Obertura o no de nous integrants en la rotllana a plaça

El que acabes d’obrir és un altre gran meló, Airald. I ja n’hem obert uns quants!

AiraldMallafreOlle Com gestiones aquesta contradicció a la pràctica? Per mi és molt delicat, ja que caure en ser desagradables i no voler incloure a ningú és un error garrafal i és molt violent, de fet, ho he viscut en primera persona quan començava a ballar i encara ara em genera un rebuig d’aquells que et marquen i costen d’oblidar. D’altra banda, permetre’t el plaer de poder ballar de tant en tant, sense que en sigui la norma, una sardana a plaça, al so de la cobla i envoltat de gent que no només ballen com tu sinó amb qui tens un vincle emocional d’amistat i estima, és una injecció de sardanina en vena descomunal.

La de ser principiant i sentir un comentari desagradable segurament és una experiència que tots hem viscut, i costa d’oblidar. Si no recordo malament, ho he explicat en aquest mateix fòrum. Per això, quan faig de monitora insisteixo des del primer dia en aquest tema: els explico que hi ha gent que ve de lluny o que fa mans i mànigues per anar aquell dia a plaça i quedar amb la seva colla, a ballar. I que han/hem d’observar molt i molt bé, on ens posem. Però he pogut constatar, que no funciona: que ja pots recordar-ho cada dia d’assaig, que la majoria de gent no ho acaba tenint en compte. Per no parlar dels passavolants, que passen per davant de la plaça i es col·loquen a la rotllana més “mona”.

Jo penso que les dues actituds acaben fent mal al sardanisme: si un se sent rebutjat, no tornarà a plaça evidentment; però els que volen ballar amb la seva colla, al seu aire, no hi tornaran, si no ho poden fer. Per tant, hauríem de trobar una solució.

La idea de posar una “L” a la rotllana, per als principiants, em sembla molt bona. Potser es podria adaptar, i fer alguna cosa similar.

Per altra banda, sense que sigui cap solució, també es podria donar un premi simbòlic (tipus com els que es donen al concurs de colles improvisades) als sardanistes que comencen a ballar des del començament, que acaben carregant a tots els principiants i gestionant una rotllana grandiosa i difícil de portar. Gràcies a ells (gent que fa molts anys que balla, que acostuma a ser veterana), la resta ballem més “descansats”. També podríem contribuir nosaltres, de tant en tant, i posar-nos a la mateixa rotllana, per descarregar-los una mica. I no parlo de gent jove com vosaltres, @AiraldMallafreOlle, o de gent que es desplaça molts quilòmetres per venir: a vosaltres us necessitem a plaça, gaudint i fent-nos gaudir. Però molts de nosaltres podríem/hauríem de fer aquest petit gest simbòlic, de tant en tant: seria una manera d’agrair-los la seva tasca en favor de la sardana. I per tal que sigui més visible encara, per què no ho podrien fer la gent de colla que està assajant a plaça, visiblement uniformada? Un parell de tirades d’una sardana, almenys. Costaria ben poc, i seria una bona injecció d’adrenalina per a ells i per a tots plegats.

Què fem? Acabem d’obrir el meló?

Crec que ajudaria molt poder disposar de monitors de plaça. Ja fossin voluntaris de la mateixa entitat organitzadora, d’entitats que s’ajudin entre elles o d’algun servei creat amb aquesta finalitat. Ajudaria tant en aquest cas com en el cas que encara em sembla més freqüent i interessant, de persones que miren, però no s’atreveixen a posar-se. Si volem que els passavolants s’adonin que ballar és divertit, cal acompanyar-los per tal que ballin. Fomentar el ball fent que la gent ens miri ballar a nosaltres, no és gaire diferent de fomentar la lectura fent que la gent ens miri llegir.

AiraldMallafreOlle una injecció de sardanina en vena descomunal

Molt interessant Airald, el que proposes, i de difícil resolució. I molt fan d’aquesta substància, la sardanina, jo també en vull!!!

Personalment m’hai trobat en les dues posicions, normalment en la dels que ballem a gust en rotllanes petites amb gent d’estil/nivell similar, i la rotllana es comença a obrir, i acabes perdent la màgia, i el gaudi del començament. Però ara que m’he posat esporàdicament a provar de ballar de persiana o acordió, tinc la sensació que sóc jo qui fa anar malament als altres, però al mateix temps, sé que si no m’hi poso no n’aprendré mai.

