En Xavi Piñol és un reconegut i polifacètic músic premianenc, que combina la seva activitat com a intèrpret de tible amb la tasca docent i creativa.
S’introdueix al món de la cobla a través del seu pare, Gaietà Piñol, fundador de la ja desapareguda Cobla Premià (antiga cobla Premianenca). Aprèn tible de forma autodidacta, saxòfon amb Adolf Ventas i cursa el Grau Mitjà d’oboè amb Philippe Vallet. Posteriorment, finalitza els estudis de Grau Superior d’oboè a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Dolors Chiralt.
Com a intèrpret de tible, l’avalen més de 30 anys de bagatge a les cobles Marinada (19 temporades) i Premianenca (10 temporades) i quatre temporades com a freelance. Tot i que actualment no forma part de cap formació estable, segueix vinculat a l’instrument, fent substitucions, creant i participant en aquells projectes que considera engrescadors.
Més enllà de la interpretació, l’any 2002 comença la seva tasca compositiva i l’any 2009 s’apropa a l’àmbit de la creació d’espectacles, apropament avalat l’any 2010 amb un postgrau en Gestió i producció d’espectacles, per la Universitat de Barcelona.
Des d’aleshores, Xavi Piñol ha estat autor d’una vintena de sardanes i s’ha desenvolupat en aquest món tot dissenyant, produint i promocionant un ampli nombre de propostes i activitats culturals relacionades amb la cobla i amb la sardana, totes caracteritzades per la creativitat, la qualitat artística i l’adaptació de la tradició a la modernitat que ofereix el segle XXI.
En Xavi desenvolupa una important activitat divulgativa sobre la cobla i la sardana. Té les seves pròpies propostes de xerrades i conferències i, sempre que té l’oportunitat, aprofita per fer pedagogia sobre aquests temes. Destaca en aquest camp “Introit. Manual d’urgència per entendre la cobla i la música de la sardana”, adreçada a fomentar el coneixement i una visió constructiva sobre aquests dos àmbits, sovint tan desconeguts o, inclús, maltractats en la societat actual. Clarament, Xavi Piñol és d’aquelles persones que, davant d’una preocupació important, no busca culpables sinó solucions.
Fa una setmana, i poques hores després de néixer en Martí (el seu segon fill) en Xavi rebia el Premi de la Sardana de l’Any 2023 en la categoria de la votació popular.
Com havies viscut la cobla i la sardana de petit? Creus que hauries entrat en aquest món si no hagués estat pel teu pare?
La sardana sempre ha estat present a casa. Des dels seus inicis (1983) fins a la seva recent desaparició, el meu pare ha estat el representant de la cobla Premià (antigament Premianenca). Aquesta cobla, com moltes altres d’aquell moment, sorgí de l’escola de cobla que es creà a Premià de Mar i de la que el meu pare també n’era un dels coordinadors. Al garatge de casa, el pare guardava els instruments de l’escola de cobla que no s’utilitzaven. Recordo tafanejar els maletins del garatge, muntar els instruments que hi havia dins i simular que els tocava. Inicialment, vaig optar per tocar el trombó, però al cap d’uns mesos, un dels tiblaires de la cobla Premianenca anuncià que aviat deixaria vacant la plaça. En aquell moment em vaig comprometre agafar el tible i a estudiar el màxim possible per poder entrar a tocar a la cobla quan comencés la nova temporada.
Per tant, puc afirmar que si no hagués estat pel meu pare, no estaria en el món de la cobla. Cal tenir en compte que els interessos dels infants o dels adolescents depenen del seu entorn familiar, social, escolar i ara, també del digital. En aquest sentit, opino que si volem tenir un planter de músics i dansaires que garanteixin la continuïtat de la cobla, la seva música i també de la sardana, cal treballar per afavorir aquests 4 entorns que he comentat.
Com creus que es podria fomentar l’estima per la música de cobla entre els intèrprets d’altres àmbits que no han tingut l’oportunitat de viure-la a casa?
