Què s’ha de fer per donar pluralitat al món de la sardana?
Com oferim un camí engrescador per entrar al món sardanista?
Com promovem la igualtat de gènere?
Com donem pas al jovent i les seves idees renovadores?
Com fem més gran el món de la sardana?
Vols participar en aquest debat o proposar nous temes?
Doncs registra't com nou usuari o inicia sessió si ja tens un compte creat!
A aquest fòrum li falta una insígnia pel marcar als “obridors de grans melons”! Si hi fos, crec que te l’hauries guanyat, @Eduard-Contemporania! 
M’estic contestant a sobre però crec que no em toca parlar gaire per ara.
Amb ganes d’escoltar les reflexions de tothom. Segurament, ja hi diré la meva però crec que la gràcia d’aquest projecte és que jo parli poc. Si més no per ara. Aquest és un projecte d’intel·ligència col·lectiva, així que malament si algú (jo inclòs) monopolitza massa el microfon.
Sigui com sigui, volia entrar i felicitar-te per obrir els grans melons del món de la sardana! 
- Editat
Eduard-Contemporania Boooona aquesta! De fet el “meló” que obres està una mica relacionat amb el que ha obert en @JaumeMarva … com obtenir nous i noves sardanistes?
Les preguntes són molt interessants però també és interessant escoltar la vostra opinió com a músics i cobla. Així doncs … quina seria per vosaltres Eduard-Contemporania el camí a seguir per conseguir-ho?
- Editat
Cert, cert, @XaviPinyol! He felicitat l’@Eduard-Contemporania perquè crec que és impossible tocar més temes punyents en tan poques frases! I sense jugar el comodí del Coti x Coti, que aquest és total mèrit del @JaumeMarva (que està fotent una feina meravellosa a Balaguer, segons m’arriba per totes bandes).
Torno a la rereguarda que ja dic que crec que em correspon parlar poc (almenys per ara), però secundo totalment el que dius, @XaviPinyol! També tinc moltes ganes de saber tot el que opines @Eduard-Contemporania sobre quins són els camins per aconseguir-ho en general, i sobre la resta de temes plantejats aquí, amb interès especial per JaumeMarva .
XaviPinyol Cal buscar participants joves, femenins, plurals i diversos escoltant que els engresca. Sens dubte això té feina i feina de debò. Des de la meva posició en cada acció busco donar opcions a aquest tipus de participants primer de tot. No és una tasca fàcil, però a llarg termini la recompensa és molt més gran que deixar-ho tot tal com s’ha fet sempre.
A favor de la vostra tasca: crec que està donant/donarà els seus fruits.
JoanAranda
Bé, la pregunta no es ventila amb una resposta curta i senzilla. Però per a mi per a fer més gran tot això de la sardana hi ha tres elements clau:
Innovar, segmentar, i apostar decididament per la qualitat per sobre de la quantitat.
Lo de innnovar voldria dir deixar de posar el focus a la repetició (fer 50 aniversaris, fer 75 edicions…) i posar-lo decididament a la innovació!
I això de la qualitat, al meu entendre no vol dir només contractar una cobla més cara, o treballar el repertori. O millorar la comunicació, la imatge, la difusió. Vol dir sobretot que abans de fer qualsevol activitat ens hem de preguntar per què la fem. A quins segments ens adrecem. Quins objectius perseguim, i com podrem quantificar el grau d’assoliment d’aquests objectius.
Tot això és el titular, després s’hauria de detallar i tal…
JaumeMarva Jaume, trobo molt interessant l’enfocament del teu plantejament. En el moment que ens trobem, i la quantitat d’opcions i oferta amb la qual podem omplir el nostre temps lliure, cal tenir clar perquè organitzem i programem una ballada, un aplec o un acte sardanista! Penso, o almenys és la sensació que tinc, és que hi ha una dinàmica enquistada a l’hora de programar activitats: fem aquesta ballada perquè sempre l’hem fet i la fem així perquè així és com l’hem feta sempre" sense valorar la repercusió (positiva o negativa) d’aquesta.
Aquest paràgraf m’encanta:
“I això de la qualitat, al meu entendre no vol dir només contractar una cobla més cara, o treballar el repertori. O millorar la comunicació, la imatge, la difusió. Vol dir sobretot que abans de fer qualsevol activitat ens hem de preguntar per què la fem. A quins segments ens adrecem. Quins objectius perseguim, i com podrem quantificar el grau d’assoliment d’aquests objectius”.
