OlgaPuerto D’acord Olga, gràcies per l’aclariment!
Més que res era per remarcar que la 1era etapa del concurs va ser escrita pel teu pare i la 2ona pel Joaquim, potser la paraula “impulsor” no seria la més adient en aquest segon cas, disculpeu 
Un plaer poder conversar amb tu (encara que sigui via telemàtica)
Salut!
El paper que jo he tingut a LSDA ha quedat ben reflectit en el llibre que va començar a escriure Jordi Puerto i que jo, a petició seva, vaig revisar i continuar. Tot el que s’hi explica és real.
Em reitero en les meves paraules, @Joaquim. Em foto vell! Ja tinc massa batalletes per explicar. 
Home, és una de les dues úniques frases del llibre on surto, així que permet que em faci gràcia l’anècdota, no?
JoanAranda i també en el capítol d’agraïments
Joaquim - Sí, home, sí. La del capítol d’agraïments és l’altra frase! (i sí, és molt maca)
És igual. Si no estava demanant “quota de pantalla”. Només dic que em fa gràcia recordar que encara hi vaig entrar abans que tu. Va ser xulo. Que el temps vola. Sóc un fòssil!
N’hi ha que son més discrets. envien un missatge igual a les xarxes informant que la seva sardana participa en aquella eliminatòria i proposa que escoltis les sardanes i votis la que més t’agrada.
Està clar però que si envies un missatge a les teves amistats o seguidors el més probable és que et votin, oi?
antonivila - Sí, d’aquests que dius tu és dels que havia rebut jo més sovint. Aquest el destacava perquè em sembla especialment sorprenent fins a quin punt era directe i l’importava un rave si escoltaves la seva sardana o no.
Però entenc igual de poc qualsevol mena de campanya que no s’adreci sincerament al fet que la gent sàpiga del concurs i hi participi.
I ja sé que les bases ho permeten. No qüestiono la “legalitat” sinó la “virtut”.
Per a mi és un dels mil exemples que em fan pensar que el món de la sardana seria més gran si no hi hagués tants egos.
JoanAranda estic d’acord amb el que comentes, especialment amb el darrer paràgraf.
El tìtol de “La sardana de l’any” queda gran mentres hi hagi “amiguismes” a les eliminatories i a la final.
No es vota la qualitat ni sonoritat de la sardana, sino a qui va dedicada o qui l’acomposat. Aixó cambiaria si les votacions deixen de ser popular.
Gracies per llegir-ho. Salut.
Nodes2024 - A mi em va agradar quan es va decidir marcar que no hi havia una “Sardana de l’Any” sinó parlar d’un concurs anual amb tres categories de premis: Popular, Crítica i Joves Talents. Quan crees la maquinària d’un concurs tan potent com aquest, per què limitar-te a un únic paràmetre? És una riquesa el nombre de sardanes que s’estrenen cada any, els criteris populars i de qualitat musical són sovint divergents, i tots dos són molt meritoris, encara que sigui per motius diferents. I si aprofites la mateixa maquinària per englobar-hi la categoria de Joves Talents, encara millor: cal engrescar les noves generacions.
Una altra cosa, @Nodes2024, és que hi hagi qui vulgui fomentar que guanyi “la sardana del meu poble” o “la del meu amic”. Però ja s’han anat aplicant i perfeccionant mecanismes per minimitzar l’impacte d’aquests vots.
Treure el vot popular i centrar-se només en el d’un jurat per a una única sardana, crec que faria perdre gran part de l’encant del concurs. A més, que treure el vot a tothom pel criteri d’uns quants, encara pitjor. A parer meu, seria fer pagar justos per pecadors. També en política no entendré mai amb quins criteris voten algunes persones, i no per això crec que la forma d’evitar-ho sigui acabar amb la democràcia i que els escons del Parlament els decideixi algun comitè d’experts (en Franco pensava just al contrari que jo).
Crec que és important saber quina és cada any la sardana que agrada més al poble. I la millor composta. I la que millor reflecteix el talent musical dels compositors joves. Per què renunciar a res?
completament d’acord amb en Joan. La qualitat i la sonoritat la vota un jurat qualificat i s’atorga el premi de la critica.
Dons la veritable sardana de l’any es la que rep el tìtol de la crítica, que es otorgat per un jurat profesional i no es subjetiu. Desde el meu parer.
Gracies i salut.
Un parer molt respectable, @Nodes2024.
JoanAranda Moltes Gracies.
Salut.
Nodes2024 Bon vespre,
respecto el teu parer, però ho sento no puc esta d’acord….. La sardana de l’any va néixer com un concurs radiofònic , per que els sardanistes votessin la sardana que mes els hi agradava i evidentment sempre hi ha hagut “amiguismes” … Si escoltes algunes de les sardanes de les primeres edicions tenien qualitat musical, es mes els que ja tenim una edat recordareu que a la final hi havia una part de votacions que feien les emissores de la cadena i que estava format per un jurat qualificat ( periodistes, musics, compositors, gent del mon sardanista….. ) que votaven les sardanes sense saber de qui era i os puc assegurar que la majoria de vegades coincidien amb el vot del public de la sala. Es mes en alguna ocasió la sardana guanyadora del premi popular havia estat també guardonada amb el Premi de la Critica o amb un accèssit del mateix…..
Estic d’acord amb en Joan….
JoanAranda Crec que és important saber quina és cada any la sardana que agrada més al poble. I la millor composta. I la que millor reflecteix el talent musical dels compositors joves. Per què renunciar a res?
Ara també os dic que jo no entenc el criteri de la gent a l’hora de votar……
I si vols saber mes……
Val la pena llegir-lo
OlgaPuerto els que ja tenim una edat recordareu que a la final hi havia una part de votacions que feien les emissores de la cadena i que estava format per un jurat qualificat ( periodistes, musics, compositors, gent del mon sardanista….. ) que votaven les sardanes sense saber de qui era
Aquest és un “detall” que s’ha comentat poc. Efectivament, en aquella època cada emissora tenia un jurat (combinació de tècnic i popular, però sempre gent entesa) que aportava una votació d’una manera comparable (ja em perdonareu) al festival d’Eurovisión. És a dir, el premi final el determinava la votació del públic assistent a la final, però també, i molt, les emissores. Això explicaria, en part, que, a vegades, guanyi segons quina sardana. També eren els responsables dels programes qui decidia el Premi de la Crítica, de manera que el nom era més ajustat a la realitat, crec jo. Actualment, les emissores fan de repetidor de les eliminatòries i, les que poden, receptores de vots. Una funció cada vegada més discutible, ja que tothom pot escoltar i votar per Internet.
AngelLopezLluis algun dia haurem de parlar de tot això que comentes. De moment, però, prefereixo no encetar el tema
M’agafo la paraula @JoanAranda , si, crec que en @Joaquim, ha estat més llest que nosaltres, doncs per votació popular intuia qui guanyaria, doncs l’Amadeu va a totes les ballades i aplecs, on toquen sardanes seves, i es fa conèixer. Per tant el coneix moltíssima gent. En canvi el Quim, poder no ho fa (no ho se) ell ara tot just comença a fer sardanes (suposo) doncs ni el conec, ni havia escoltat sardanes seves, i com jo, molta gent.
Nosaltres hem votat la que més ens agradava, i la gent a votat per coneixença del compositor (crec jo ehhhh)