Primer de tot cal canviar el xip del propi àmbit. Què vull dir amb això? Us ho explico amb un exemple. Personalment, m’agrada escoltar “Homes clàssics”, un programa de Catalunya Música. La convicció i la passió que mostren els seus presentadors quan parlen de la música clàssica i d’alguns dels seus compositors fan que m’animin a escoltar més música d’aquest tipus i també a investigar certs aspectes que comenten en els seus programes. Em passa el mateix amb el divulgador Ramon Gener: en el seu moment, el seu programa “Òpera en Texans” i la fascinació per com parlava del tema em portà a interessar-me pel món de l’òpera (o almenys tenir una visió més positiva de la que tenia llavors). Ara em passa el mateix amb el nou “So de Cobla”, programa també de Catalunya Música: l’interès i convicció que parlen els seus presentadors fan que em descarregui els podcast dels seus programes per poder-los escoltar tranquil·lament i descobrir aspectes que, malgrat els meus 30 anys dalt dels escenaris, encara desconec de la cobla i de la seva música.
En aquest sentit, i relacionat amb el canvi de xip (o canvi de rol) que comentava inicialment, crec que els mateixos músics de cobla ens hem de convertir en el principal altaveu de la cobla i la potencialitat de la seva música. Les xarxes socials estan buides d’aquest contingut i així, difícilment podrem captivar l’interès de músics d’altres àmbits. En definitiva, difícilment podem convèncer si nosaltres mateixos no mostrem convicció vers la música que estem fent.
En qualsevol cas, penso que si volem fomentar l’estima per la música de cobla entre els intèrprets d’altres àmbits que no han tingut l’oportunitat de viure-la a casa, cal:
Donar a la cobla una visió molt més professional en tots els sentits i aspectes possibles.
Programar propostes més transversals que captin l’atenció del músic general (la cobla disposa d’una extensa literatura musical on també trobem obres d’altres estils musicals o que combinen amb altres instruments i formacions). Un cop el músic no coblístic s’hagi captivat per aquestes propostes transversals, després ja s’interessarà pel repertori únic per a cobla. Cal treballar perquè aquestes propostes siguin programades en altres circuits musicals (i espais musicals) diferents al propi circuit sardanista.
Assegurar-nos que el contingut que apareix en els mitjans de comunicació relacionat amb la música de cobla sigui de qualitat i segueixi uns criteris clars de qualitat artística i musical.
Malgrat que ara no estàs vinculat a cap formació estable, has estat 20 temporades amb la Cobla Marinada i 10 més amb la Premianenca. Com has vist l’evolució de la sardana en aquest temps?
Responc la pregunta en dues parts: primer parlaré de l’evolució que he observat de la música de la sardana i després de la sardana com a dansa.
Evolució de la música de la sardana (no de la dansa). En aquests 30 anys, considero que la música de la sardana ha millorat i molt. Els instruments han millorat, la qualitat interpretativa dels instrumentistes és alta i, actualment, la música per a cobla té un ventall de propostes artístiques molt variada i de gran qualitat. També considero que en els darrers anys hi ha hagut un canvi de tendència positiu: actualment hi ha més cobles que es preocupen per tenir un «so» més cuidat i afinat. A nivell legal, la cobla també ha tingut un canvi positiu. A nivell compositiu, la música de la sardana segueix viva i actualment hi ha molts compositors/es que inclouen sonoritats més modernes a la sardana.
Abans de parlar de l’evolució de la sardana com a dansa vull deixar clar que NO CREC QUE EL BALL DE LA SARDANA S’HAGI DE MODIFICAR.
