Probablement, si pensem en persones joves plenament compromeses amb el sardanisme d’una forma més transversal, un dels primers noms que ens vindrà al cap serà el de la Queralt Pedemonte. La Queralt, dirigeix i produeix el magazín transmèdia Coblejant des de Ràdio Calella Televisió des de l’any 2017. És presidenta de l’Agrupació Sardanista de Calella des del 2018 i, des del 2019, balla amb la colla sardanista Mans Amigues de Cassà de la Selva. A més, presenta habitualment concerts de cobla. En quant a formació, la Queralt és politòloga (Grau UPF) i gestora cultural (Màster UOC). A més, també té el màster en Formació del Professorat (UdG). Així doncs, ens ha semblat molt adient parlar de com ha de ser el sardanisme del segle 21 amb algú tan jove i compromès com la Queralt. Com ja esperàvem, ens ha fet un munt de reflexions molt interessants. Com a Presidenta de l’Agrupació Sardanista de Calella, quins són els principals problemes que teniu per organitzar una activitat sardanista? Crec que el principal problema que ens trobem quan volem organitzar actes, sobretot en formats que no tenen una tradició al darrere de molts anys, és la captació de públic. I destaco aquest problema, perquè en el cas de Calella, el pressupost mai ha estat fins ara un problema, ja que tenim molt suport institucional. Aquest és un problema que es pot enfocar des de dues vessants, una externa: és una malaurada realitat que cada vegada hi ha menys afluència de públic als actes sardanistes. Però també hi ha una vessant interna i és que sempre cal entonar el mea culpa: la captació de públic passa per dissenyar una estratègia de comunicació adient, que sàpiga arribar al públic potencial, un disseny de l’acte segons els interessos generals i no els propis dels organitzadors i generar un marc atractiu al voltant de l’activitat. La data, el lloc i l’hora són fonamentals. A vegades una bona estratègia seria imitar formats que funcionen en altres llocs, perquè jo com a gestora cultural o organitzadora d’actes culturals penso que la imitació és un element sempre positiu quan es tracta amb respecte i amb un sentit al darrere: no deixa de ser transmissió de coneixement. Ara bé, ja he començat dient “a vegades” funciona, perquè no sempre és així. Penso que hi ha formats que funcionen en llocs determinats per molts factors que no es poden imitar: la COCO de Banyoles, la Nit dels Músics de Cassà o, escombrant cap a casa, l’Aplec de Calella són formats únics que si s’exporten a altres municipis no tindrien el mateix impacte. Hi ha un element subjectiu que els distingeix. Què feu a la vostra entitat que recomanaríeu a les altres? (cursets, forma de comunicar amb els socis i simpatitzants, sorteigs, cartells…) Jo destacaria tres elements dels que n’estic especialment orgullosa i que hem construït amb la junta actual des del 2018: Comunicació i difusió: hem potenciat molt la comunicació de la nostra entitat, no només pel que fa al disseny de les nostres xarxes socials, sinó perquè totes les nostres activitats, sobretot les més importants, tenen un disseny de comunicació al darrere fet per dissenyadores gràfiques professionals. Penso que és fonamental la imatge que es dona perquè ho és tot. A més, tenim molt bona relació amb els mitjans de comunicació més propers i això fa que es facin ressò de tots els nostres actes, ja que sempre enviem la informació perquè la tinguin a mà. Comunicació interna i organització: tenim una molt bona relació entre els membres de la junta i cadascú se sent útil perquè té assignades unes tasques específiques que són interdependents amb les altres. Les posem en comú sempre in situ quan es realitzen a través del grup de WhatsApp perquè tothom sàpiga alhora què s’està fent en aquell moment de tasques pendents de l’entitat. Després es posen en comú a les reunions, on sempre s’aixeca acta perquè tothom les pugui consultar. A la nostra