NuriEscude - Bon vespre, @NuriEscude. T’envio avui la resposta més estructurada que et devia. Entre la feina “de debò” (la que em paga les factures) i la “vocacional” (S21.cat), no dono per a més.
Tu ja coneixes les conclusions de l’antic projecte Producte Sardana i el resultat de l’enquesta que vàrem fer a la CSC (actual @SomSardana) per entendre què ens suggerien els sectors no sardanistes per atreure’ls. Amb el permís escrit de la CSC és material que puc utilitzar per a S21.cat però que no puc compartir, així que tu que ets a la Junta, demana’l si vols.
Però el resum és que crec que si voleu més jovent a les entitats, primer cal que es vegi molt el jovent que ja teniu. Jovent crida jovent. Amb més de 2000 activitats l’any, el conjunt dels actes sardanistes són més de 4000 hores d’expo anual on allò que ensenyem és allò que la gent es creurà. Sigui bo o sigui dolent. Ja dic, la gent no es creu allò que li expliques: la gent es creu allò que veu. Si diem que la sardana és divertida per al jovent, necessita veure jovent i necessita veure que es diverteix.
Actualment, la majoria del jovent el teniu a les colles de competició i, tot i que entenc que no és suficient, vosaltres podeu ser la solució, ja no només per al sardanisme de competició, sinó per a la renovació generacional en general. El que necessiteu és que el jovent que ja teniu es vegi molt… i que se’l vegi gaudir.
Sé que envio una llista de màxims. Evidentment, no és possible fer-ho tot i fer-ho alhora, però cal sortir descaradament de la zona de confort si es vol un impacte alt:
Ja que no hi ha un curset d’El Corte Inglés… inventeu-lo! Probablement aprofitant ballades ja existents en llocs el màxim de cèntrics, per reduir costos i perquè el gran valor no és que els passavolants vegin només nens, sinó la transgeneracionalitat de la sardana. No té sentit fer-ne moltíssims sinó concepte Corte Inglés: molts pocs cursets però en llocs especialment cèntrics, per tal que es puguin veure jovent ensenyant i nens aprenent. I com feia el Corte Inglés: fent promo i pagant una mica de publicitat en mitjans generalistes
Plantejar-se si aquests cursets haurien de ser per als nens o per a les famílies. Ja sabeu que de vegades els nens volen apuntar-se a la colla, però els pares volen sortir els caps de setmana. Si aconseguiu que els pares es tornin sardanistes… bingo!
L’etern tema dels assajos a plaça… Mmm… Crec que és cada cop més imprescindible i sí, ja sé que la Mare i algunes colles ja ho fan, però és imprescindible veure-us més!
Idea per a les colles que assagin a plaça: samarreta d’assaig amb codi QR. En el codi podeu portar a una pàgina que ensenyi tot el que vulgueu: com és de xulo el sardanisme de competició, si és un QR diferent per cada colla, les dades d’assaig de la colla; o si és un QR de la UCS, informació general, etc
Treballar la “coopetició”, que és un concepte molt habitual a la indústria, però molt poc en la del lleure. Cerquem complicitats entre el sardanisme esportiu i el de plaça. Sé que hi ha unes quantes colles que no volen que els seus dansaires vagin a ballar a plaça per no agafar vicis… Bé… En aquests moments estem en una altra pantalla. Fomentem la col·laboració i potenciem la presència de joves, dins o fora de la seva colla. Ja es marcaran novament distàncies si la situació ho permet. Igualment en l’ensenyament… A dia d’avui sou probablement els únics que podeu proveir monitors joves per ensenyar a alumnes joves, acabin o no al sardanisme esportiu. Primer multipliquem-nos. Després ja ens segmentarem. Emmirallem-nos en models que funcionen. Si molts nens volen apuntar-se a fer esport federat, és perquè comencen fent esport al carrer. Si vosaltres (que sou els que teniu més joves) ajudeu a formar joves, acabin o no en colla, us acabarà revertint a favor (i sí, ja sé que és un canvi de model que pot fer petar uns quants caps). Durant aquest any d’S21.cat he tingut teleconferències amb gent d’unes quantes colles i no… la proposta que feien alguns de fer una exhibició al mig de la ballada, no val. No es tracta d’aturar una festa per muntar-ne una altra. Coopetició és cooperar en uns àmbits encara que competeixis en altres, no “para tu i admira com ho fem els bons” (entén el to: ho dic de forma distesa, però és com es pot interpretar).
Deixem de resoldre els problemes equivocats. Si el més vistós que teniu per als profans són els punts lliures… cal que es vegin obertament! M’encanta fer la pregunta que perquè la final de punts lliures es fa en un pavelló tancat. Així escolto novament la resposta que és un acte de la Capital de la Sardana que es fa a final d’any i fa fred. Doncs si és el més espectacular, que es faci en el lloc i en l’època que permeti que ho vagi el màxim de gent. I si es poden maximitzar els punts lliures, millor. Enyoro (i ja sé que no és bo pensar en el passat i que ara no pot ser) quan hi havia un campionat llarg de punts lliures.
En general, cal treballar la vistositat dels actes sardanistes. Res nou. No és un problema exclusiu dels concursos, però ja que estem parlant de competició, doncs això.
Molta cosa i molt poca al mateix temps. El resum és que si volem convèncer que la sardana és divertida i transgeneracional, no podem seguir avorrint i amagant el jovent. I repeteixo que és una llista de màxims. No dic que ho intenteu tot, però fer “alguna coseta” o dir que no es pot, és seguir a la pantalla de sempre.
És només la meva opinió. Amb ganes de sentir la dels vostres joves, que són el futur i qui hi poden tenir més a dir. La dels que som els de sempre, ja me la sé: la de sempre.