Sí que crec que és necessari un canvi de pensament, de criteris a l’hora d’organitzar un acte sardanista. Penso que cal un important replantejament de la manera de com expliquem la sardana i com volem mostrar-la. En aquest sentit, penso que la majoria de les activitats sardanistes que es programen actualment estan pensades només per al públic sardanista. Després de 30 anys dalt de l’escenari segueixo veient com moltes ballades de sardanes es programen en espais i llocs apartats de la resta de la societat i del públic no sardanista. Segueixo veient com activitats sardanistes de poblacions properes es programen a la mateixa hora. Després de 30 anys segueixo observant cartells d’aplecs o ballades de sardanes gens atractius, amb fotografies horribles, moltes d’elles amb mala resolució, i amb textos sense revisió ortogràfica. Fa 30 anys que observo les disputes entre organitzadors i repertoristes de les cobles per confeccionar el programa, un repertori que en la majoria de les ocasions només es fa pensant en el sardanista de plaça, que oblida el sardanista que li agrada escoltar i que no pensa gens amb les persones que passen per la plaça i que escolten la cobla per gust musical sense tenir cap vincle amb la sardana. Sincerament, crec que en aquests 30 anys no he observat gairebé cap canvi: en general, veig que els actes sardanistes estan pensats i dirigits només per al públic sardanista i, en ple s. XXI i en visió de futur, considero que és un greu error pensar així. Qui programa i organitza activitats sardanistes ha de posar en pràctica noves eines i nous criteris d’organització d’actes culturals i pensar que el públic d’una ballada de sardanes està format per un públic sardanista però també un altre tipus de públic, i no menys important, que no és sardanista. Soc conscient també que, en general, l’organitzador sardanista és una persona gran que desconeix els criteris de programació actuals o que no posseeix dels coneixements suficients per apropar l’activitat a la resta de la societat. En aquest sentit, i per facilitar aquest canvi de perspectiva, crec que les entitats sardanistes haurien de rebre cursos de formació o assessorament. També crec que l’actual Som Sardana, a través d’experts en el sector, hauria de ser l’encarregada de facilitar aquest coneixement o aquestes eines de suport. De fet, fa uns anys ja es van fer unes càpsules formatives d’aquest tipus (jo hi vaig participar en una d’elles). És important, i molt necessari, seguir fent-les i apropar-les més a les entitats per tal que hi puguin accedir.
I l’evolució de la cobla? Malgrat ser una formació amb una sonoritat única i una transversalitat de registres tan gran (dels més tradicionals als més cultes), ja exposaves fa uns dies la teva preocupació pel seu poc reconeixement social. Darrerament, ja ni s’inclou a la programació dels circuits tradicionals (CAT, Fira Mediterrània de Manresa…) i tampoc entra com mereixeria a les programacions d’altres circuits més clàssics.
Em preocupa (i molt) veure que, malgrat tota la bona feina que s’ha fet en l’àmbit musical i que abans he comentat, la cobla està en una situació de caiguda lliure pel que fa a la seva la presència en la programació dels festivals de música tradicional i a les principals sales de concert del nostre país. La cobla i la sardana, fora de l’àmbit sardanista, es troba en un camí en direcció a l’oblit i a la seva desconeixença i sembla que no ho vulguem veure (i si ho veiem sembla que no vulguem reaccionar).
Fa uns anys, quan vaig portar la representació de la cobla Marinada, quan trèiem un espectacle nou automàticament ja ens venia al cap una relació d’uns 10 llocs on enviar la proposta: hi havia un petit circuit de festivals o sales de concert on podríem enviar la proposta i sabíem que mínimament la tindrien en compte. Ara això ja no és així! Personalment, tampoc crec que ens hem de conformar amb les petites engrunes que anem trobant o acceptant que amb el festival «Amb so de cobla» de Palamós ja ens hem de donar per satisfets (per cert, un festival que va començar amb molta embranzida, però que observo que cada edició va perdent pistonada o almenys s’ha quedat tal com va començar… mal senyal si en els seus pocs anys de vida el Festival no ha evolucionat).
D’altra banda, la important desconeixença vers les possibilitats de la cobla per part de la majoria dels programadors i responsables culturals del nostre país tampoc ajuda a revertir la situació actual. D’aquí la meva preocupació davant del silenci i/o passivitat general que he observat del mateix/a músic de cobla i de les entitats que representen aquest col·lectiu quan he denunciat la poca presència de la cobla en la programació dels principals festivals de música i sales de concerts del nostre país i altres accions que, al meu pare, anaven en contra de la seva dignitat.
