LSDA comença semifinals i, novament, us animem a votar a https://lsda.cat/ . Alhora, com cada setmana de concurs oficial (cert, ens vàrem “saltar” el Premi Joventut la setmana passada 😢), també us animem a passar per aquí i valorar l’eliminatòria. Tant responent l’enquesta sobre quina creieu que guanyarà, com comentant les sardanes de la setmana. Juguem?

Quina sardana creieu que guanyarà aquesta setmana?

AL CLAUSTRE DE SANT AGUSTÍ (Martí Fontclara)33%
DOS LLEGATS PLENS D'IL·LUSIONS (Pau Coma)67%
L'enquesta ha acabat.

Vols participar en aquest debat o proposar nous temes?

Doncs registra't com nou usuari o inicia sessió si ja tens un compte creat!

Escoltant només els curts, es un dilema, quan hi afegeixes els llargs, en Pau sens dubte.

De totes maneres el % pot tornar a funcionar. Sort a tots.

Son molt melodioses, es dificil, ben fetes, i amb el seu estíl cada una d’elles, però no engrescadores per ballar, (al menys pel meu gust)
De totes maneres, voto per la de’n Pau, m’agrada més la seva melodia.

Jo he votat tant aquí com a lsda per Martí. La sardana del Pau també està molt bé, però no la trobo del tot rodona, per al meu gust falla la melodia de flabiol a partir del compàs 44 de llargs fins a la preparació del salt, personalment penso que aquesta melodia no lliga amb la resta de la sardana. Igual algú que sàpiga música i instrumentació m’ho pot explicar, però a mi em fallen aquests 8 compasdos

    Ho tinc difícil aquesta vegada tant a la travessa com a lsda he votat a en Pau. Dic que ho tinc difícil perquè m’uneix amistat i vincles castellonins amb en Martí i considero que escriu molt be. Espero, em sabràs perdonar Martí. La senzilla raó del meu vot a en Pau es que aquesta sardana ja la vaig votar a la eliminatòria perquè, per a mi, es molt ben feta. A part , en Pau, és un jove emergent i està de moda.

    Molta sort Martí i Pau.

    jordiprats jo crec que si que lliga aquests 8 compassos de flabiol, segons la meva humil opinió.

      Cadascú té un concepte diferent del que és una sardana que l’engresqui. Per a mí, jo acostumo a tenir una opinió que tendeix a ser al revés que la majoria que escriu aquí. I no és cap manca de respecte. Únicament que per a mí, una sardana ben feta és una que m’ho faci passar bé, em diverteixi, que tingui una melodia lògica i una instrumentació que estigui ben harmonitzada, i normalment en mode Major. Que prou trista és la vida en segons quins moments com per sentir sardanes tristes, sense esma.
      Aquesta setmana, a les dues sardanes els manca una petita empenta, i finalment m’he decantat per la de Pau Coma, però sé que cap de les dues guanyarà finalment el concurs. Des del meu punt de vista, i tenint en compte el moment, semifinals, una té el meu 5,5 i l’altra un 6 sobre 10. Si fossin eliminatòries prèvies, potser tindrien 6 i 6,5.

        JordiSala-16 tot es qüestió de gustos Jordi, jo prefereixo més les sardanes més musicals que les sardanes amb empenta. Per posar un exemple del mateix autor, segur que tu prefereixes l’amic Homar i jo em decanto per l’amic absent.
        En el cas d’aquesta setmana, hem tingut dues sardanes de les que jo considero més musicals, i el vot pot anar molt repartit. Si el sorteig hagués emparellat una d’aquestes sardanes amb la de l’Aniol o Leon (més divertides segons el teu comentari), segur que aquestes anirien de pet a la final.
        A veure si també es pot classificar una altra sardana musical com Manel

            jordiprats Manel s’enfronta a Meritxell. Si quedessin molt igualades, passarien les dues a la Final

              jordiprats Això dels gustos seria com dir….. t’agrada Bach, o t’agrada Mozart? I l’interpel·lat diria…..els dos!! També poden haver obres que t’agradin d’un compositor què diries….home, Manel Oltra generalment feia sardanes molt musicals…en canvi, a mi m’agrada Montjoliu, del mateix autor. I si que m’agraden sardanes amb caire musical, és clar que sí. Però jo ho enfoco des del carrer cap a dins, i la majoria de vosaltres ho feu des de la sala de concerts cap enfora. S’entén el concepte, oi? No cal que siguin com l’amic Homar. Del mateix autor, heu sentit, per exemple, Platges de l’Escala?

                El que tots tenim clar es que ens agraden i gaudim les sardanes, tothom amb el seu estil . Tu i jo tenim la mateixa edat (jo també em vaig jubilar l’any passat) i tot va per èpoques. A la meva joventut em posava davant la cobla i fruia amb palau del vent, i repe repe. Amb els anys he hagut de deixar de ballar per temes de salut, i frueixo la sardana des de l’oïda

                  jordiprats Jo, ara tampoc no puc saltar, també per temes d’accidents de moto bàsicament, (i segurament també influeix l’augment de pes), però malgrat tot, les sardanes que m’agradaven els anys anteriors, em segueixen agradant. Per a mi, l’amor que sento per la sardana és equivalent al que sento per una mare o un pare. I la sardana, a la seva manera, me’l torna. Suposo que no ho deus entendre gaire. El dia que ens trobem t’ho explicaré i ho entendràs. Per això m’agraden les sardanes més alegres. Les que només són música, però no hi ha gens de salt, les miro d’una altra manera. Segurament la sardana m’ha salvat d’emprendre algún camí més fosc a la vida. Per això estimo la sardana, no pel que és en sí solament, si no com si fos la meva mare adoptiva. De vegades, és la millor companyia, perquè ella és autèntica, no et menteix mai, davant alguns comportaments de la espècie humana. Es pot dir que el que he explicat és el primer capítol dels que puc explicar de la meva relació amb la sardana que tinc amb la sardana, des dels meus 14 anys gairebé acabats de fer, a l’estiu de 1973, sense l’empar d’uns pares que van morir a començaments del segle XXI.

                    Tancar ràdio