Personalment penso que està molt bé que cadascú doni les seves opinions i jo també podría donar la meva, però el meu comentari no va per aquí.
El que jo crec és que en comptes de pensar en les solucions, en hem de moure a les arrels.
Ens hem parat a pensar, quin és el problema? Que segurament no arribem a prou gent jove.
I la pregunta és, per qué? Algu ha estudiat el comportament d’aquest ‘target market’ al qual volem arribar? Però aquest també és un problema, perquè crec que ara per ara volem arribar a massa gent, i es això és fantàstic però les persones som molt diferents. I m’explico, és genial voler arribar al jovent de Catalunya, però el comportament d’una persona de 16 anys és completament diferent a una de 23. Tanmateix, l’actitud vers a activitats culturals d’una persona a les Terres de l’Ebre és molt diferent que algú de la Vall d’Aran, que algú d’Osona. Aleshores crec que hauriem d’enfocar-nos a un ninx de mercat més reduit.
Crec que el s’ha de fer professionalitzar aquestes tasques, creant DAFO i CAME, PESTEL, etc. Això el que ens pot aportar son motius o també raons del que s’està fent bé, s’ha de canviar, aturar o començar a fer.
Un cop tinguem això, hem de treballar en campanyes de publicitat, marketing, etc, però no a l’atzar, fent estudis de mercat, analitzant el ROI, etc.
Finalment, una petita reflexió completament personal ; jo fa un temps que visc a l’estranger i m’he n’he adonat de la poca ‘professionalització’ del món sardanista. Està clar que és un mon basat en l’associacionisme i el que estem fent aquí és molt positiu, però nosaltres només som un factors afectat directament, però no només depèn de nosaltres. Que estan fent les administracions públiques? Que estan fent les entitats sardanistes?
