LluisGual Joan i Xavi, en primer lloc, disculpeu el retard en contestar. Vaig de bòlit i no tinc gaire temps per res!
La principal gràcia d’aquest espai, @LluisGual, és que tothom que tinguem coneixements sobre qualsevol aspecte sardanista, els puguem aportar quan les circumstàncies ens ho permetin. Així, doncs, res a disculpar. Ben al contrari, gràcies per trobar una estona per compartir amb tothom com es va formar el projecte amb Obeses, i les casuístiques de La Fumera i Berga. La intel·ligència col·lectiva és una eina clau per a la innovació, i a la sardana n’hi cal molta.
De La Fumera, crec que me n’havia parlat en @Bernat, però tampoc en tenia gaires dades.
Em reconforta saber que hi ha cert jovent que, si “s’hi troben”, ballen sardanes amb normalitat. És el que m’interessava saber del cas de La Fumera, perquè tinc molt clar que quan el jovent de Berga balla sardanes durant la Patum o molt del jovent de Molins de Rei balla sardanes a Molins de Rei és perquè és una activitat del poble, i ho viuen més perquè forma part del tarannà cultural del poble que perquè són sardanes (oi, @AiraldMallafreOlle 😉).
Aquesta sensació que hi ha força jovent que no anirà a buscar sardanes, però que si s’hi troba ja li està bé, em fa pensar que podem aconseguir més apropament per aquesta banda, que intentant fer activitats purament sardanistes (cursets, ballades…) abans o després del que el jovent va realment a veure. Però em reconforta perquè és una possible línia de treball on valdria la pena aprofundir.
La primera vegada que vaig tenir aquesta sensació va ser quan vaig veure el magnífic treball Sardana, Dansa Nacional de Catalunya?, d’Amunt Produccions i Zeba Produccions. Us annexo el vídeo. No us faig espòiler, però crec que veureu dues reaccions molt marcades, i la primera és la que em va sorprendre. La reacció que us esmento es veu durant els dos primers minuts del reportatge: abans i durant els títols de crèdit. Per tant, no cal que el mireu tot per veure la reacció a la qual em refereixo. Dit això, sí que us recomano que en algun moment busqueu temps per mirar-vos-el sencer si no l’heu vist mai. En @quim i tot el seu equip van fer un treball magnífic i crec que és un treball que crida a la reflexió.
LluisGual (sobre les sardanes de Patum) La ballada és desenfadada i ningú se sent pressionat per ballar bé ni per si qui compta o reparteix s’equivoca. Fins i tot, amb la gentada i el soroll que hi ha, moltes vegades ni se sent la repartició. Però i què? Al final és la ballada de sardanes més multitudinària de l’any, com dic, en un lloc on la resta de ballades tenen públic però ni de lluny s’acosten al de les ballades nocturnes de la Patum.
Totalment cert! I crec que és el que fa que les sardanes de Patum siguin màgiques. I a les tantíssimes de la nit després de tot el cansament que implica un llarguíssim dia de Patum.
Per si algú no les coneix, també comparteixo el que per a mi és el vídeo més pedagògic sobre el que s’hi viu. Ja veureu que el jovent és arreu i que l’acte és totalment festiu. Puristes abstenir-se. 😉