Xavi_Terrassa
Gràcies Xavi per obrir aquest debat tan necessari.
En el cas de Balaguer l’escola municipal de música als anys 80 va apostar pels instruments de cobla, els va comprar, i va començar a impulsar-ne l’aprenentatge, de manera que l’any 1990 va sortir una cobla infantil-juvenil. Quan aquesta cobla va plegar va reforçar i rejovenir una altra cobla local, la Cobla Comtal, que avui en dia tampoc existeix. En l’actualitat, com molt bé saps, no s’hi oferten classes d’instruments específics de cobla, de manera que els instruments que van comprar als anys vuitanta els tenen guardats…
Sense saber-ne el detall perquè no formo part de la comunitat educativa, el que m’arriba és que l’escola ha fet una aposta per especialitzar-se en la música de jazz, de la mateixa manera que Agramunt, a uns 20km, porta més de 30 anys apostant de manera continuada pels instruments de cobla, com molt bé saps…
No tinc clar si per a capgirar la situació cal atacar l’oferta, la demanda, o les dues coses alhora. Intueixo que l’aposta d’una escola per una tipologia de música en particular respondria a unes decisions polítiques, però també a uns consensos de la comunitat educativa que no es reverteixen d’un dia per l’altre. I que per tant cal crear un clima positiu al voltant dels instruments de cobla, a nivell local si no existeix a nivell nacional, que faci que poc a poc hi hagi demanda per part de pares i alumnes. D’aquí també la nostra aposta per la coblafusió. I intueixo que al mateix temps cal anar buscant complicitats amb l’equip directiu o de professorat que faci que vegin amb bons ulls el fet de poder recuperar aquesta oferta.
Ja ho veus, com si no tinguéssem prouta feina, ens apareixen nous reptes que molt gustosament entomarem….
Suposo que l’evolució de Lleida deu anar en paral·lel a la de Balaguer, i que als anys vuitanta, i mentre Josep Prenafeta i d’altres professors més vinculats a la cobla van estar actius, hi havia una aposta clara per la cobla, que amb el temps es va anar apagant. Però també hi ha professors actuals que hi tenen interés, en la cobla, i per tant crec que trobaríem aliats. Sense saber-ne el detall, fa uns mesos un dels actuals professors del conservatori municipal va escriure una sardana dedicada al seu poble, Alfarràs. Potser caldria parlar amb la gent de dins amb qui tindríem complicitats per saber-ne les raons exactes, i així mirar de revertir-les.