entitat tothom de la junta sap tot el que passa a l’entitat, no hi ha personalismes i tot es decideix conjuntament. Penso que és la millor manera de treballar: sobretot si vols mantenir el grup . Ho deixem tot apuntat i hi ha estratègia : darrere cada acció de l’Agrupació hi ha una estratègia al darrere, i tot queda anotat en un full de ruta que anem modificant i perfeccionant any rere any perquè, quan canviïn membres de la junta, estigui tot anotat: hi ha milers de tasques que cal fer durant l’any, sobretot pel que fa a l’Aplec. La millor manera de no perdre-ho és deixar-ho tot anotat. Aquesta és la meva obsessió sempre dins l’entitat. Si fas una cosa per l’Agrupació, apunta-la! I el segon lema que també podria gravar a foc seria: si fas una cosa per l’agrupació, m’has de saber explicar amb arguments perquè l’has feta! No s’hi val fer una audició, un programa o demanar una estrena, per exemple, perquè sí, o per inèrcia, o perquè sempre s’ha fet així. Hi ha d’haver arguments econòmics, artístics o socials al darrere de cada una de les nostres accions, sobretot perquè som una entitat finançada en un percentatge molt alt amb diners públics i no els podem malgastar. Què motiva una persona tan jove com tu dirigir una entitat sardanista? Com animaries a d’altres joves perquè s’hi sumessin? Crec que el que em motiva a dirigir l’Agrupació són dos factors: L’Agrupació és casa meva, els meus avis em van ensenyar aquest món i jo me l’he fet meu i forma part, ara, de la meva identitat. La meva passió professional és la gestió cultural, i la direcció i organització de l’Agrupació, d’una banda, m’ha mostrat que això és el que m’agrada i, de l’altra, permet desenvolupar-me com a gestora cultural. Perquè l’organització de l’Aplec de Calella no és molt diferent de l’organització d’un festival de música o d’una gala de cinema… Respecte a la segona pregunta, és un món aquesta qüestió! Per a respondre-la crec que caldria tenir en compte: Fora paternalismes: no és el meu cas, afortunadament, ja que des que vaig entrar a l’entitat que he pogut fer el que m’ha semblat pels interessos de l’entitat. Sobretot (penso) per falta d’una direcció potent en el moment que hi vaig aterrar. Penso que si l’entitat hagués estat dirigida com ho estava fa 20 anys en el moment que jo vaig començar, segurament no haguera estat presidenta tan ràpidament. Va ser una finestra d’oportunitat. Però, entre els meus amics dins el sector, veig massa sovint com els utilitzen perquè necessiten gent a la junta però, quan intenten dir la seva (i estic parlant de gent molt vàlida i entesa en el tema) no els deixen ni tan sols intervenir i mai els fan cas. Això em sembla aberrant. També he vist com a companys meus, que estan en juntes sardanistes, se’ls amaga informació sobre quines cobles es contractaran o sobre temes importants de l’entitat. Com vols tenir jovent si el tractes així? És una actitud molt dèspota que em recorda allò de “pel poble, però sense el poble…”. Altre cop diria que cal entomar el mea culpa: si hi ha poc jovent al món de la sardana no és culpa dels joves “que són ximples”, sinó perquè no se’ls mostra la sardana d’una manera atractiva i perquè quan hi entren no se’ls tracta bé, o no se sap captar els seus interessos, que són igual de lícits que els de les persones grans. Els joves atrauen joves: fàcil. Jo ballo sardanes perquè quan em van mostrar què era una sardana m’hi vaig trobar una rotllana de joves ballant. Ara forma part de la meva identitat, però una cosa la tinc molt clara, no aniré a passar un diumenge a un aplec si no hi puc anar amb els meus amics (joves), de la meva edat. El públic atrau públic. El jovent atrau jovent. No hi ha més. Així de simple, i alhora així de complicat. Escolta’m: crec que no s’escolta els joves per la por que canviïn coses, però això va lligat al tercer punt de la pregunta què m’heu fet abans. Si tu