Carmepru molta gent li te mania al capdavancer de S21, però és al que li deuen haver fet creure, segurament son dos o tres persones.
Tot plegat escoltem més a la de fora, que als de dins.
Podeu fer totes les interpretacions que vulgueu sobre el tancament d’S21.cat, però personalment penso que començar a treure altres arguments dels esmentats o establir relacions no ajuda ningú a fer una lectura real i útil de tot plegat.
No cal buscar-hi “tres peus al gat”. Els motius són clars i s’exposen en el comunicat:
Tot i els esforços fets, constatem que el grau de participació i interès generat al voltant d’S21.cat és insuficient per assolir l’objectiu fundacional del projecte. En aquest sentit, entenem que, sense una implicació clara per part del col·lectiu sardanista i de les seves múltiples representacions (entitats organitzadores, cobles i els seus músics i músiques, sardanisme de competició, de plaça i el més institucional, compositors i compositores de cobla…), l’activitat d’S21.cat no té sentit.
Crec que no es pot explicar de forma més clara. És així. I personalment és el que justifica la meva posició!
La meva reflexió personal, l’autoavaluació que em faig, és: per què el sardanisme no és capaç d’avançar col·lectivament? Per què sovint desaprofitem les oportunitats que se’ns ofereixen per fer-ho? Què ha de passar perquè ens posem les piles d’una vegada i entenguem que, en una societat que evoluciona tan de pressa, si seguim fent les coses com sempre, no tenim futur?
Per mi, el sardanisme s’assembla cada cop més als músics del Titànic: saben que el vaixell s’enfonsa, però segueixen tocant, mirant cap a una altra banda, com si res. Si els principals representants dels actors del sardanisme actual (entitats, sardanisme de competeció, l’institucional, cobles, músics, comunicadors, …) han adoptat la posició de silenci i de mirar cap a un altre banda ,“indigneu-vos” amb ells i no pas amb els que hem intentat tot el contrari.
És cert que hi ha hagut un petit grup de persones que, a nivell individual, han aportat el seu gra de sorra. I com a membre d’S21.cat des del primer moment, ho agraeixo sincerament. Però siguem clars: aquest grup ha estat molt reduït, el grup de persones es pot comptar amb els dits de les mans, i format sempre pels mateixos. Si en aquest grup tampoc hi trobem aquelles persones que tenen una capacitat orgnitzativa i econòmica real d’accionar coses doncs … “apaga y vámonos!” Toquem de peus a terra, malgrat l’interès i les bones intencions, no hem pogut anar més enllà del debat i l’intercanvi d’experiències. I reiteiro si en aquesta reflexió no hi participen els actors i col·lectius del sardanisme és imposssible (hi torno … IMPOSSIBLE) que es puguin accionar idees de forma pràctica i real (objectiu principal i fundacional d’S21) perquè al final, haurien de ser ells i elles qui portessin a la pràctica les accions i propostes sorgides en el debat i en la reflexió.
Seguir treballant i esforçant temps, esforços i idees per aquell que no mostra interès no té cap mena de sentit.
És bonic participar en enquestes per saber qui guanyarà una eliminatòria o quina serà la Sardana de l’Any, però siguem honestos: fer enquestes no era l’objectiu del projecte S21.cat i si algú s’ho pensava, llavors és que no hem sabut explicar correctament que era S21.
Per tot això, reitero: podeu fer les lectures que considereu oportunes del comunicat que vam redactar. Però si comencem a treure conclusions o a formular arguments que no hi són, difícilment ajudarem el col·lectiu sardanista a fer una lectura serena, útil i realista del que ha passat.
Salutacions cordials,
pd: Ah, i abans que corri el rumor, “NO ens hem emprenyat entre nosaltres”! (que és un dels possibles rumors que tenim a la llista de possibles arguments que poden sorgir del tancament de S2). Personalment súper content i agraït d’haver compartit experiència, coneixement, temps, inquietuds i opinions amb @EulaliaSagrera, en @JoanAranda i la @MaribelMedeiros
