L’Anna Tantinyà és actriu, ballarina i animadora infantil. Balla sardanes des de molt petita i ens diu que ballar-les la fa sentir molt feliç. Ha treballat fent espectacles amb músics de cobla. També és la responsable de la secció “Quaderns Tantinyanna”, del programa Sardanet de Catalunya Ràdio i escriu articles a la revista Unió.
En el seu dia a dia ensenya sardanes en escoles de Catalunya i té una connexió molt especial amb els infants que assisteixen als seus cursets.
Com et definiries?
Soc una persona alegre, riallera i una mica esbojarrada. M’agrada molt observar i mirar el món que m’envolta. Em puc definir com a sardanista? És aquella connexió especial que sento escoltant una sardana en concret… bé… si… intento investigar què ens passa als addictes a la sardana, ha, ha, ha!
I vinc a transformar-ho tot! Soc així!
Com vas arribar al món de la sardana?
Als 6 anys els meus pares -per descansar una mica d’una nena hiperactiva que no parava en tot el dia- em van apuntar a un curset de sardanes els dissabtes al matí i així ells podien descansar. Allà vaig fer molts amics i amigues i vaig conèixer la dansa més bonica de Catalunya. Va ser allà quan em vaig enamorar!
Què li diries a algú que no balla sardanes sobre què hi trobes tu?
Que provin de ballar-la i després connectaran amb ella de manera que entraran en un clímax inimaginable.
- Música + dansa + unió = sardana!
Què et sembla més gratificant d’ensenyar a ballar sardanes als nens?
Poder ensenyar les sardanes als infants és una de les coses més boniques que hi ha: de cop i volta (els nens) prenen coneixement sobre què és la sardana.
Vull dir que avui en dia molts infants no tenen ni idea si la sardana és una dansa o un peix.
Gràcies a una formació descobreixen la dansa i l’aprenen a ballar! Quan sona el timbre surten de l’escola sent uns sardanistes ‘professionals’ i la poden ensenyar els seus pares.
També m’agrada pensar que si algun dia van pel carrer i troben una ballada de sardanes s’hi posin ben contents. A classe ells s’ho passen molt bé!
I tant de bo a cada poble i a cada ciutat hi haguessin extraescolars de sardanes o fins i tot, una colla infantil, cosa que seria genial!
I què et sembla més gratificant d’ensenyar a ballar sardanes en general?
Poder ensenyar la sardana és formar la societat amb un coneixement sobre aquesta dansa: que la gent pugui ballar-la quan vulgui i poder fer rotllanes gegants…
Una bona formació és un regal per aquest futur dansaire! Depèn de tu -de cadascú de nosaltres- el primer contacte que tingui aquella persona amb la dansa. Molt important!
Què t’agrada de la sardana?
Els passos, el canvi d’aire, la seva música… em fan posar la pell de gallina.
Què no t’agrada de la sardana?
No estic d’acord amb la gent que creu que la sardana ja està bé com està, crec que en una societat que avança amb tot, els sardanistes també podem fer noves creacions i formacions diferents de les que s’han fet fins ara. Ni millors ni pitjors, però diferents.
Quins valors creus que té?
- Cultura.
- Relació i interacció amb altres individus.
- Coordinació.
- Atenció.
- Amor.
- …
Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual?
Buf! Veig una societat molt poc interessada en la sardana, passen de pàgina, són desconeixedors però sense interès en conèixer. SÍ, en aquesta societat vivim nosaltres…
Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual?
Malauradament, jo com a noia jove penso que la sardana em va venir des de molt petita i alhora, amb una família interessada per les sardanes. Potser si no hagués estat així, jo també en seria desconeixedora i estaria molt poc interessada…
Crec que els joves i les joves a dia d’avui no els encaixa la sardana dins la seva música o dansa. Ara som més de ballar dembow i ‘perrejar’. A mi també m’agrada però hi ha temps per a tot.
Els joves que ballem hem d’introduir les sardanes a la resta de gent de la nostra generació, crec que només nosaltres podem endinsar gent a la sardana. Parlem-ho!
Com veus el futur de la sardana?
El veig una mica fosc però no del tot.
Jo sempre he escoltat: “la sardana s’està perdent”. Però aquí seguim, oi? Doncs seguirem! Però hi ha una realitat que és la que és: cada cop hi ha menys colles, menys agrupacions, menys ajuntaments disposats a donar suport a la dansa… Plantegem-nos que hem de canviar algunes coses per millorar la situació actual i futura.
Què hi canviaries si fos a les teves mans?
- Veig que hi ha d’haver un relleu generacional a moltes entitats sardanistes!
- Modernitzar l’estil dels aplecs i les ballades!
- Animar la gent a ballar-ne!
- Junts podem amb tot!
- I potser, en lloc d’actriu i ballarina, m’hauria de fer influencer sardanista i/o streamer per poder arribar a molta gent…