tens 70 anys i en fa 50 que organitzes un aplec, és molt probable que hagis automatitzat les accions per preparar-lo sense tenir en compte que els temps canvien. Si entra un jove a la teva entitat, el primer que farà serà qüestionar perquè fas les coses d’aquesta manera. Possiblement tots dos teniu part de raó, el que està clar és que s’ha de trobar un equilibri, no perquè tu siguis gran el que fas no està bé, perquè tens experiència i saps quins problemes et pots trobar. Però l’altre, encara que sigui jove, pot estar encertat a l’hora de qüestionar certes accions automatitzades. Al final, aquest procés passa també en el món professional. Per la meva experiència com a politòloga he pogut veure com aquesta qüestió passa dins l’administració pública, i la majoria de la literatura coincideix a dir que la millor manera de procedir és que el funcionari experimentat transmeti primer tot el coneixement al funcionari novell i un cop aquest sap com funciona la feina, apliqui les noves tècniques en funció dels nous temps. El millor és que hi hagi gent de totes les edats en una junta: com més perspectives millor. Què creus que li falta a la sardana per ser notícia? Un enfocament diferent al que té ara. No es tracta de què comuniquem, ja que la sardana té potencial per ser atractiva, sinó que es tracta de com ho comuniquem. Us convido a llegir el meu Treball de final de màster. Va sobre aquest tema. Us en deixo l’enllaç. https://www.dropbox.com/s/li1q9r39988inrs/Coblejant%3B%20un%20projecte%20de%20comunicació%20cultural%20transmèdia.pdf?dl=0&fbclid=IwAR0lkI62cLMCfGuwmkDGwDSAQcYIWzKBJrKGIKXO49JgwmAUFkKdHQhgQvs Imagina un plat d’un xef amb 5 estrelles Michelin. Com te l’imagines? Ja t’ho dic jo: emplatat exquisidament, sobre una taula amb estovalles impol·lutes i en un restaurant de categoria. Servit per un cambrer amable, amb coberts nets i amb climatització a l’ambient. I ara et pregunto: i si et servissin el mateix menjar en un plat de plàstic, assegut a terra i servit de qualsevol manera? Essencialment, és el mateix menjar, però l’experiència com a gestora i comunicadora cultural em diu que la teva resposta no serà aquesta. I és que, quan generem continguts, no es tracta de què comuniquem. Es tracta de com ho comuniquem. Jo considero que el contingut sobre el món immens de la sardana i la cobla és equiparable a un plat d’un xef amb 5 estrelles Michelin. Per tant, l’he de comunicar/organitzar d’aquesta manera ( SEMPRE AMB UNA ESTRATÈGIA! ). Potser caldria preguntar-nos més aviat què li sobra a la sardana per ser notícia. Ja que preguntat d’aquesta manera sembla que haguem de maquillar el contingut de la sardana i la cobla perquè es puguin vendre, quan aquest és immens i valuosíssim. Potser la història i la societat l’hem emmascarat de conceptes i adjectius que li pesen i li fan mal: la sardana pot ser pàtria sí, però també ha estat dins la història un concepte revolucionari. La sardana pot ser el moment de gaudi dels nostres avis, però també ha estat una música que ha enlluernat compositors brillants d’arreu del món en escenaris com el Palau de la Música. La sardana pot ser moltes coses, perquè és un fenomen social i evoluciona constantment. La qüestió és, què en potenciem? Ensenyem un pavelló amb poca gent ballant al so de cobles desafinades? O ensenyem la plaça major de Banyoles al so de la sardana ‘Somni’ un diumenge d’octubre? És el mateix? Creus que mantindràs el vincle amb la sardana en el futur? Per suposat. I ho sé perquè forma part de la meva identitat. Ho sé perquè no puc no emocionar-me escoltant una melodia de Joaquim Serra i el meu vincle amb la cultura me l’ha donat la música de cobla i això és impossible d’oblidar. No puc saber com serà aquest vincle, però sí que sé que n’hi haurà per sempre. Com veus els concursos de sardanes? Crec que són avorrits, que no estan dissenyats pensant en el públic i que tenen