En la continuïtat de les entitats, crec que hem de tenir clara una cosa. Abans la gent s’associava de jove a una entitat (o vàries) perquè aquesta li donava a canvi grans beneficis: un carnet, un butlletí, descomptes o accés a la seu social…etc i sobretot, sobretot, un sentiment d’adhesió a un grup (conèixer gent). El que em fa patir del relleu a les entitats és un fet que comparo amb el que succeïa fa molts anys a l’època dels meus avis. Dins el nostre sector o tarannà, la gent es coneixia principalment en 3 àmbits: el sardanisme, el moviment coral i l’excursionisme. La gent que es va conèixer en un d’aquests (o algun altre) moviments, generalment ha continuat formant-ne part i s’ha seguit un ‘moviment reproductiu’ per una senzilla idea romàntica (amb la teva mare ens vam conèixer ballant sardanes a la plaça de Sant Jaume, per ex). Per això, moltes de les juntes i organitzadors sardanistes actuals, en agrupacions sardanistes, provenen de colles de competició de la seva joventut. Ara, de colles n’hi ha poques i això és un planter menys per al dia de demà per a les agrupacions sardanistes, que durant anys s’han nodrit del planter de les colles, que al ser adults, passaven de competir a organitzar.
Una de les possibles solucions passa per fer actes d’una organització menys feixuga i més laxa (és molt poc atractiu que una entitat funcioni com una empresa) i que es pensi més en la col·lectivitat. CAL CUIDAR LA GENT. Tant la pròpia junta com els socis, sabent generar complicitats. No és fàcil, però per exemple, on hi ha menjar i beure, hi ha alegria. I cal ser transgressor i obert en el que cal, i alhora, conservador en conservar i no alterar allò que senzillament funciona.
I acabo. Organitzant actes sardanistes he viscut molts dels grans moments de la meva vida. Veure una plaça plena, pensant que tu amb un petit equip, els has convocat, és d’un plaer enorme. Quan acabes, cansat, però content i comparteixes aquella copa de cava a mitjanit quan has recollit, o resulta que penses que si no fossis organitzador, no coneixeries o hauries conegut a gent tant interessant i bonica, és una de les coses que crec que ens ajuden a continuar i que sovint, potser, no sabem explicar. Aquella gent que els pots trucar a qualsevol hora o dia, perquè si és per la sardana, faran el que calgui. Cal un canvi de paradigma social que no només afecta al sardanisme, sinó, per exemple, anem a picar a l’Associació de veïns…. i veurem que tots tenen el mateix problema.
Perdoneu la parrafarrada.