Sembla que vaig obrir aquest meló i a petició de @XaviPinyol i aconsellat per @Carmepru obro aquest debat. És prou complicat, ho sé. I segur que hi haurà moltes opinions contraposades. Per què els que practiquem la sardana som incapaços de finançar allò que tant ens agrada? Les entitats fan mans i mànigues per continuar la seva activitat perquè el nombre de socis es redueix dia a dia i les aportacions que reben dels assistents cada vegada són més minses. Una gran part de les activitats s’aguanten per les subvencions de diverses administracions. Creieu que aquesta és una situació normal?

Parlem de gratuïtat dels actes sardanistes? És molt complicat ja que si ho fas gratuït, la gent pensa que no val la pena. Si fas cobrar, és massa car. M’explico: Hi han dobles ballades, que fa anys cobraven 3€, de cop i volta varen pujar-ho el doble, la gent empipada i deien que no hi tornarien més, però l’any següent, els veis fent cua per pagar. Els concerts, al meu poble sempre éren gratuïts, mai ompliem l’aforament, però feia patxoca., però un any el que era el President, va voler fer un concert amb espectacle, i es va passar de pressupost, però l’ego era més fort que la realitat, i va dir que cobrariem 3€ al que no fos soci. Va començar a arribar el public, ningú volia pagar, perquè els matrimonis deien que éren socis, però la realitat, és que només ho era un dels dos, tenien que pagar 3€ miserables, però la gent va marxar, i ens varem quedar quatre gats, un frcàs absolut. En canvi vas a Barcelona i pagues 30€ per anar a veure un grup de rock i no passa res. Per l’aplec, feiem pagar 3€ i la gent pagava, i reculliem uns 1000€ + o - ,a les hores jo vaig tenir la idea de no cobrar entrada i possar una urna, i que la gent posses un donatiu, aquell any varem recollir quasi 5000€. Quan per la pandèmia vaig veure pels concerts la taquilla inversa, vaig pensar, ostres!! quina idea més bona!! parò després hem vaig adonar que no era tan bona idea, doncs al sortir vas caminant, i saludant i parlant amb uns i altres, i no te’n adones, i ja ets al carrer, i no has possa’t res a la urna. Digueu-me que no li ha passa’t a ningú, només a mi… Per tant, GRATUÏTAT? diria que si, però sense ser babaus. Hi ha algú que tingui la formula de recollir diners dels actes sardanistes, sense que els assisten’s es trobin obligats, i al contrari, vagi amb ganes de donar euros contents i feliços????

Jo crec que tothom reconeix que la cultura s’ha de pagar perqué no hi ha res gratis en aquest món. Crec que el problema es el com es fa pagar i quan es fa pagar, i uns quants exemples: Catedral de Bcn, el ‘una moneda para la orquestra’, crec que és quelcom completament inapropiat i enfocat clarament al turista, no al sardanista. Altres indrets tallen per complet un passeig, un parc, (La Bisbal, Calella o les Roquetes), i aquí tenim un problema, no arribem al públic extern, però s’asseguren d’una recaptació per part dels assistents. Així mateix, dos reflexions sobre el fet de pagar en activitats sardanistes: La primera és, la quantitat a pagar i vull dir, crec que no lògic que a alguns indrets es paguin 8€ per una ballada doble i altres llocs paguis 4€ per un aplec de tot el dia amb 3 cobles. Crec que fa falta una estandarització arreu del territori. Segona reflexió, crec que la cultura no es gratis (tenim unes cobles que assajen i s’han de pagar), però la cultura també ha de ser accesible i això em refereixo a que poder no tothom pot pagar 8€ per anar a un aplec. Per exemple, persones a l’atur, jubilats amb pensions baixes, gent jove que no treballa. Aleshores seguint amb el punt anterior, crec s’han de fer d’establir uns preus estandars, tenint en compte les diferents situacions de cadascú. Per fer-ho proposo el seguent: El carnet del sardanista : una implementació d’una targeta per part de la confederació sardanista, en que la propia confederació estableix uns preus d’entrada (un concert X preu, una ballada X preu, etc), tenint en compte uns barems de situació económica. Aleshores amb aquesta targeta, es va a les activitats i només passant la targeta se’t descompta el preu de l’activitat en si. El funcionament sería senzill, com una targeta de crédit, en el que mitjançant una transferencia cada persona s’hi pot posar X diners. En el cas de poder optar als descomptes, s’ha de presentar la documentació necessaria i la targeta ja ho contempla. A mida que vas a activitats, se’t va descomptant el que tens a la targeta. D’aquesta manera es poden implementar també models de fidelitat i que el sardanista obtingui un guany i al mateix temps, recollir dades d’interes que poden ser d’estudi.

