Bon dia @ArnauPrats, entenc la teva reflexió malgrat que difereixo en el fet que referir-se a aquest estil de ball com a sardanes satàniques tingui connotacions negatives o vagi en detriment de la convivència.
En realitat el nom va sorgir fa temps entre bromes quan l’Adrià es va enamorar d’aquest estil de ball i des de llavors intentava de totes les maneres que la resta n’aprengués i ballés amb ell, fins al punt que si no trobava companyia ballava alegrement fent la persiana conjuntament a la mateixa rotllana on la resta ballàvem lluïment. En clau interna i sobretot en clau d’humor, tirant del tòpic que la sardana és una dansa refinada de catalans assenyats que ballen de manera elegant i que el que ell feia era un sacrilegi, una heretgia, que allò era el diable i que per tant el que ell ballava eren sardanes satàniques. El que havia de ser un nom per xinxar (carinyosament eh!) va agradar i va crear orgull i pertinença i per tant, va calar.
Historietes a part, penso que potser fa 100 anys en una Catalunya profundament catòlica aquest hagués sigut un mal nom, però que en ple segle XXI i entenent que degut al seu dinamisme el public que ballarà aquest estil serà majoritàriament jove i rarament major als 60 anys pocs d’aquests balladors se sentiran ofesos per aquesta connotació ans el contrari, crec que té un punt de frescor, trapelleria i provocació que capta l’interès de nous balladors, sobretot joves, i que dir-ne fer la persiana, no desperta el mateix.
Que si les veteranes de l’Agrupació haguéssin preferit que les anomenessin amb un altre nom? Sen’s dubte però al menys a Molins tenim la sort que comptem amb la seva plena confiança i que veuen que la nostra manera de fer les coses malgrat no és la que elles triarien, està donant fruits i està revifant una dansa i tradició que no fa gaire semblava destinada a desaparèixer en pocs anys.
A plaça són estils que conviuen la mar de bé, ja que normalment la sardana de lluïment, que és la majoritària, es balla una rotllana gran i dins d’aquesta s’hi encabeix una més petita de balladors de sardanes satàniques. Visualment l’efecte crec que és molt potent tant per l’estètica i espectacularitat que genera la combinació dels dos estils com per que trenca amb les implicacions que les sardanes només són per gent gran o que els qui ballen satàniques són uns frikis que s’han de quedar relegats a una cantonada, sinó que ballant al bell mig de tot adquireixen un protagonisme i una validació de que allò no només és correcte sinó que és encomiable, cosa que afavoreix que més gent vulgui provar-ho 😊
Bé, ja en direu la vostra, salut!