M’imagino que és un dels criteris que vau establir a de confeccionar la programació Capitalitat de la Sardana de Balaguer i que continueu seguint amb la programació dels actes del Col·lectiu Sardanista de Balaguer. Pel que veig, observo i la gent comenta els resultats de seguir aquests plantejaments han estat excel·lents! Per això, crec que s’hauria de potenciar aquests criteris i fer pedagogia sobre “aquesta manera” a l’hora de plantejar una activitat. En aquest sentit, crec que seria molt interessant compartir aquest “bona pràctica”, comentar els resultats i fer-la arribar a la resta d’entitats sardanistes.
Com es podria fer? Quin seria el canal adient per poder-vos explicar?
Segmentar, planificar, quantificar, avaluar, grau d’assoliment, objectius … són conceptes força “professionals” en la gestió i organització d’actes i molt necessaris en l’organització i planificació d’un acte cultural en ple s. XXI com és una ballada de sardanes. En aquest sentit, crec que és molt necessari que les entitats sardanistes rebin formació en aquesta direcció. Fa uns anys, la Confederació Sardanista va programar una sèrie de “càpsules formatives” de la qual en vaig poder impartir una que parlava dels punts que comentes. Crec que s’hauria de tornar a promoure!
XaviPinyol
Gràcies Xavi!
Per al·lusions. La capitalitat de Balaguer no la vam fer pel 2% de la població que és sardanista, sinó pel 100%. Això vol dir que no vam posar més ballades de les que ja es venien fent, sinó que -més enllà de les clucades d’ull cap a la sardana que es van introduir a tots els actes de ciutat-, ens vam centrar en la coblafusió. De manera que vam programar propostes musicals que fusionaven la cobla amb el jazz, la cobla amb el flamenc, la cobla amb el cant líric, la cobla amb la música balcànica, la cobla amb l’havanera, o la cobla amb la cançó d’autor, entre d’altres. El repte era trencar una percepció que hi havia molt majoritària que la sardana i la cobla són una cosa connotada negativament, passada de moda, de gent gran, i de poca qualitat.
Vam fer el que vam poder perquè teníem una capacitat organitzativa molt limitada per la inexistència d’una agrupació sardanista local consolidada, i els pocs voluntaris que es van apuntar gairebé tots de molta edat i gens professionalitzats. De fet considero que Balaguer no hagués hagut de ser mai capital de la sardana. Però un cop decidit, es va gestionar. I amb la Paeria des del minut u ens vam posar d’acord amb uns objectius compartits: qualitat, fusió, nous públics, i intentar contribuïr a trencar perjudicis.
Lògicament hi va haver sardanistes que no van entendre el model, que n’haguessen volgut un altre. I no cal dir que aquest plantejament nostre també va xocar amb gent important de Som Sardana. I afegeixo que desconec l’enfocament de les altres capitalitats, però pel poc que a mi m’ha arribat, el plantejament de Manresa em sedueix molt més que el de Sant Cugat.
Acabada la capitalitat hem creat el Col·lectiu Sardanista per endreçar el calendari i les finances. Feia més de 25 anys que ningú pagava per les sardanes, que absolutament tot el que es feia ho programava i pagava la Paeria. Venim d’aquí. La cultura organitzativa i d’autogestió del sardanisme local era aquesta. I fins enguany no hem creat una agrupació amb socis que paguen una quota. Intueixo que un cop endreçada l’oferta ens haurem de posar amb renovar la demanda. De què serveix fer actes molt xulos si no hi ha balladors? I això passa per prioritzar absolutament la formació. I per tant per convertir la nostra entitat a mig termini en una escola de sardanes. Però de moment encara tenim molta feina per fer abans d’arribar en aquest punt.
10 dies més tard
JaumeMarva - Amb moltes ganes de parlar més amb tu! Totalment d’acord amb les apostes de qualitat respecte a les de quantitat. I sobre fixar objectius, mesurar resultats, avaluar i fer millora contínua en l’organització dels actes. De fet, fa anys que intento “evagelitzar en la fe” de treballar per objectius ja no només en la organització dels propis actes sinó en la gestió de les pròpies entitats i m’he desgastat de fotre’m d’hòsties amb el “ah, això ho porta aquell, així que fem el que ell digui”. Però com diu un proverbi hindú, si caus set cops, aixeca’t vuit vegades i m’estimo massa la sardana per tirar (encara) la tovallola.
