antonivila Les sardanes d’en Lluís sempre m’han agradat, i aquesta no és menys. Crec que guanyarà l’eliminatoria, tot i que pels resultats de les anteriors veig que les campanyes fan el seu efecte.
antonivila Entenc perfectament el teu comentari i el comparteixo però amb una petita puntualització: Les campanyes fan el seu efecte i tant! Però compte, no sempre els mateixos compositors/es estem al darrere d’aquestes campanyes i no sempre som coneixedors/es d’aquestes.
Sé que, possiblement, no soc la persona més idònia per començar a parlar de campanyes i de nombre de votacions, ja que en el que portem de concurs, una de les meves sardanes és la que, de moment, ha obtingut el nombre més alt de vots.
Jo faig campanya? Decidiu vosaltres. En els darrers anys faig sempre el mateix: el cap de setmana que participo, faig una publicació a les meves xarxes socials en la qual anuncio que una de les meves sardanes participa en el concurs, explico una mica el motiu de la sardana i animo a la gent primer a escoltar les 4 sardanes proposades i després a votar la que més agradi (que per cert, aquesta última vegada l’enllaç que vaig adjuntar a instagram era incorrecte i ni vaig modificar la publicació per accedir correctament). Sí, reconec que això és fer campanya! Però com us he dit, fa anys que ho faig així i fa anys que no supero eliminatòries i mai, amb aquesta dinàmica he aconseguit, ni de bon pas, els resultats obtinguts en l’eliminatòria d’enguany: 892 vots!
Sincerament, vaig ser el primer sorprès en veure els resultats!
Un cop publicats els resultats vaig rebre diversos missatges de felicitació. A tots vaig respondre el mateix: Gràcies però estic molt sorprès per aquests resultats. Un d’aquests em va respondre: Xavi, jo he fet molta campanya per la teva sardana. No sé el grau de la campanya que va fer i tampoc sé si la relació entre vots esporàdics (428) i vots habituals (346) poden ajudar a saber què va passar exactament per aconseguir aquest número tan elevat de vots.
Una altra anècdota: L’any 2010, quan vaig participar a LSDA amb Gresca pirata, una sardana dedicada a la festa major de Premià de Mar, aquell mateix diumenge al vespre a casa va venir una persona (que ni era de la junta de l’entitat sardanista del poble) amb un munt de fulls en les quals hi havia més de 200 firmes que havia recollit per aconseguir que la sardana guanyés el concurs. La seva decepció va arribar quan li vaig explicar que el concurs no anava de aconseguir més o menys firmes.
I amb tot això … què vull explicar? Opino que una sardana pot agradar més o menys i els resultats són el reflex d’aquest gust. Però quan hi ha resultats tan elevats penso, com comenta en @antonivila, que és perquè hi ha algú que “empeny” a que la gent voti una sardana determinada. Però reitero el que he comentat a l’inici: no tots els compositors/es estem darrera d’aquestes campanyes ni som coneixedors d’elles.
No pretenc justificar-me de res però he cregut convenient explicar-vos aquestes situacions perquè penso que seria una mica injust generalitzar accions!
Gràcies!
