva gràcia.

En el llenguatge escrit, costa molt matisar els estats d’ànim i venint d’una primera part on hi havia (i reitero) un emprenyament manifest, podia semblar (i em disculpo públicament perquè no era la meva intenció) que aquest to punyent seguia durant tot el text, i no és el cas.

Quan dic que recomano que ningú perdi el temps presentant-se vull dir… exactament això! Però res més. En Xavi demanava dades per si algú volia presentar-se i volia deixar palès que és pràcticament inviable perquè el sistema actual està mal fet. Que és un “tripijoc”? No. Que està fent amb mala intenció? Tampoc. Que és culpa de l’Executiva actual? Encara menys. Els estatuts recullen aquesta fórmula des de fa moltíssims anys i, tenint en compte que jo vaig ser en aquella casa des del segle passat, vaig ser més inconscient jo que tota la gent que va entrar després. Senzillament, crec que ningú hi va caure i no me n’he adonat fins ara que, sí, vaig mirar la possibilitat de presentar-me i vaig arribar a la conclusió que no era viable. La meva recomanació era, senzillament, aquesta: que jo ja havia fet els números i volia estalviar temps a qui volgués fer el mateix.

JoanAranda Vivim en un món on cada cop costa més crear teixit associatiu i prioritzem augmentar estructura. En un entorn on, a més, manquen perfils innovadors. Per tant, encara que s’aconsegueixin noms per omplir totes les places, és molt complicat que s’ocupin amb gent de mentalitat innovadora, jove i formada. I cada cop és més imperiosa la professionalització i el foment del relleu generacional. Seguirem amb la mateixa Junta de sempre (sí, amb un portaveu jove), esforçant-se per acabar de reblar un model que, si amb tots els anys que porta intentant-se encara no s’ha aconseguit tancar, potser és símptoma d’alguna cosa. Calen estructures professionals, petites, flexibles i joves, alineades amb els nous models de management 3.0 i el que tenim davant és un projecte a quatre anys vista per acabar de consolidar toooootes les federacions. A més, amb un model d’eleccions prou tancat com per fer pràcticament impossible que ningú més es presenti a plantejar qualsevol altre escenari menys dens.

Oportunitat perduda! I no per ara, que ja sé que no hi sou a temps. Però llegint una mala notícia està clar que tampoc forma part del pla de futur, i això sí que és preocupant.

Sé que entreu en el quart i últim mandat, així que probablement el missatge sigui “ja ho canviaran els següents”… però quatre anys són molts anys per no avançar en la dinamització d’estructures. “Els Estatuts no ho permeten” sona a allò de “La Constitución que nos dimos entre todos”. Les normes estan per canviar-les. I sé que no és gens senzill, però qualsevol viatge comença amb un primer pas. Quan abans es faci, millor.

JoanAranda Quatre anys més sense una estructura professional que gestioni el mig milió d’euros anuals de pressupost que mou SomSardana (dades extretes del portal de transparència de la mateixa entitat).

Aquesta part sé que algú l’ha interpretat com que estic dient que qui porta els comptes no és professional. Ben al contrari, i els números en els darrers anys han estat més clars que mai.

El que deia, i segueixo dient, és que un pressupost tan elevat requereix professionals en la presa de decisions sobre a què es destinen els diners. I una mala notícia confirma que actualment la presa de decisions no està en mans gaire professionals. Un professional és aquell que sap buscar les oportunitats arreu. No aquell que diu “renuncio voluntàriament a una font de coneixement perquè el que llegeixo, de vegades, no m’agrada”.

JoanAranda Bé. Visca la sardana i si necessitem alguna cosa més, ja us enviarem un correu, @SomSardana.

I aquí sí. Novament el mode ironia i sarcasme activat. Què menys!

XaviPinyol Hola Xavi, una de les propostes que potser aniria bé, pels aplecs, és una que jo la vaig portar a terme, i algun any no va funcionar, però la majoría si.

I es que vaig pensar d’inmiscüir entitats del poble dins l’aplec, de quina manera? Cada any dedicavem una sardana a una entitat del poble, deixavem que triessin el títol, i s’encarregava la sardana a un compositor que la feia. Voliem que s’impliquessin perquè coneixessin aquest món i veiessin la cantitat de gent que venien de tot arreu.

Per exemple el gegants del poble, doncs venien els gegants amb tot el sequit de geganters, i feiem ballar els gegants amb l’estrena.

També convidavem els paradistes de paradetes artesanals, i pintors locals a exposar les seves pintures.

Cada any una cosa o dues, no tots de cop.

Un any varem convidar els amics dels ferrocarrils, tenien de montar vies de tren, i un tren tenia que donar voltes per les voreres de l’aplec, per els nens petits del poble i puguessin pujar gratuitament, però va ploura aquell any, i ja no es va poder fer.

També per omplir els matins que hi havia menys gent, es feia trobada de colles veteranes, i venien forçes colles, i els que no es quedaven a dinar a l’aplec, anaven als restaurants del poble. Per tant teniem sempre forçes sardanistes i gent del poble.

Estic molt contenta de les novetats que vaig anar introduint a l’aplec.

Poder a altres pobles ja es feia, però al Masnou no s’havia fet mai, i la gent ho va agafar de bon grat, i tothom estava molt content.