Bon dia,
Arrel de l’última eliminatòria de LSDA, ja vaig avançar que obriria un nou debat, doncs som-hi! 😉
Definició de compositor a la wikipedia: "Un compositor es aquella persona «que hace composiciones musicales». Es quien sabe escribir composiciones musicales según las normas artísticas, donde básicamente organiza una serie de sonidos teniendo como base los parámetros de la teoría".
Més endavant, continua… “El compositor, cuya materia prima son los sonidos y es quien decide qué instrumentos utilizar, debe aprender primero las técnicas de la composición y luego trabajar duramente en su oficio, practicar, equivocarse y borrar, probar nuevas experiencias y así va aprendiendo por ensayo y error de sus propias experiencias. La improvisación y la escucha son importantes, el compositor va escuchando lo que crea y entonces decide continuar o modificarlo”
En alguna ocasió he escoltat a l’admirat Jordi Molina dir que ell no se sent 100% “compositor”, que és una paraula massa grossa… en el meu cas, també em costa utilitzar aquesta paraula quan em defineixo, tot i que les meves més de 40 sardanes han estat ideades, creades i instrumentades per mi, aprenent les tècniques de composició per a cobla (que abarquen el coneixement dels 11 instruments de la cobla, les tessitures, combinacions més o menys propicies, etc.) i escoltant i analitzant moltes partitures i sardanes que m’agraden. I com no sempre amb la continua formació amb grans mestres de la instrumentació per a cobla, per continuar millorant i sent crític amb cada una de les obres que componc.
A la introducció del “Tractat d’instrumentació per a cobla” de Joaquim Serra, Rafael Ferrer diu: “Aquest tractat d’instrumentació, obra cabdal, que han de conèixer necessàriament i estudiar a fons, tots els compositors que vulguin escriure, com Déu mana, per a la cobla”
A les observacions finals, el mateix Joaquim Serra diu… “Cal crear les obres directament per a cobla. Tota composició feta al piano i instrumentada després, mai no tindrà la veritable sentor de la música per a cobla, i a més inclou el perill de contenir problemes d’instrumentació… Uns últims consells per acabar: Escoltar bons models de música per a Cobla i examinar-ne les partitures; i principalment, escoltar les obres pròpies amb esperit crític. Si el sentit comú, sobreposant-se a la vanitat, ens permet de veure’n els encerts i les falles, aleshores podrem dir que hem trobat el nostre veritable mestre d’instrumentació”
Dit això… qué és ser “Compositor de sardanes o de música per a cobla”? És suficient crear la sardana o l’obra per a piano i que algú altre te l’instrumenti? La sardana és música que interpreten els 11 músics de la cobla (formació habitual)… Per a mi, i ja ho he dit en altres ocasions, el compositor d’una sardana és aquell que fa des de la primera nota del flabiol, fins a l’última del contrabaix.
Què en penseu? 😉