Com m’agrada que hagueu obert aquest debat!!! Un debat complex i que hi ha moltes variables. En la societat actual la percepció sobre la qualitat d’una proposta cultural es mesura en funció del preu. Si una obra de teatre o un concert són cars serà perquè són bons… Volia aportar algunes idees: En primer lloc comentar que el preu d’una activitat cultural està marcat pels costos, però també per la ideologia que inspira la gestió cultural d’aquell programador: Si com a programadors posem el focus a la democratització, participació, i accessibilitat, prioritzarem preus baixos. Si posem el focus a la qualitat, professionalització, i prestigi, posarem preus més cars. Això l’Arnau ho ha explicat molt bé! També es pot fer descomptes per a afavorir l’accessibilitat de grups amb risc d’exclusió, o per a segments que considerem prioritaris. A Olesa la gent paga, excepte si tens menys de 35 anys, que llavors és de franc. Hi ha hagut moments històrics per a cada enfocament. Quan es va acabar la dictadura el context era la democratització, guanyar els carrers. Ara el context és la professionalització, perquè només fent la feina ben feta i amb llenguatges contemporanis es pot arribar als nous públics. En segon lloc comentar que als públics se’ls educa, o se’ls deseduca, amb les decisions que prenem. I educar el públic no es fa d’un dia per l’altre. Si en una població portem molts anys dient-li a la gent que la cultura és gratuïta, caldrà picar molta pedra per a revertir això. Finalment, en tercer lloc, opino que la política de preus ha de ser conseqüència d’un debat previ: la fixació d’objectius. Si l’objectiu és que a curt termini vingui molta gent de segments d’edat avançada per omplir la sala aplicarem una estratègia de preus molt diferent que si l’objectiu és començar a educar el públic en la qualitat, i anar a buscar nous segments. Em sembla molt interessant la proposta de l’Arnau d’un carnet de sardanista, únic per a tot el país, amb descomptes. Es podria fer com una cosa a part, o es podria fer que si ja ets soci i ja pagues la teua quota de qualsevol entitat federada a Som Sardana reps aquest carnet. Per acabar, personalment no faria mai res gratuït. Crec que la sardana i la cobla tenim un problema de desprestigi social. I per tant l’estratègia de preus baixos o gratuïtat la trobo un error. Com a darrer extrem si no es pot posar un preu, aplicar el sistema d’entrada inversa amb urnes a la sortida, tal com comenta la Carme.

M’ha vingut a la memòria, un tema que no te a veure amb la sardana, però els hi passa el mateix. Des de que visc al Pais valencià ja fa 13 mesos, no havia pogut anar al cinema a veure pelicules d’estrena, per la senzilla raó que per els voltans, no n’hi han cinemes. Uns veins hem van dir que anaben al cinema, i m’'hi vaig apuntar, la meva sorpresa va ser que el cinema més a prop era a Tortosa, per tant a Catalunya. Al pagar les entrades, els veins van pagar 2€ cadascún, i jo vaig pagar 8€, perquè? Vaig preguntar. Resulta que a Catalunya hi ha preu del juvilat, perquè com tots sabem, s’estàn tancant molts cinemes per manca d’espectadors, i així només cobran 2€ al juvilat, omplen les sales. Volguis o no volguis, també ens passa al matix als pobles, quan es fa un espectacle en format cobla, o un aplec. Tal com ja s’ha dit, crec que ens hauriem de possar tots d’acord per possar els mateixos preus a totes les contrades, amb aquest cas, seria al inrevés, cobra més als menors de 40 o 50 anys, i que s’esperin a ser jubilats, per tenir preus especials, i els menors de 25 gratuït, ja que la majoria estudien o tenen feines precàries.