Ja sigui per aquí o per conversa directa m’interessaria conèixer més sobre aquestes càpsules formatives, sobre el teu tarannà en general i que sàpigues que abans de trobar-te per aquí, ja m’havien parlat meravelles de tot el que havíes fet per dinamitzar la capitalitat de Balaguer.
A més, @JaumeMarva, et felicito perquè crec que Balaguer és de les poblacions on, amb diferència, la capitalitat ha deixat una empremta més clara de llavor per mantenir en el temps els projectes arrancats aquell any.
Eduard-Contemporania , sispli, podries elaborar una mica més exemples de què feu en aquest sentit? A més dels vostres sardaxous i sardaxous electrònics, crec que heu arrancat una iniciativa molt xula d’ensenyament a plaça. Jo la conec, però probablement valgui la pena explicar-la per a qui no. I no m’estranyaria que també tinguis altres exemples que vulguis donar.
Respecte a escoltar el jovent per saber què els engresca, jo estic fent una part dels deures preguntant als meus alumnes de Molins i d’aquí un parell de setmanes, vull publicar una entrevista aquí que espero que comentem obertament (a més de treballar directament algunes de les idees que plantegen, evidentment). Vosaltres, què esteu aprenent i què esteu sentint del jovent? I, aprofitant la quantitat de músics joves que teniu a la pròpia cobla, com ho veuen ells?
Molt bones les preguntes del teu “meló”, però crec que ets de les persones que pot explicar més que preguntar, ja que sou la cobla que teniu menys por a provar. I no ho dic només pels sardaxous.
Personalment penso que està molt bé que cadascú doni les seves opinions i jo també podría donar la meva, però el meu comentari no va per aquí.
El que jo crec és que en comptes de pensar en les solucions, en hem de moure a les arrels.
Ens hem parat a pensar, quin és el problema? Que segurament no arribem a prou gent jove.
I la pregunta és, per qué? Algu ha estudiat el comportament d’aquest ‘target market’ al qual volem arribar? Però aquest també és un problema, perquè crec que ara per ara volem arribar a massa gent, i es això és fantàstic però les persones som molt diferents. I m’explico, és genial voler arribar al jovent de Catalunya, però el comportament d’una persona de 16 anys és completament diferent a una de 23. Tanmateix, l’actitud vers a activitats culturals d’una persona a les Terres de l’Ebre és molt diferent que algú de la Vall d’Aran, que algú d’Osona. Aleshores crec que hauriem d’enfocar-nos a un ninx de mercat més reduit.
Crec que el s’ha de fer professionalitzar aquestes tasques, creant DAFO i CAME, PESTEL, etc. Això el que ens pot aportar son motius o també raons del que s’està fent bé, s’ha de canviar, aturar o començar a fer.
Un cop tinguem això, hem de treballar en campanyes de publicitat, marketing, etc, però no a l’atzar, fent estudis de mercat, analitzant el ROI, etc.
Finalment, una petita reflexió completament personal ; jo fa un temps que visc a l’estranger i m’he n’he adonat de la poca ‘professionalització’ del món sardanista. Està clar que és un mon basat en l’associacionisme i el que estem fent aquí és molt positiu, però nosaltres només som un factors afectat directament, però no només depèn de nosaltres. Que estan fent les administracions públiques? Que estan fent les entitats sardanistes?
JoanAranda
Gràcies Joan! Tot lo que t’havien dit: menida! 
Fem el que podem! Ja coincidirem, que de tant en tant em deixo caure a les ballades de l’agrupa… 
JoanAranda
La capitalitat tal com està muntada no va enlloc, no té cap sentit. No serveix per a res, només per buidar les arques d’un ajuntament i fer anar de bòlit un tècnic de cultura i una agrupació durant un any. No hi ha cap projecte seriós, ni cap voluntat de canvi o de replantejament, no hi ha uns objectius clars i ambiciosos, més enllà de repetir uns actes que no sumen. I ja no parlem de la capacitació de les persones responsables per empatitzar amb la innovació i detectar oportunitats per arribar a nous públics. Així ho he viscut, i així ho he exposat i argumentat públicament i privadament a tothom qui ho ha volgut sentir. I ho dic des de la tristesa perquè em sap molt de greu que sigui així. I vai intentar fer veure que calien canvis, però no me’n vai sortir… Ja m’he quedat a gust.
ArnauPrats Arnau, comparteixo el teu punt de vista. El que comentes i dius crec que va en la mateixa direcció del que també comenta en @JaumeMarva en algunes de les seves respostes i comentaris.
