LluisAlcala Bé, que en penseu del tema de les “repes”, considereu que és suficient que un grup “reduït” de balladors aplaudeixi i xiuli molt per fer que la cobla torni a interpretar un 1 i 1 o creieu que hauria de ser una amplia majoria dels assistents els que féssin que la cobla “regali” aquest extra als sardanistes?
Com bé diu la paraula “regal”, crec que el principal motiu hauria de ser que siguin els mateixos músics els que decideixin tenir aquest punt de complicitat amb els balladors de fer-los aquest petit extra quan veuen que hi ha hagut molta sintonia música-ballador i que s’ha gaudit especialment.
Dit això, no em sembla malament que el públic ho demani, ja que és la millor forma de demostrar que una sardana concreta ha agradat molt i jo, tot i que no sóc molt de demanar-ne, sí que ho he fet quan amb alguna hi ha hagut una connexió especial. No demanar és el primer pas per a no obtenir, tot i que qui demana ha de ser conscient que una petició no és una obligació: és un favor. I els favors es poden concedir o no i, per tant, ni es poden demanar cada dues sardanes ni et pots emprenyar si és una petició que no acaba sent atesa. Al final, com tantes coses a la vida, s’hauria de regir pel sentit comú.
De tota manera, deixeu-me que derivi aquest meló cap a un altre, possiblement més gran: els programes que s’interpreten a ballades i aplecs. No sé si tindrà a veure amb el cas que comentes o no, @LluisAlcala. Probablement no, però lliga amb casos on he viscut durant els anys la petició de més “repes”. I és el cas dels aplecs on després d’un bon grapat de sardanes més aviat poc balladores i que has acabat ballant més per moure’t que per ganes, se’n toquen tres o quatre de seguides d’aquelles que fan que la dopamina et surti per les orelles.
Els repertoristes de les cobles, quins criteris seguiu per triar programes que agradin? Ja sé que el gust és un terreny molt subjectiu, que hi ha molts tipus de públic, que sempre dieu que sou professionals que ja sabeu què és el que agrada… però com ho valideu? No és el teu cas, Lluís, però a algun músic li he sentit a dir “és que la gent només ballaria Mas Ros” i crec que no és cert. Però si en activitats que són bàsicament per ballar, hi hagués més programes dels de no poder ni seure un minut a la cadira perquè els peus se’t mouen sols, ni els balladors estarien per demanar encara més tirades, ni es justificaria perquè si després de cada deu minuts d’un “temacle” te’n ve un altre, del que tens ganes és de passar a la següent pantalla. I consti que quan parlo de “temacles” no parlo de tots-som-pops en vena, sardana sí i sardana també. Penso en registres tan variats que van des del Pau Marons més salvatge fins a l’Espurnes Perpètues més fi que sonarà demà.
Sé que hi ha molts tipus de públic, que no és el mateix un acte on hi ha gent de pas que pot sentir-se més atreta per les melodies més de balladors que un aplec en un pavelló on qui hi va és bàsicament per ballar, etc, etc… Ja dic, no dic que sigui un meló petit, però com ho valideu? (i la pregunta va per tots els repertoristes que vulguin contestar, no és cap comentari personal ni cap a tu ni cap a cap altre).
Podem parlar de si els aplecs són massa llargs per seguir segons quin ritme, podem parlar de mil raons i segur que hi són i no dubto que siguin bones. Però m’agradaria entendre-les. Hi ha repertoris, com els de la Llobregat quan no toquen a la Catedral, amb els que acostumo a xalar moltíssim i amb molts altres casos, doncs depèn. Per tant, imagino que hi ha alguna cosa de criteris personals de cada repertorista, que m’agradaria entendre. No és per criticar. És per entendre i, com sempre, per si es pot fer alguna cosa per millorar.
I consti que estic parlant sempre de sardanes dins de les que cada cobla tingui en el repertori, eh? Molt en contra que els organitzadors intentin imposar les sardanes que els agraden sense considerar què porteu assajat i quin és el vostre “producte” aquell any.
Ah… i el cas de l’organitzador que demana repeticions sense que ni tan sols gaire públic aplaudeixi, buf. No puc ni comentar-lo… Si realment va ser així, és que ni l’entenc.