N’he vist de tots colors a concerts, ballades i aplecs. Des de qui gira cua quan veu que es cobra entrada a un concert o de qui va donant voltes a la plaça esquivant els postulats o els venedors de números de la rifa. I la darrera que explico té relació amb la mal anomenada taquilla inversa. És cert que es recapta més amb aquesta fórmula que amb la venda d’entrades (al menys als que jo coneixo). La mitjana per persona és de 2€. Si hi ha qui aporta 10€, imagineu la quantitat de gent que “passa” del tema. És un problema de situació econòmica personal o de semenfotisme? I mentre, els organitzadors rascant administracions per obtenir fons que ho compensin.

Joaquim tens molta raó amb el que dius, hi ha el passota, i també el despistat, amb el temps que fa que hi som al mateix baixell, hem vist de tot i de tots colors, jajaja També hem de tenir en compte al sardanista que va a tot arreu, setmana si, setmana també, i no tots es poden permetre el luxe de pagar molt, perquè ara ja no es paga autopista, però quan jo hi anava cada setmana durant molts anys, les despeses éren grans, si sumes, betzina, peatge, dinar, entrada del lloc, un refresc a litja tarda, el sorteig del pernil, i si et quedaves a dormir, doncs despeses del sopar, hotel i esmortzar. No tothom pot fer-ho. Jo ho feia però m’estava de moltes coses, com per exemple, no podia anar de vacances a l’estranger, o comprar aquelles botes tant xules de l’aparador. Però no m’importava, perquè sabia que cada cap de setmana veia a la meva familia sardanista, perquè al cap i a la fí, som una familia, amb les nostres “cosetes” però familia perquè tots estimem el mateix.

Responent a la pregunta que formula en @Joaquim , personalment, crec que la situació de dependència econòmica que pateixen moltes entitats sardanistes amb relació als ingressos econòmics rebuts de les subvencions de les administracions de normal no ho és gaire. Tot i això, també hem de ser conscients que la majoria d’equipaments culturals reben subvencions de diferents òrgans i institucions perquè només amb la recaptació d’entrades i altres fonts de finançament pròpies no cobreixen la totalitat de la despesa que la seva activitat i programació genera. És a dir, quan anem al teatre o a un concert, nosaltres assumim una part del cost, però hi ha una part que l’afegeix l’administració o institució. Està clar, però que en el cas del sardanisme, la part que assumeix el mateix sardanista és mínima o gairebé 0 i aquest fet, com diu en @Joaquim , fa que la majoria d’entitats depenguin d’un finançament de les administracions públiques que, al mateix temps, va disminuint. M’agrada i trobo molt interessant l’aportació de @ArnauPrats amb la idea del carnet. Esperem que @SomSardana llegeixi la proposta i arribi a les persones que poden valorar i estudiar aquesta possibilitat. Sinó és així, des de @S21puntcat ja anirem recordant la proposta. Un cop més, en @JaumeMarva parla, també en aquest punt, de segmentar i la necessitat de realitzar tot un anàlisi previ a qualsevol presa de decisió organitzativa i ara també a l’hora d’estipular preus. També cal una important feina prèvia de fidelització del públic. Dono molta importància a allò que diu al final de la seva resposta: en @JaumeMarva parla del desprestigi social que té la sardana i la cobla. Penso que la gent està disposada a pagar només per allò que per a ella té un valor. En aquest sentit, trobo que si la sardana i la cobla tingués més prestigi i fos quelcom més natural i normalitzat dins la nostra societat seria molt més fàcil que la gent prengués consciencia de que la cobla, la sardana i l’activitat a la qual participa té un valor i un cost econòmic que s’ha de pagar. @Joaquim en l’inici del tema comentes que hi ha una disminució d’ingressos propis degut, en part de la disminució de quotes de socis/es. Amb relació aquest punt, potser si aprofundim en el debat “Renovació i continuïtat de les entitats sardanistes” poden sorgir idees, propostes o compartir experiències que han funcionat en altres localitats. Potser m’equivoco, però crec que en @AlbertSalvans ens podria explicar la seva experiència a Centelles amb relació a l’increment de socis que ha experimentat la seva entitat. D’altra banda, heu comentat la taquilla inversa com una eina de captació d’ingressos. La @Carmepru ha explicat molt bé la seva experiència i és molt interessant. Però fa temps que penso que actualment cada vegada més utilitzem la targeta de crèdit per pagar. Jo, per exemple, fa temps que no porto diners en efectiu i sovint de comprar en llocs que no admeten el pagament amb targeta. Cal ser conscients que el sardanisme també ens hem d’adaptar tecnològicament. Si no ho fem, els ingressos que pot generar una taquilla inversa, la venda de tires per una rifa, … disminuiran considerablement. Per acabar la meva aportació, penso que, a part del sistema d’entrada, cal treballar paral·lelament per explorar altres activitats que poden generar recursos propis. En aquest sentit, el document que adjunto en dona alguna idea. [ https://www.tercersector.cat/sites/default/files/noves_fonts_financament.pdf ]

