EulaliaSagrera Jo també em lamento del tancament d’S21.cat. I me’n sento responsable, perquè per diferents circumstàncies no hi he pogut dedicar ni la mil·lèsima part de temps que hi han dedicat els meus estimats companys @JoanAranda i @XaviPinyol. Ha estat per falta de ganes? No, evidentment! Les meves mancances i poques aptituds envers les diferents propostes que s’anaven plantejant i la falta de temps en altres ocasions han estat les meves excuses. Estic contenta d’haver posat el meu petitíssim granet de sorra a un projecte que veig indispensable de cara el futur del món de la sardana. Però alhora em sento responsable de no haver-hi pogut abocar més. Els ho he dit a ells i ho reconec públicament aquí. I, com a persona que estima la sardana i tot el món que l’envolta els reitero el meu agraïment per tot el temps i tots els esforços que hi han dedicat.
A banda d’agrair-los la feinada que han fet, és just i necessari reconèixer-los la seva generositat desinteressada. Durant tots aquests mesos, hem compartit converses, reunions i trobades. I el meu respecte cap a ells ha anat en augment a mesura que els anava coneixent. . Per tot plegat no em quadren gens ni mica alguns dels comentaris que s’han fet aquí. Però s’ 21 tanca, el debat s’acaba i…no tinc intenció d’obrir-ne cap més 😉
No et sentis responsable de res, @EulaliaSagrera. Ben al contrari: un privilegi aquest viatge junts. Només puc dir coses bones de tu, d’en @XaviPinyol i de la @MaribelMedeiros. M’afalaga que pensis això i que ho diguis, però tots hem fet sempre tot el que ha estat al nostre abast. Senzillament, ens ha agafat en diferents moments vitals. Sou magnífics i amb més voluntaris que hi haguessin posat el vostre entusiasme, ho hauríem petat. El teu acompanyament en aquest viatge ha estat un gran privilegi i me n’emporto una valuosa amistat, ganes de mantenir el contacte i, qui sap, inclús potser de teixir noves col·laboracions en el futur, si sorgeix l’oportunitat.
AngelLopezLluis a mi també em grinyola el contrast entre els últims anuncis de novetats, molts fets realitat fa ben poc, i, de cop, aquesta abaixada de persiana.
De debò, @AngelLopezLluis, això ja està explicat i no hi ha res més: “Aquells canvis que ens il·lusionaven a nosaltres tampoc van servir de revulsiu.” i et remeto a les dades que ja vàrem compartir i que ho demostraven.
AngelLopezLluis A vegades, s’ha parlat de la feina rigorosa que es fa a nivell empresarial en les organitzacions importants i que ens hauria de servir d’exemple. No és cert, també, que qualsevol empresa que comença ha de comptar amb un temps de pèrdues, de picar pedra, de rebre notícies dolentes pel que fa a resultats? Voleu dir que s’ha superat aquest temps de, diguem-ne, inversió?
Sí, efectivament. I si haguéssim estat prou rigorosos analitzant aquestes dades, ja fa mesos que ho hauríem hagut de deixar. Ha estat més d’un any i mig i pràcticament zero entitats apuntades en un projecte que va que sensibilitzar sobre la necessitat de crear noves dinàmiques i accionar-les. I no serà que no hàgim multitud de campanyes de mailing directe a entitats (amb centenars de destinataris!), soroll a xarxes i mobilització mitjançant tots els canals al nostre abast. Així que, clarament, o el tema no interessa, o no se’ns considera interlocutors vàlids per canalitzar la proposta. En qualsevol dels dos casos, millor no perdre-hi més temps. Vàrem voler fer aquest esforç final de diversificació de continguts, però els números són clars: no ha servit tampoc.
Ja que esmentes l’àmbit empresarial, comparteixo aquest article d’un dels principis empresarials més pragmàtics: la teoria del cavall mort. Recomano la lectura detallada, però qui no tingui temps o ganes i només vulgui quedar-se amb el concepte, que es quedi amb l’enunciat: “quan t’adones que estàs cavalcant un cavall mort, la millor estratègia és baixar-ne”.
Almenys jo no m’he quedat sense ganes de cavalcar, però si aquest cavall no belluga, cal ser realistes i buscar-ne un altre.