Molt interessant Airald, el que proposes, i de difícil resolució. I molt fan d’aquesta substància, la sardanina, jo també en vull!!!
Personalment m’hai trobat en les dues posicions, normalment en la dels que ballem a gust en rotllanes petites amb gent d’estil/nivell similar, i la rotllana es comença a obrir, i acabes perdent la màgia, i el gaudi del començament. Però ara que m’he posat esporàdicament a provar de ballar de persiana o acordió, tinc la sensació que sóc jo qui fa anar malament als altres, però al mateix temps, sé que si no m’hi poso no n’aprendré mai.
I com explica l’Eulàlia, una cosa que crec que els monitors de sardanes haurien de continuar fent és d’explicar a tothom, -amb tota la pedagogia que calgui-, que la gent s’ha de posar a les rotllanes que tinguin un nivell o estil similars als propis. Si jo no sé o no vull saltar no m’he de posar a una rotllana on salten, si jo no sé o no vull estirar els braços no m’he de posar a una rotllana on ballen amb els braços estirats. Crec que això s’ha de poder dir. I també s’ha de poder dir al final de la sardana a qui no ha respectat aquesta regla.
Una altra cosa és que de vegades la gent no saben repartir, i per això en comptes de fer una rotllana pròpia es posen a les rotllanes existents amb independència de l’estil, el nivell… això passa sobretot en llocs on hi ha poques rotllanes perquè hi ha pocs balladors. I això només s’arregla fent cursos per ensenyar a repartir a la gent que voldria contar i repartir. Podríem dir el mateix de ballar de persiana. I em sembla que hi ha llocs als que una hora abans de les ballades es fan cursos express, precisament, per facilitar que després a la ballada no es faci anar (tan) malament als altres.
Un altre tema és que personalment provinc d’un lloc on actualment hi predomina la ‘cultura sardanista’ d’una única gran rotllana, en comptes de la cultura sardanista de diversitat de rotllanes amb pocs balladors cadascuna, i que a cada rotllana hi ballin gent que són colles d’amics a fora de la sardana, o simplement gent que tenen un estil similar i que gaudeixen de ballar anant tots conjuntats.
Malauradament hi ha places sardanistes on la tradició és de fer una única rotllana, o rotllanes súper grosses. I això fa que fins i tot la gent que saben repartir, i que ballen fent aires i braços, es posin a la gran rotllana, on una part important dels balladors no fan ni motlla. I això crec que costarà molt de canviar-ho. Però amb pedagogia hem de saber explicar que cal trencar aquesta dinàmica, i anar evolucionant cap a més rotllanes i més petites.
EulaliaSagrera La idea de posar una “L” a la rotllana, per als principiants, em sembla molt bona.
Crec que pot ser una molt bona idea. M’han dit que ho fan a Banyoles. No sé si sabeu de cap altre lloc on també ho facin.. Quan ho vaig veure en una crònica del Coblejant ho vaig traslladar a la junta de l’agrupació on pertanyo, i potser ho provarem, però és una cosa que la vinculo més als llocs on es fan cursets, i a la ballada hi participen els monitors, i es convida a venir als cursetistes.
El que no sé és com es podria adaptar aquesta L a les rotllanes de grups on no volen que hi entri gent. Potser ens caldria un altre senyal que fós tan visual i il·lustratiu com la L de principiants.