XaviPinyol crec que entre al que dius tu, i en @ArnauPrats , es podria mirar d’anar cada entitat a sol.licitar un datafon, i mirar que el tant per cent que es queden els bancs, sigui el mínim. Han sortit uns datafons molt petits que es poden dur a la butxaca. El datafons només els donen si tens un negoci, no se si per entitats ho farien, perquè si es fés una targeta, per anar descomptant, s’ha de passar per un datafón.

Hola, Sí XaviPinyol , us llegim! No tant, ni sempre que voldríem, per manca de recursos com bé sabeu: som pocs i molta feina a fer i sumeu-li un munt de debats interessants a llegir, a opinar i sobretot! a engegar propostes per posar la sardana i la cobla al lloc que es mereixen. El carnet sardanista que ens proposa l’ ArnauPrats és una bona eina així d’entrada que cal analitzar bé, -només un recordatori: estem, encara, encallats amb el web-. Anem pas a pas, no es pot córrer més del que ho estem fent amb els recursos que tenim. Molt d’acord amb en JaumeMarva que només tenint clars els objectius podrem decidir quines són les millors estratègies i tirar endavant les accions per a aconseguir-los. En aquesta línia ja s’està treballant des de la Junta Executiva de Som Sardana i els farem arribar totes les propostes que es vagin plantejant en aquests debats per començar a treballar-hi el més aviat que es pugui. Gràcies a tots per compartir les vostres experiències, per aquests debats tan enriquidors i per les propostes de futur. Som-hi!

Quan es munta o s’organitza un acte cal pensar sempre perquè es fa, amb quina finalitat. Quan els ingressos (o la seva manca, més ben dit) són un problema, però no ho és la gent (assistència suficient ) cal plantejar-se si cal fer aquella activitat per a aquell públic. És a dir, és necessari treballar per a alguna cosa o algú que no està disposat a valorar el que tu fas almenys econòmicament? Em pregunto si els sardanistes no anem al cine o al teatre (activitats sempre de pagament). Una de les pitjors coses que hi ha quan et trobes en aquesta situació (que sortosament no sempre passa) és que a més d’organitzar, demanar permisos, posar cadires o penjar cartells, tinguis la sensació que demanes almoina entre sardana i sardana. Sortosament hi ha molta gent que et ve a buscar per comprar la tira, cosa que els honora. Pel que fa als preus dels actes, dubto que es pugui posar un criteri i un barem per igual, perquè no seria just. HI ha aplecs que es dona berenar, n’hi ha que es lloga calefacció, n’hi ha que tenen cobles més cares, n’hi ha que han de pagar serveis extres (seguretat o control d’aforament, sé del que parlo). Hi ha aplecs i dobles ballades que no imprimeixen programes de mà i n’hi ha que en fan i escampen arreu. Hi ha entitats amb una base de socis àmplia o un bon conveni amb l’ajuntament i hi ha entitats que els ingressos són més justos i han de cobrir despeses amb l’entrada. Cada poble és un món.

