Jo puc exposa la meva vivència: Durant 3 anys vaig estar buscant gent per entrar en junta, sense resultats, tothom deia que si els necesitava, que m’ajudarien, però no volien el compromís d’entrar en junta.
Fins i tot, vaig haver de buscar un gestor que ens portes la tresoreria, i que fes els rebuts dels socis, menys mal que no ens cobrava, perquè l’anunciavem gratuitament als posters de les ballades, i a la revista de l’aplec. Abans d’ell, varem contractar, una persona jove per fer el mateix, però si no cobrava marxava.
Al final jo vaig aprende a fer-ho tot.
Malauradament vaig tenir que deixar l’entitat en mans una socia, per obrir el local, i presentar les sardanes.
Ja feia dos anys que vaig quedar sola, i quan vaig dir a l’ajuntament que sola no podia continuar, hem van oferir de tenir ells els diners de la subvenció, i ells a canvi farien les contractacios i facturacions, i jo no hauria de fer instàncies per reservar tarima, cadires, lloc, dia, i aparcaments. Però que no els deixés a l’estacada.
Per tant jo trio el dia de les ballades, trio les cobles, soc jo qui hem posso en contacte amb elles, i fem el programa junts.
Jo des del Pais valencià segueixo treballant des de fa més d’un any, perquè la sardana no mori al Masnou.
Només sap greu que no puc estar a les ballades, ni al curset de sardanes. Però la colla continua fent curset i fan pinya entre ells.
Ara ja m’esperen al Morell (Tarragonès) per presentar l’aplec, i a la Ràpita i a Cambrils, ja m’ho van demanar.
Com estic cuidant la mare, estic molt lligada, ja veurem en el futur…