I com explica l’Eulàlia, una cosa que crec que els monitors de sardanes haurien de continuar fent és d’explicar a tothom, -amb tota la pedagogia que calgui-, que la gent s’ha de posar a les rotllanes que tinguin un nivell o estil similars als propis. Si jo no sé o no vull saltar no m’he de posar a una rotllana on salten, si jo no sé o no vull estirar els braços no m’he de posar a una rotllana on ballen amb els braços estirats. Crec que això s’ha de poder dir. I també s’ha de poder dir al final de la sardana a qui no ha respectat aquesta regla.

Una altra cosa és que de vegades la gent no saben repartir, i per això en comptes de fer una rotllana pròpia es posen a les rotllanes existents amb independència de l’estil, el nivell… això passa sobretot en llocs on hi ha poques rotllanes perquè hi ha pocs balladors. I això només s’arregla fent cursos per ensenyar a repartir a la gent que voldria contar i repartir. Podríem dir el mateix de ballar de persiana. I em sembla que hi ha llocs als que una hora abans de les ballades es fan cursos express, precisament, per facilitar que després a la ballada no es faci anar (tan) malament als altres.

Un altre tema és que personalment provinc d’un lloc on actualment hi predomina la ‘cultura sardanista’ d’una única gran rotllana, en comptes de la cultura sardanista de diversitat de rotllanes amb pocs balladors cadascuna, i que a cada rotllana hi ballin gent que són colles d’amics a fora de la sardana, o simplement gent que tenen un estil similar i que gaudeixen de ballar anant tots conjuntats.

Malauradament hi ha places sardanistes on la tradició és de fer una única rotllana, o rotllanes súper grosses. I això fa que fins i tot la gent que saben repartir, i que ballen fent aires i braços, es posin a la gran rotllana, on una part important dels balladors no fan ni motlla. I això crec que costarà molt de canviar-ho. Però amb pedagogia hem de saber explicar que cal trencar aquesta dinàmica, i anar evolucionant cap a més rotllanes i més petites.

EulaliaSagrera La idea de posar una “L” a la rotllana, per als principiants, em sembla molt bona.

Crec que pot ser una molt bona idea. M’han dit que ho fan a Banyoles. No sé si sabeu de cap altre lloc on també ho facin.. Quan ho vaig veure en una crònica del Coblejant ho vaig traslladar a la junta de l’agrupació on pertanyo, i potser ho provarem, però és una cosa que la vinculo més als llocs on es fan cursets, i a la ballada hi participen els monitors, i es convida a venir als cursetistes.

El que no sé és com es podria adaptar aquesta L a les rotllanes de grups on no volen que hi entri gent. Potser ens caldria un altre senyal que fós tan visual i il·lustratiu com la L de principiants.

La Cobla Contemporània també ha adoptat la L (en aquest cas, evidentment, taronja) per a quan els lloguen en modalitat ballada+curset.

Realment, la idea de la L per marcar les rotllanes on tothom pot entrar a aprendre, sembla una bona pensada. I més quan resulta que el mateix símbol ja s’utilitza en més d’un indret.

AiraldMallafreOlle ja fa dies que m’estic debatint a sobre. Aquest meló és un dels temes de conversa recorrents a les places i que volia compartir aquí. Gràcies per iniciar-lo amb aquesta empenta i impulsem-lo de nou.

Toques tots els punts que l’afecten i hi vull posar la meva cullerada. També em predisposo a rebre cops d’espardenya. Els podem compartir.