Sobre la gratuïtat de la sardana

Carmepru

XaviPinyol Un exemple d’empreses que venen datàfons és SumUp. Hi ha datàfons més cars o més barats, segons el que cadascú vulgui (si ha d’anar amb wifi o enllaçat a un telèfon mòbil).

Excelent el d’aquesta marca, he hagut d’agafar molts taxis aquests darrers anys, i la majoria de taxistes portaven aquesta marca, i lliure de tant per %.

A més son petits quadrats, i pots portar-los a la butxaca.

Per Amazon hi ha uns quants, i de tots els preus

PereTamboleoAndreu

XaviPinyol Gràcies Xavi. A la nostra entitat un comerç amic ens deixa el datàfon. I podem afirmar que ja quasi el 25 % de lo recaptat a cada acte és amb datàfon.

JaumeMarva

XaviPinyol Ep gent, recupero aquest tema un mes més tard de quan el vau escriure,

m’hai estat mirant això de tenir datàfons que no estiguin proveïts per cap entitat bancària, i vec que t’has de registrar a les empreses fabricants del tpv, i que sí que cobren per transacció. poso tres exemples d’empreses fabricants de datàfons:
-square: cobra un 1,65% per transacció (la única que té la web en català)
-sum up: cobra un 1,50%
-my pos: cobra un 1,45% + 0,05€

m’agradaria saber amb detall si les entitats que tenen un datàfon lliure d’aquests estan registrades en algun lloc, i en cas que no paguin res, saber de quina marca és el datàfon que fan servir.

Gràcies!

XaviPinyol

JaumeMarva

Jaume,

vaig ser jo qui vaig aportar la informació dels datàfons “lliures” desvinculats d’entitat bancària. Parlo amb l’entitat que em va fer arribar aquesta informació per aclarir el que comentes. De moment, m’assegura que aquest any, els ingressos recaptats a l’aplec via datàfon és d’un 65% del total.

D’altra banda, també he rebut notíca per part d’una altra entitat client de Banc de Sabadell. En el seu cas, em comenta que ells no paguen res de comissions ja que aquest banc ofereix aquest servei sense comissió a les entitats sense ànim de lucre. Segurament hi ha d’altres bancs que ofereixen aquesta eina a 0% a veure si algú en sap de més exemples com aquest.

Estem investigant i fent recerca sobre aquest tema tot preguntant a entitats que fan ús del datàfon perquè ens expliquin la seva experiència. En el seu moment, també vaig animar al en @Joaquim a compartir aquesta informació ja que comentà que l’Agrupació Folklòrica i Cultural de Barcelona ja utilitza aquesta eina a les ballades de sardanes que es fan a la catedral de Barcelona. A veure, si s’anima també a explicar-nos-ho i complementar la informació que estem recollint.

Si algú em vol fer arribar més informació per complementar-ho em pot escriure a xavier.pinyol.garcia@gmail.com

En breu intentarem poder oferir tota la informació d’aquesta eina per fer-la arribar a les persones i entitats interessades.

De moment, content (malgrat l’incovenient que has detectat) que la informació i comentaris d’aquest debat hagi despertat el teu interès (i d’algú més) en fer ús d’aquestes noves eines.

I és que @S21puntcat es tracta d’això, compartir iniciatives i experiències que afavoreixin el col·lectiu sardanista!

« Pàgina anterior