Carmepru Per més que vaig buscar gent jove i gran (no m’importava l’edad), no vaig trobar ningú, poder no vaig saber buscar, poder no els hi vaig saber vendre bé la nostra dansa, no se …
Els joves d’avui som força diferents de la gent més gran. És veritat que molts no volen compromisos i, sovint, els que en volíem, ens motivem per paràmetres diferents dels de la gent de generacions anteriors.
No parlo de voler cobrar. Estic d’acord que no és la fórmula, però el jovent d’avui normalment tenim moltes activitats de lleure i els més grans heu de buscar la fórmula per involucrar-nos si voleu garantir un relleu generacional de debò. A nivell de sardanisme de base, com pot ser que tota l’oferta per al jovent es segueix basant en que ens apuntem a kolles de kompetició? Estan molt bé per qui les vulgui, però la majoria ja tenim massa obligacions. I els que no les tenen, sovint és perquè tampoc en volen. I estan en el seu dret, i no se’ls hauria de perdre com a sardanistes. Quan jo ballava en una, fèiem cursets. Però la prioritat no era ensenyar. Era captar gent per a la colla. La quantitat de sardanistes potencials que vàrem perdre llavors perquè no eren prou bons o no estaven prou motivats per entrar a la puta kolla. Vam ajudar a la sardana? No. Estàvem massa okupats mirant-nos el nostre putu melic.
Només puc parlar de la meva història, però és la d’un jove ex-sardanista de competició amb ganes de rejovenir el món de la sardana i que a dia d’avui ja no vull saber res del sardanisme. No dic que sigui el teu cas, @Carmepru, però vaig intentar fer evolucionar la meva kolla i només em vaig trobar pals a les rodes. Vaig aconseguir entrar a la junta de l’entitat però només era perquè queda molt bé dir que hi tens gent jove, però no tenia cap oportunitat de kanviar res.
Es fomentava el mal rollo amb la resta de kolles en favor d’una suposada competitivitat fins extrems massa tòxics. No se’ns deixava anar als aplecs perquè deien que agafaríem vicis. Impossible kanviar res a nivell d’entitat i jeràrquicament miraves amunt i veies que tot estava ple de la mateixa gent de fot deu i vint anys que viuen de puta mare considerant-se imprescindibles, i que et renyen si els qüestiones. I acabes sent un número. Quan vaig plegar, van posar a un altre jove de la kolla per poder seguir dient que els preocupa el relleu generacional. Però era un putu floreru. Força inepte però no volia kanviar res i els venia de puta mare per cobrir la quota de joves. Era perfecte!
Jo ja no penso tornar a la sardana. M’he cremat. Però seguiré dient aki tot el que pensi perquè crec que algú ha de dir les veritats. A veure si algú reflexiona d’una puta vegada i comença a canviar koses. I si a algú li molesta que ho faci des d’un perfil anònim, que s’hi posi fulles. Ja m’han fotut massa els sardanistes que en saben tant com per deixar que em segueixin fotent ara si descobreixen ki soc. No han parat fins fer-me avorrir un món que m’encantava. Crec que el que els fot més ràbia de que no posi el meu nom és que no saben kontra ki abocar la bilis. No he vist pas que quan els comentaris venen de gent amb nom i cognoms, la resposta sigui més positiva. Crec que només ho volen saber pk llavors saben contra qui emprenyar-se i posar-lo a kaldo. Així no anem enlloc!
Més kanvi i menys excuses!
