Toni
Personalment penso que és díficil donar una resposta clara, objectiva i lo més real possible perquè et pots trobar molts “peròs” pel mig.
De què parlem? De la salut de la sardana avui? La salut de la sardana amb relació al seu futur?
En aquest sentit, pots parlar de la crisi d’existència de tiblaries o de lutier de tibles, tenores o de flabiols (com els darrers articles d’en @JaumeNonell) però un sardanista de plaça o institucional et pot contradir posant d’exemple les més de 2.000 activitats sardanistes que es celebren actualment.
La xerrada que fa anys que porto arreu de Catalunya i que es diu “Introit. Manual d’urgència per entendre la cobla i la música de la sardana”, l’acabo amb el punt “la sardana, avui” en el que parlo del tema que comentes i projecto aquesta imatge
En aquest punt no dono l’opinió però sí explico realitats (positives i d’altres no tant), oportunitats i debilitats i deixo a la mà de l’oient que decideixi si el got el veu mig ple o mig buit. Per què segons el què t’expliquin … el got es pot veure mig ple o mig buit. El que segur que no es pot veure és ple completament ni buit del tot.
Personalment penso, per les dades d’activitats actuals (no de participació) podríem dir que el sardanisme avui es troba en un situació força saludable però si el pensem en un futur … aquesta salut crec que no és tan bona. Diferents realitats i la inexistent estratègia del col·lectiu sardanista i coblístic per definir el què volem ser en el futur més immediat no em fa ser gaire optimista a l’hora de parlar de la salut de la sardana.
Però és tan sols la meva opinió!