Aquí i allà, he votat Esperit lliure. Per molts motius: una sardana diferent, trencadora, dedicada a una bona amiga… I com més l’escolto, més m’agrada. Poques sardanes em transmeten el que m’arriba a transmetre aquesta: tristesa i recolliment, en els curts; però, malgrat tot, empenta i energia, per tirar endavant i gaudir de la vida, en els llargs. Per alguns, en determinats moments de la vida, el món de la sardana representa un refugi, un motor, una manera de tirar endavant. I això és, justament, el que se li va encarregar a Marc Timón: que ho plasmés en una sardana. I el mestre s’hi va avenir de seguida, i ho ha aconseguit de forma ben magistral. GRÀCIES!!!
JaumeMarva Jo crec que a la llarga ‘Esperit lliure’ serà una sardana de culte per a sardanistes esnobs. Però així d’entrada no sé si acabarà de convèncer al sardanista de plaça.
Molt d’acord amb el que diu. Sort que hi ha bona gent que la va programant de tant en tant 😉