Amics,

Aquest dilluns la Cobla Sant Jordi va oferir un concert al Palau de la Música Catalana amb el seu flamant nou director titular. Es va homenatjar els Lamote i es va estrenar una obra del Gual. Les cròniques i posts dels que hi eren parlen d’un concert espectacular.

Crida l’atenció que els músics no estaven en la posició habitual de dues fileres, amb uns músics al davant asseguts i uns músics al darrere drets. Si no que estaven tots asseguts en un semicercle, de manera que tots eren visibles per tothom.

La distribució tenia les fustes als extrems i els metalls a les posicions centrals, amb el contrabaix al mig. Comparteixo foto que ha publicat a xarxes el Joan Serra.

Músics i públic, com ho veieu?

Està bé que el públic pugui veure en tot moment tots els músics sense res al davant? És un model que es podria generalitzar a tots els concerts? I pels músics, és fàcil de tocar estant més allunyats els uns dels altres? Està bé que els metalls puguin tocar asseguts?

Gràcies

Vols participar en aquest debat o proposar nous temes?

Doncs registra't com nou usuari o inicia sessió si ja tens un compte creat!

Bona tarda!

Vaig tenir el plaer de ser-hi ahir, concert espectacular! Felicitats a la Cobla Sant Jordi per la magnífica feina que van fer, bravo!!!

Jo estava a fila 6 a la banda dreta (més o menys davant dels tenores) i per mi la sonoritat no va ser excel.lent. Tenores i fiscorns no els vaig sentir amb la profunditat que estem acostumats amb la formació habitual.

Avui he pogut compartir jornada amb l’Enric Ortí, i entre d’altres temes, hem comentat la disposició del concert d’ahir, i seguiran buscant millores de cara a futur. Son proves molt interessants i que penso que seguiran tenint recorregut, endavant amb l’evolució!

Salut i visca la música per a cobla!!!

    LluisAlcala Tenores i fiscorns no els vaig sentir amb la profunditat que estem acostumats amb la formació habitual.

    Potser un semicercle menys tancat, més tipus ( que tipus C, que els músics dels extrems també quedessen una mica de cara al públic, i no de perfil..

    A finals de la pandemia vaig anar a un concert, (no recordo el titol)
    Pintan musica o algu aixi….
    La distribució, eren tots asseguts i el contrabaixista d’enpeu, cobla partida per la meitat i en mig un senyor pintant un quadre mentre duraba la sardana de 4 minuts.
    S’escoltava bé, però no com la manera tradicional.

    Al que està molt bé, a un concert és, tots asseguts, menys el contrabaix, (pobret), i a la fila del darrera un esglaó o tarima, perque al quedar més alts, es poden veure perfectament tots els músics, i no tenir d’estar d’enpeu tot el concert.

    Seria genial que algú de la mateixa cobla Sant Jordi ens expliqués l’objectiu d’aquesta col·locació per poder-ho valorar correctament.

    Personalment, penso que el que es busca és que la col·locació a l’escenari dels músics vagi d’acord al caràcter cambrístic de la música que s’interpreta, en el cas de dilluns una música amb una caràcter més íntim força allunyada al caràcter “potent i obert” que normalment se li dona a la cobla i en especial a la plaça.

    Penso que és interessant que la cobla adapti la seva col·locació a l’escenari segons l’objectiu i/o caràcter de la música que s’intepreta. Trobo doncs encertat que s’aposti per a que la col·locació de la cobla sigui diferent quan toca a plaça que quan fa un concert com el de dilluns de caràcter més recollit. De fet, quan es fan concerts de coral, espectacles amb esbart o bé quan es fa una cercavila, la cobla ja adapta la seva col·locació a l’escenari. Trobo molt interessant que la mateixa cobla estigui recollint els comentaris i opinions sobre aquesta modificació i estigui oberta a millorar-la.

    Personalment, i sonarà estrany que ho digui jo que sóc músic, però a mi els concerts de cobla VISUALMENT PARLANT se’m fan feixucs i una mica llargs. Amb tots els respectes, escoltar i mirar durant una hora i mitja a 11 persones tocant se’m fa llarg (un concert d’un quartet de corda en directe se’m pot fer etern). En un temps en el que els nostres cervells conviuen amb un munt d’estímuls (sobretot tecnològics i visuals) penso que seria bo també apostar per la creació de noves sardanes de concert que incloguin un cert caràcter escènic. No estic parlant de sardanes teatrealitzades ni res que es pugui convertir o entendre a fer el “pallasso” però sí fer noves creacions que incloguin efectes sonors o moviments que complementin l’escena i la música que es toca. Penso que tocar les sardanes amb diferents col·locacions a l’escenari ja trencaria aquesta certa monotonia que trobo en els concerts. Però això crec que és tema d’un altre debat.

    Bé, però tornant al debat inicial, completament d’acord el plantejament de la cobla d’adaptar la seva col·locació a l’escenari segons l’objectiu o context interpretatiu.