data de caducitat: per falta de colles. Però és un peix que es mossega la cua, com menys colles, més avorrit, i per tant, menys colles després. Crec que el futur dels concursos passa per actuacions de les colles contractades per les entitats sardanistes o per institucions més grans. Un concurs és un acte que costa molts diners a les entitats i, per contra, és de les activitats que menys públic atrau. A mi, tot i ser balladora de colla de competició en categoria gran, no em genera cap interès portar un bàsic a Calella, perquè com a presidenta de la meva entitat, penso que és malbaratar uns diners que puc destinar a actes que sí que atrauen públic, que és el meu màxim objectiu. Crec que un concurs on si que m’agradaria assistir de públic seria en un que es fes en un entorn agradable: m’imagino el Teatre Grec, colla contra colla i amb sardanes (espectaculars) de 4 tirades màxim, i una darrera l’altra com si es tractés d’actuacions. El que importa és el públic: per tant l’horari, el lloc i la informació han d’anar en funció d’aquest, no de les colles. I això no les perjudicaria, perquè aquestes hi guanyen si hi ha públic. M’imagino un concurs on hi hagi un presentador -com en el partits de futbol- que animi i hi entengui i que creï expectació. M’imagino un concurs un dissabte al vespre amb llums que il·luminin un escenari bonic, no un concurs un diumenge a les 11 del matí, en una esplanada d’un pàrquing, sota un sol de justícia. El marc ho és tot. Què t’agrada de la sardana? Que em recorda a casa. Que m’ha donat l’oportunitat de generar-me una identitat, que m’ha fet conèixer molts dels meus amics i les persones que més estimo. Què no t’agrada de la sardana? Entendré amb aquesta pregunta “el món de la sardana”, que no seria ben bé el mateix: el sectarisme endogàmic que en moltes ocasions es produeix entre els que som dins d’aquest sector. Som pocs i sovint malavinguts. És un món essencialment amateur. Per això, totes les coses dolentes que a vegades passen són per aquesta condició: accions sense estratègia, inèrcies i personalismes. Tampoc m’agrada el masclisme enquistat que es veu sovint en algunes de les relacions entre músics de cobla i sardanistes, perpetuant rols de poder i de gènere. Quins valors creus que té? Quina pregunta tan difícil. Depèn. Depèn del moment de la història. Ara? Depèn d’on. Depèn de cada persona, o de cada grup de persones. Apostaria el que volguessis que no associo els mateixos valors a la sardana jo, que una persona que només balla en colla o d’una persona que no hi ha estat mai en contacte. Ara si em preguntes personalment quins valors té la sardana o quins m’agradaria que tingués, jo dic: Romanticisme (en el sentit literari del terme) Frescor Reivindicació cultural Treball en equip Voluntariat Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual? Bo. En una societat hiperconnectada i universalitzada, la sardana és un element d’oportunitat per reivindicar els nostres orígens culturals. Et pot generar una identitat personal i social. Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual? Bo. Pel mateix motiu anterior. La qüestió és com mostrar-la així. Com veus el futur de la sardana? Com que no soc gaire optimista amb aquest tema prefereixo respondre que no ho sé. Què hi canviaries si fos a les teves mans? Canviaria el marc comunicatiu amb el qual es defensa la sardana cap a l’exterior , des de les entitats, les cobles i des de @SomSardana . Per fer això es necessiten recursos econòmics, i professionalitzar el sector. Reduiria cobles. Només que es fes una revisió de les cobles que no treballen legalment (i que per tant desprestigien el sector) i s’eliminessin, millorarien les condicions de les que sí que actuen correctament i conseqüentment es revitalitzaria el sector. Promouria més coordinació per no solapar actes. Crec que el futur passa per menys quantitat i més qualitat.

