JordiS Jordi, primer de tot … no et sentis diferent! Personalment, comparteixo la majoria de les opinions que has anat expressant en aquest i altres debats. En aquest sentit, m’agrada llegir-te! Ens expliques que has tingut experiències poc positives que t’han fet allunyar del sardanisme però estàs aquí, fent reflexions, compartint experiències, … Cert, sota l’anonimat i fent sempre ús de la “K” 😀però sempre pensant per fer créixer el col·lectiu sardanista que d’això es tracta!
JaumeMarva Durant dècades s’ha cregut que la manera de ‘captar’ jovent a la sardana era a través de les colles de competició. I això ens ho vam creure tots.
Sobre l’afirmació d’en @JaumeMarva . La “competició” és quelcom que dona sentit a una activitat i és una font de motivació per seguir qualsevol activitat. En el sector de l’aprenetatge d’un instrument musical allò que dona sentit és poder tocar en grup i fer concerts davant del públic. A nivell docent, quan fem trobades de formació alguns que estem interessats en portar la sardana a l’escola sempre surt la idea de fer una petita “lliga - competició” entre centres per motivar a l’alumnat. La competició és una eina que funciona a nivell motivacional. Penso que no hem de negar que el sardanisme de competició ha posat el seu granet de sorra en atraure jovent en el sardanisme. Això sí, potser aquest model ara mateix ja està una mica caducat i s’han de buscar altres fòrmules més enllà de la competició.
En aquest sentit, @JaumeMarva sí que estic d’acord que el sardanisme en general, ha deixat en mans de la competició aquesta tasca de renovació i no hem treballat prou els entorns més distesos com poden ser aplecs i ballades. Bé, potser sí que s’han treballat però no s’han trobat fórmules d’èxit. I això ho dic des de la meva experiència personal: a l’escola treballo la sardana, tinc diferents propostes que porten la sardana i la sonoritat de la cobla a les aules però sempre em trobo amb el mateix: on son els alumnes que han participat d’aquests projectes? Fa temps que comento que hi ha un buit entre l’ensenyament de la sardana a l’escola i l’activitat sardanista a la plaça. I hem de trobar la manera d’unir les dues coses. És una assignatura pendent que tenim i que hem treballar (parlant-ne, refleixionant … ) per superar-la d’una vegada! I això només ho aconseguirem des de la col·lectivitat. En aquest sentit, potser també hem deixat en mans de les escoles el fet captar el jovent.
Hem deixat en mans de la competició la tasca de renovació, completament d’acord però possiblement perquè des del sardanisme no hem trobat cap altre recurs i lo que més em preocupa …. crec que encara no l’hem trobat!
Al març del 2023 va sortir el famóns “Coti x coti”, el què semblava una revolució a favor del món sardanista ja que és una peça que apropat la sonoritat d’alguns instruments de la cobla i els passos de la sardana a la societat en general. Però un any i mig després de l’aparició de la peça, la meva reflexió és la següent: el sardanisme hem sabut aprofitar aquest “boom”? Personalment considero que no.
Acabo … crec que, en el tema del jovent a la sardana, tothom fa el què pot. Alguns amb més encerts i d’altres no tants però personalment crec que hi ha una manca d’estratègia comuna i de lidertatge en aquest tema. Cal organitzar espais de diàleg i de reflexio sobre aquest tema per tal de començar a definir una estratègia clara amb uns objectius clars i ambiciosos (però assumibles) a curt - mitjà i llarg termini. I sobretot, cal deixar en mans del jovent (i a persones que no estiguin influenciades pels “ticks” i les maneres de fer i de pensar del sardanisme de sempre i convencional) el lideratge d’aquesta transformació. Amb tot els respectes ho dic, aquesta renovació s’ha de liderar des del propi jovent. No fer-ho, i deixar-ho en mans de qui fa temps que ho intenta (però que no ho aconsegueix del què m’incloc) seria un error.
pd: en algun altre debat ja ho he comentat però a 4t d’Eso els alumnes hi ha una matèria que es diu “SERVEI COMUNITARI”. Captar el jovent a través d’altres eines, espais i recursos que no són directament des del ball però sí des de l’organització o altres aspectes de suport potser seria una possibilitat d’obrir portes a aquest jovent que busquem.