Què creus que caldria per donar-li a la cobla aquest prestigi que mereix, dins i fora de l’àmbit tradicional?
Un canvi de rol: els músics i les cobles ens hem de convertir en els principals altaveus de la música que estem fent. Possiblement, algú s’enfadarà o bé no estarà massa d’acord amb el què diré, però em preocupa força el silenci que observo per part del propi sector (músics, cobles i també entitats sardanistes) davant la situació que actualment viu la cobla i la seva música fora del circuit sardanista i que ja he comentat abans. Cal un canvi de rol urgent i important!
Crec que hi ha un important desconeixement sobre la cobla, la seva música i la seva extensa capacitat interpretativa per part dels programadors i responsables polítics i culturals del país. Davant d’aquest fet, i perdoneu l’expressió, cal gent que toqui els collons constantment a les institucions públiques i als programadors culturals del país. Això sí, la tocada de collons ha d’anar acompanyada de propostes de qualitat presentades amb rigor i professionalitat. A Catalunya tenim grans músics i directors d’orquestra que treballen o han treballat amb la cobla i que poden donar visibilitat a aquest món i a avalar la seva vàlua.
D’altra banda, crec que s’hauria d’agafar la tesi doctoral del bon amic -i excel·lent investigador musical - Albert Fontelles, sobre la Cobla Barcelona i entendre-la com un punt de partida i de referència per treballar amb l’objectiu que la cobla sigui present en tot allò institucional (dins i fora del país).
S’hauria d’encarregar a un grup de mestres i professors/es especialistes de música un projecte educatiu modern i d’acord amb les noves metodologies d’aprenentatge per promoure la sardana i la cobla a l’etapa d’educació primària i secundària d’una forma completament competencial i transversal.
Què et motiva actualment vers la Cobla i la Sardana?
Ara mateix, tinc l’interès i motivació de promoure una reflexió activa sobre la situació actual en la qual es troba la cobla i la seva música. En aquest sentit, penso que la nova plataforma s21.cat era una eina molt necessària per al sardanisme i confio molt en aquesta iniciativa. Feia temps que reclamava un espai de reflexió del sector i s21.cat omple aquest buit. Per aquest motiu des del minut 0, he volgut col·laborar en el projecte aportant experiència, coneixement i idees. Paral·lelament, juntament amb en Santi Serratosa (especialista en percussió corporal) acabem de presentar “Amb un xic de flow!”, la primera sardana per a cobla i percussió corporal. Una sardana que sorgeix del projecte La percussió corporal, una eina d’introducció de la sardana i la sonoritat de la cobla a l’ESO. Ha estat més de mig any de treball intens, però que ha valgut molt la pena i del que esperem grans i “diferents” resultats. En l’àmbit interpretatiu, segueixo tocant, i molt, fent moltes substitucions. També estic treballant per poder presentar aviat una proposta que em permeti portar el tible i la seva sonoritat (combinada amb elements d’experimentació electrònica) a àmbits fora dels habituals.
Considero que s’han de fer moltes més coses i que encara som pocs els disposats a fer-les. Hem de ser molts més els qui renunciem del caràcter conformista que sovint caracteritza el col·lectiu sardanista.
D’altra banda, haig de confessar que el fet d’haver guanyat el Premi Popular de la Sardana de l’Any 2023 em dóna energia i confiança per seguir treballant en allò que m’agrada fer: promoure la sardana, la seva música, la sonoritat de la cobla i la dels seus instruments més enllà del sardanisme.
En algun moment, també t’has interessat per portar la Cobla i la seva sonoritat a l’escola. Com ha estat la teva experiència?
A nivell pedagògic, vaig ser un dels iniciadors del SardaTIC, un projecte educatiu ideat i liderat per Eva Martínez que portava la sardana a les escoles de primària a través de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació). Malauradament, el SardaTIC va morir literalment d’èxit, ja que en el tercer any de vida el projecte ja comptava amb més de 1.500 alumnes inscrits. El corresponent volum de feina no estava a l’abast de les 3 úniques persones que el gestionaven i no es va trobar cap entitat de l’àmbit sardanista volgués mantenir la continuïtat del projecte malgrat la seva demostrada aportació en l’ensenyament de la sardana a l’escola.