      XaviPinyol a mi els concerts de cobla VISUALMENT PARLANT se’m fan feixucs i una mica llargs. Amb tots els respectes, escoltar i mirar durant una hora i mitja a 11 persones tocant se’m fa llarg (un concert d’un quartet de corda en directe se’m pot fer etern). En un temps en el que els nostres cervells conviuen amb un munt d’estímuls (sobretot tecnològics i visuals) penso que seria bo també apostar per la creació de noves sardanes de concert que incloguin un cert caràcter escènic

      Ep Xavi, com ja havíem comentat, naltres enguany aprofitant que teníem càmares perquè el concert s’enregistrava per emetre’l al 3cat, vam convertir el fons amb una gran pantalla, on s’hi anaven projectant imatges diverses del concert. Visualment va quedar molt bé, i va donar molt dinamisme a la posada en escena, però el problema és que hi havia un cert delay, que per petit que fos feia en la meua opinió que la cosa no acabés de funcionar del tot.

        JaumeMarva esperava que fessis algún comentari per poder corroborar-ho. Quan en @XaviPinyol ha fet aquest esment a la visibilitat de seguida m’han vingut a la memòria les imatges d’aquest concert de la Marinada amb l’Albert Guinovart i en Marc Timón. La projecció de les imatges dels músics tocant o de la cara del Marc dirigint ens va oferir una perspectiva poc usual i molt distreta que a més ajudava a emfatitzar la música que sentíem. Llavors ja et vaig felicitar i ara aprofito aquesta oportunitat per tornar-hi i per promocionar-ho.

        En la meva opinió, de manera que més m’agrada veure els músics es de la manera tradicional (segurament perquè hi estic acostumat i és com més m’arriba el so).

        En referència al que comentaveu de la imatge, crec que em de diferenciar un concert de cobla, d’un espectacle (retrats d’un sentiment, per exemple, en que hi ha un actor i un història). Però per mi en un concert de cobla, l’important és la música i si és un bon concert, podría estar amb els ulls tancats tot el concert: l’important és la música. He de dir que amb els concerts que s’acostumen a programar, això és impossible, però si hi ha bona música, no cal res més.

        Bona tarda a tothom!

        Com alguns sabreu, durant el concert de dilluns passat al Palau es va estrenar l’obra que he compost per encàrrec de la Cobla Sant Jordi, Transfiguracions, juntament amb la integral de sardanes de Joan i Ricard Lamote de Grignon. Quan des de la cobla em van trucar per a aquest encàrrec, aviat farà un any, em van comentar que tenien en ment utilitzar la disposició que van fer servir per a dues sardanes en el concert dels 40 anys de la Cobla, que és aquesta que comenteu en aquest post.

        Segons hem compartit aquests dies d’assajos per a l’estrena, aquesta col·locació es va decidir després de diverses proves, i tampoc surt del no res: si busqueu qualsevol concert de formacions cambrístiques com ara quintets de vent o de metall, o formacions una mica més grans com ensembles o camerates (i, per descomptat, orquestres), sempre es fa servir la formació en forma d’arc. Serveixi d’exemple aquest vídeo de l’Octet de Schubert. Si us hi fixeu, aquí també es col·loca el contrabaix (gairebé) al centre de l’octet:

        En realitat, i amb la “gran” excepció de les plantilles de vent d’orquestra (i no totes!), la formació en dues fileres de la cobla és força atípica i, en certs aspectes, presenta alguns inconvenients que la Sant Jordi ha provat de millorar cercant aquesta disposició nova. Trobareu pocs grups de cambra (al final, la cobla és un grup de cambra d’onze músics) que no es vegin les cares entre ells. Per tocar a vista i anar amb el pilot automàtic no cal veure’s les cares, però quan la música és delicada…

        A més, la disposició que proposa la Sant Jordi té l’avantatge de tenir el fonament de la cobla (contrabaix, fiscorn segon i trombó) junts i al centre de la formació, fet que fa que el nucli de l’harmonia estigui just al centre (a prop de tothom) i no desplaçat a un costat. Algun dels inconvenients que vam comentar després del concert és el fet d’estar potser un xic massa tancats o bé de trobar-se una mica lluny el primer tible i el primer tenora. No obstant això, i ara parlo a nivell personal, crec que aquest fet és una simple qüestió de costum.

        Seguint amb les apreciacions personals, penso que el fet que els instruments no estiguin col·locats de forma que l’emissió és perpendicular respecte el públic, s’aconsegueix un empast de la sonoritat molt més gran que no pas amb les dues fileres. Reitero, en aquest sentit, la disposició de les formacions clàssiques de cambra i orquestrals. Ara bé, és cert que aquest canvi de disposició no es pot fer a la lleugera i requereix reequilibrar el balanç dinàmic que tenim per inèrcia a la cobla.

        Ja per acabar, permeteu-me explicar que arrel de la proposta de la Cobla, vaig compondre Transfiguracions tenint en compte aquesta nova espacialització de la cobla, amb moments on, per exemple, un acord neix del contrabaix (centre de la cobla) i es va expandint cap als extrems; o bé en sentit contrari; o fins i tot creant efectes d’estèreo i desplaçament del so que amb la formació habitual de la cobla són del tot impossibles.

          LluisGual quin goig llegir-te. Tal com recordo als vídeos amb l’Arnau Tordera, tot molt ben argumentat. Felicitats per tot plegat!

          I molt bona explicació. La propera vegada ho podrem copsar més bé.

          Tancar ràdio