En Jaume parla sovint de segmentació i tu introdueixis la necessitat d’anàlisi DAFO amb corresponent CAME entre altres … En conjunt, parleu d’uns conceptes i coneixements molts necessaris però que malauradament no tenen la majoria dels qui s’encarreguen de l’organització d’activitats sardanistes.
Com bé dius … cal formació per desenvolupar els aspectes que comentes. Cal analitzar l’entorn i saber a qui ens volem dirigim per pensar bé allò que fem. I cal abandonar el tradicional “Això ho fem així perquè sempre s’ha fet així”.
Comparteixo tot el que dius però… i les entitats sardanistes? Elles son (o haurien) de ser les primeres interessades en posar pràctica tot això que comenteu però … on són? Què en pensen? Has llegit alguna resposta, comentari en aquest fòrum que s’ha obert justament per això … per compartir bones pràctiques que poden ajudar a arribar a més gent d’una forma més eficaç?
Com poden rebre aquesta formació, que pel meu parè, és tan necessària? O almenys … com podem conscienciar a les entitats que cal canviar de xip i fer veure que no es poden organitzar activitats amb els mateixos criteris de fa 10 - 20 - 30 anys enrere?
Fem que passin coses!
JaumeMarva penso el mateix que tu.
Despesa de molts diners, per un colectiu que sempre som els mateixos qui ens desplacem, igual que els aplecs.
De gent del poble ben pocs oi?
Poder en algun acte més fort, però a la resta d’actes es passegen una estona, i després, a fer el vermut, que es fa tard per dinar.
@JaumeMarva varem fer el curs 2013 a Juneda, i des d’aquell dia, només varem coincidir, el 2022 no recordo on…
Una abraçada!!
Abans t’he fet una resposta ràpida. Ara aprofundeixo una mica.
Tota la raó en el fet que les entitats s’han de fixar objectius com a entitat, més enllà dels objectius de cada activitat. Nosaltres al Col·lectiu Sardanista en deiem reptes. Explico els objectius que ens vam posar a dos anys vista des del Col·lectiu en aquesta entrevista: https://alacarta.radiotarrega.cat/embed/podcast?id=radiotarrega_podcast_24933
Nosaltres ens plantegem reptes una mica genèrics, però la gent que en saben sempre insisteixen que els objectius han de ser SMART, i això també vol dir que siguin quantificables, mesurables, que es pugui medir el grau d’assoliment dels objectius:
Carmepru
Gràcies Carme!
Aprofito Carme per a fer-te un prec, la majoria dels teus missatges no els entenc, em costa molt de saber què vols dir, els he de rellegir 3 o 4 vegades, i només així, intuir què és el que volies dir. Ja no és només un tema de faltes d’ortografia, és un tema de frases desestructurades, i d’idees inconnexes.
Et recomano vivament tres coses, que a mi em funcionen, i crec que a tu potser també et podrien ajudar:
1. passa el corrector abans de publicar res.
2. estructura els missatges en paràgrafs. Idees curtes i clares. I un paràgraf per a cada idea.
3. que cada frase tingui un subjecte, un verb, i un predicat. i fem servir connectors per lligar una frase amb l’altra.
Tens coses molt interessants a aportar, i molta experiència. I anar incorporant paulatinament aquestes eines t’ajudarà a que els missatges i les idees que comparteixes acabin arribant als destinataris.
Una forta abraçada!!
JaumeMarva Sap greu que no m’entenguis, poder els demés tampoc.
Tema faltes d’ortografía, se que en faig, però no faig servir corrector en el móbil, a vegades si veig alguna errata, per escriure massa ràpit, però hem dono compte quan ja ho he enviat, i ja no hi ha res a fer.
En quan dius subjectes, verbs, i predicats, ja ho intento, però escric a mida que em va sortint del cap.
Fa més de 50 anys que vaig deixar l’escola, i el català escrit el vaig anar aprenent sola, i de moment m’ha n’hi sortit força bé.
Però no tinc cap problema d’escriu-re en castellà, que de ben segur ho faré millor que amb la meva llengua própia, ya que es la que m’obligaren a aprendre de petita.
Gràcies pels teus consells, intentaré escriure més poc a poc, perquè m’entenguin.
Sobretot, Carme, queda’t amb el més important del que t’ha dit el @JaumeMarva Tens coses molt interessants a aportar, i molta experiència. Així, doncs, segueix dient-hi la teva.
Abraçades vallesanes.