Com us he comentat en la pregunta anterior, amb en Santi Serratosa (especialista en percussió corporal) acabem de presentar “Amb un xic de flow!” la primera sardana per a cobla i percussió corporal un recurs que hem creat per facilitar el treball vers la cobla i la sardana a les aules d’ESO i al món adolescent en general.
Una reflexió final d’aquest punt. Encara avui, moltes escoles de primària treballem la sardana, però totes les activitats educatives que es desenvolupen, acaben amb la mateixa situació. Els infants que participen d’aquestes activitats no els veiem a la plaça per ballar sardanes i aquesta és l’assignatura que tenim pendent a resoldre. És important dissenyar i pensar una activitat que lligui l’aprenentatge que es fa a l’escola (que és molt) amb les ballades a plaça. Si no s’idea una activitat “pont” d’aquest tipus, ens seguirem trobant sempre amb la mateixa situació.
Què t’agrada de la sardana?
La seva versatilitat ja que pot ser emoció, música, dansa, competició, diversió, cultura, lleure, composició, …
Què no t’agrada de la sardana?
No m’agrada gens la passivitat i el conformisme (i a vegades l’actitud perdedora) que, en general, caracteritza el sardanisme. Considero que aquest caràcter no ajuda a avançar ni créixer.
Tampoc m’agrada la poca sintonia que hi ha entre les diferents manifestacions que trobem en el sardanisme (el de competició, el de plaça, entitats, compositors/es, comunicadors/es, cobles, …). En aquest sentit, en diferents debats de s21.cat, hem pogut observar que com cada sector actua per unes dinàmiques pròpies sense tenir en compte la dels altres. Considero que hi ha una manca de pertinença col·lectiva global que també ens impedeix créixer.
Quins valors creus que té?
La sardana té tots aquells valors que li vulguis trobar. I a l’inrevés.
Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual?
Ara mateix no el veig.
Fa temps que els qui formem part del sardanisme sabem que hem de treballar per poder aconseguir aquest encaix. Cal trobar-lo, entre altres motius, per garantir la continuïtat de la sardana en les properes generacions. Malauradament, penso que el caràcter conformista i passiu del mateix sardanisme és la principal limitació a l’hora de treballar per trobar un encaix que permeti a la societat identificar la sardana com a una manifestació coneguda, valorada i plenament integrada al s.XXI.
Si volem, i ens ho proposem, podem trobar aquest encaix però abans cal fer un pas endavant i abandonar el caràcter passiu i conformista que ens caracteritza i que us he comentat anteriorment. Al mateix temps, penso que seria positiu confiar una mica més en aquelles persones que sí que estan obertes al canvi i que estan disposades a treballar per trobar aquest encaix tan necessari.
Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual?
Igual que l’anterior.
Hem de crear propostes transversals. Sovint pensem activitats perquè el jovent vingui a la sardana i no sempre aconseguim els resultats desitjats. I per què no fem un canvi de plantejament? Per què no fem que sigui la sardana qui s’apropi al jovent? Sí, és com aquella frase que tots i totes sabem i hem dit alguna vegada: si la muntanya no va a Mahoma …
Com veus el futur de la sardana?
Fa trenta anys, quan vaig començar a tocar, molta gent em deia: «Nen, tens clar que això de la sardana s’acaba aviat?». Està clar que llavors aquella gent estava equivocada, ja que, 30 anys més tard, la sardana i la cobla encara existeixen i segueixen endavant. M’agradaria pensar que ara soc jo qui s’està equivocant quan afirmo que, si tot segueix igual, el futur de la sardana i la seva música està en perill.
Què hi canviaries si fos a les teves mans?
No es tracta de canviar. Es tracta de girar el timó cap a una altra direcció, una direcció que va d’acord amb tot el que us he explicat.