Les tres que han entrat en debat aquí les he escoltat, les he ballat, les he repartit i les he gaudit. Per tant, és una llàstima que estiguin emparellades, a parer meu. Què hi farem, però!
Es tracta de mirar d’endevinar qui arribarà a la semifinal, oi? Crec que l’encertaré: la de l’Anna Abad. S’ha tocat molt, s’ha ballat molt… I hi ha molta gent al darrere, que la votarà i farà mans i mànigues (en el millor sentit de la paraula) per aconseguir passar (a Sant Cugat i a Tarragona). I seria una guanyadora ben digna, tot i que enguany n’ha estrenat de millors, la seva autora. Molt fan de l’Anna. I dels seus curts acabats en parell.
Gina té un encant, perquè és una sardana dedicada a algú ben especial. I això, què voleu que us digui, a banda de la qualitat musical, també és un plus, a l’hora de votar. Són les que acaben tenint menys possibilitats de guanyar, per raons òbvies que s’han anat comentant a bastament, però… M’agradaria molt que arribés a la semifinal, la Gina.
Xavi_Terrassa En general quan escolto una sardana agraeixo que els curts ja tinguin contingut i no tenir la percepció que hi són com un afegit necessari que una sardana ha d’incloure.
Xavi_Terrassa he tingut més ocasions de tornar a sentir “Agro muntis” que com el mateix autor reconeix es veu que és complicada de tocar; però amb una bona cobla trobo que és molt interessant. També els curts.
Molt d’acord en aquests dos comentaris del Xavi; els podria subscriure. Quan més l’escolto, més m’agrada Agro Muntis. I això m’acostuma a passar amb les BONES sardanes.
Au, ja m’he mullat prou, per avui. I això que encara no he sortit de casa.