1. Sobre el mal moment de sentir-se rebutjat d’una rotllana. Penso que tots som prou grans per gestionar aquestes decepcions de la vida. I al final va bé que ens passi de tant en tant per endurir-nos o posar-nos a lloc. Només posaria com a excepció el tracte amb la canalla i adolescent, si bé és cert que aquests et poden deixar el braç baldat. En aquest cas proposo (i jo mateix ho he aplicat), “sacrificar” alguna sardana amb el teu entorn i formar una rotllana amb aquest jovent. Penso que per ells és millor ballar en una rotllana petita a que es trobin entre una rotllana gegant on tampoc n’aprenen. I en aquest cas convé que els “monitors” siguin els més joves d’entre els sardanistes que hi hagi. Sovint veig gent d’avançada edat (que segur que fa anys ho havien fet amb encert), voluntaris a ensenyar sardanes al jovent. La fotografia resultant no és gaire convincent. Ho deixo aquí ja que donaria per encetar un nou debat.
2. La sardana és oberta. I ho ha de continuar essent. I per tant quan algún vol entrar a la teva rotllana has d’obrir. Dit i assumit això us posaré exemples d’actituds discutibles (meves). Exemple real que he viscut repetidament. Formes una rotllana molt familiar (estem al poble i tothom ens coneix), amb nebots (i nebodes) que estàs engrescant per sardanejar. Llavors un home molt gran entra a la rotllana just al costat de dues jovenetes… Això hauria d’estar prohibit! Aprofitem que la sardana és oberta per tenir-hi contacte? Però si sap ballar bé no passa res, però resulta que hi comença a parlar i dir-los coses!! La meva reacció en aquests casos, quan una de les afectades per exemple és la meva filla que balla amb mi de parella i l’home es situa a la seva dreta, és fer un canvi de lloc instantani posant-me a la dreta d’ella i donant la meva ma al senyor. Com podeu pensar la rebutja. Doncs alguna vegada havia arribat a canviar de lloc tres vegades seguides! Llavors algú de la meva família em renya dient que em quedaré sol, que això no es fa…
3. Estil de la rotllana. Aquest podria ser un altre exemple de reacció del punt anterior. Ets en una rotllana que balla amb un estil i algú hi vol entrar. Qui entra s’ha d’adaptar a aquest estil. Però a vegades, després d’uns llargs amb els braços ben alçats s’aprofiten els curts per entrar i quan tornen els llargs aquells braços ja no pugen. La meva reacció en aquests casos és marcar territori desde el primer compàs. Si vols ballar en una rotllana jove i enèrgica que es noti de seguida. I si algú s’hi atraveix quan “no toca” llavors cal pujar una marxa i arrossegar el que calgui. De nou una reacció impopular i que em deixarà sol… I si la sardana és puntejada i amb braços alçats i estirats, si cal et deixes anar i el poses ben amunt. Si es vol ballar allà caldrà pujar el braç fins on el posis.
4. Mitosi. Sovint hi ha balladors que sense voler marxen enrere. Això comporta que la rotllana es desplaci cap aquell punt. Però si la rotllana es fa gran és fàcil que es faci ovalada perquè tenim dues puntes que estiren. Per solucionar-ho algún dia vull posar en pràctica la mitosi. Caldrà que els que es queden al mig amb els braços ben estirats es posin d’acord amb una mirada deixant anar la contraparella i formar dues rotllanes (que ja podran marxar cap a la punta que estira fins a tocar una altra rotllana, les cadires del voltant, la paret, sortir de la plaça…) Aquí aprofito per incidir sarcàsticament amb això que costa d’assumir. Si veus que acabes aixafant la rotllana del costat, o que acabes a les cadires, o que en una rotllana amb les bosses al mig resulta que els de davant les acaben trepitjant serà que marxes enrere.
5. Espiral. A vegades una rotllana es fa tan gran que acaba tocant tots els voltants d’aquesta. Al mig hi queda un gran espai disponible, i als voltants no s’hi cap, amb petites rotllanes que queden expulsades de la plaça. Quan hi ha una rotllana tan gran la millor solució és començar una nova rotllana a l’interior (o vàries de concèntriques). Però una mala solució és que uns quants de la rotllana gran fugin d’aquesta cap a l’interior provocant que els que resten a la de fora s’ho facin com puguin per tornar a encaixar mans. (Sobretot si la rotllana s’ha estirat i ja es feia difícil mantenir el contacte. Per aquests casos de rotllanes grans que estan aixafant tot el voltant he pensat provar la solució de l’espiral (o cargol). A l’estil d’un ball grec dos de la rotllana es deixen anar, i llavors caldrà que un entri a la rotllana fent espiral fins que pugui formar una de petita a l’interior i que els de fora facin el recorregut contrari fins a trobar l’altre punt de trencament. És important que la rotllana exterior redueixi alhora el diàmetre ja que l’objectiu també és deixar de xocar amb els voltants. És a dir, partim de l’espiral per obtenir dues rotllanes concèntriques sense haver-ne hagut de trencar pràcticament cap.
6. Bosses i coses al mig de la rotllana. És molt tradicional i típic deixar les coses al mig de la rotllana. Però si heu llegit tot el rotllo anterior podeu deduir que hi estic del tot en contra. Ja sigui pels que ho acaben trepitjant quan la rotllana es desplaça o perquè dificulta que hi pugui haver rotllanes concèntriques o que es pugui dividir fent la mitosi… Endevinareu que sóc dels que acaba a sobre de la pila del mig. Doncs us regalo una altra experiència de “bon comportament”. Alguna vegada he viscut el següent: algú entra a la rotllana i prèviament posa alguna cosa no ben bé al mig sinó a prop meu. I es col·loca a l’altre extrem i marxa enrere. La rotllana es desplaça i jo que estic a punt d’aixafar-ho acabo saltant per sobre. La bossa, jaqueta o el que sigui queda darrera meu i fora de la rotllana. Ja ens podem desplaçar fins on calgui i ja ho recuperarà quan s’acabi la sardana.

Ja em podeu apedregar.