Com ja comentava quan he informat de l’entrevista a Facebook, la teva és de les que mereix llegir-se amb subratllador, @Queralt ! I ja pots pujar-hi de peus que és exactament el que he fet jo! Fa joc amb la subratllada que també li vaig fer al teu Treball de Final de Màster. Un material excel·lent i que fa reflexionar profundament. 👏👏👏

Penso que, el que ens proposa la @Queralt , és el model de gestió que qualsevol entitat sardanista s’hauria de plantejar en un horitzó força immediat en l’organització d’activitats culturals i sardanistes en ple s. XXI i en el seu funcionament intern. La Queralt és una combinació d’estimació a la sardana (la que ens comenta en @VictorRodriguez en algun lloc del fòrum) i també la necessitat de formació relacionada amb la gestió cultural (com la que ens comenta també en @JaumeMarva en diversos apartats del fòrum). Seguint amb la idea d’en @JoanAranda també he anat subratllant tot allò que he trobat interessant i necessari però clar … la llista m’ha quedat massa llarga com per anar detallant-t’ho aquí. Considero que tota l’entrevista és de lectura obligatòria i per això us animo a compartir-la via xarxes! (també és de lectura obligatòria el seu treball de fi de màster i en especial la seva introducció i la seva contextualització). Amb relació a l’organització d’activitats, crec que és molt interessant - i encertat - l’enfocament que en fa la Queralt a partir del MEA CULPA repetit diverses vegades al llarg de l’entrevista: cal i és molt necessari que les entitats trobin espais de reflexió interna per reformular allò que no va bé (i perquè no … enriquir allò que ja funciona però que encara té marge de millora). Molts i moltes dels que estem en aquest món ja sabem com van i com són les coses però penso que és necessari i d’agrair que algú, en aquest cas la @Queralt , ens ho recordi i digui les coses pel seu nom per tenir present la rellevància d’aquestes. En destaco algunes: Necessitat d’estratègia de comunicació - públic potencial, segmentació - disseny d’actes segons els interessos generals i NO ALS PROPIS DE L’ORGANITZACIÓ. En general, l’organitzador/a prové d’un món amateur caracteritzat sovint per desenvolupar accions sense estratègia, amb moltes inèrcies i carregat de personalismes. Això és així però … tenim eines per revertir la situació? La necessitat de crear un MARC ATRACTIU. És important la transmissió de coneixement (copiar experiències però tenint en compte les particularitats del lloc). El tracte del jovent dins de les entitats … sense comentaris. Què estem fent? (Tot el capítol de “com animaries altres joves perquè participin” em posa els pèls de punta). Una balladora de competició no li genera cap interès el concurs bàsic del seu propi municipi! Algú prendrà nota d’aquest fet que, de ben segur, no és puntual? COMPTE ! Els rols masculins en el nostre món! Com bé diu la @Carmepru calen més Queralts al món de la sardana però, malauradament no hi són. Tot i això, penso que el seu coneixement i experiència (i també el d’altres persones que actuen en aquest fòrum i que mantenen un discurs molt similar al de la Queralt) s’hauria de potenciar i fer arribar a les entitats sardanistes com a responsables d’organització d’activitats i esdeveniments sardanistes. En aquest sentit, proposo el següent: Que en les properes trobades d’aplecs sardanistes de les diferents comarques que s’organitzin es dediqui un espai que doni veu a la Queralt (o altres persones amb el mateix discurs) per tal de compartir i transmetre aquest coneixement. Que en la propera Capitalitat de la Sardana de Manresa s’incloguin diferents activitats dedicades a la formació d’entitats sardanistes (sé que la programació ja s’ha presentat però crec que és un punt molt necessari). Que es programi un cicle de xerrades amb l’objectiu de compartir experiències positives, activitats que funcionen, marcs atractius que poden ser font d’inspiració per altres entitats sardanistes. La Casa de la Sardana de Bcn seria una bona ubicació per acollir aquest cicle però s’hauria d’extendre a la resta del territori amb xerrades en terres gironines, lleidetanes i tarragonines. Fem que passin coses!

Entrevista a Queralt Pedemonte

Pere

Jo m’he perdut una mica pero penso que sí que els concursos de colles no estan pensats per al public. De fet, crec que les ballades tampoc. Molt d’acord també amb que jovent crida jovent. Si el poc jovent que ens queda es a les colles, cal que les colles es fasin veure molt. Als concursos, pero a les ballades també. Com volem que els joves ballin si no troben joves amb qui ballar?

Queralt

Pere hola, Pere! Ja t’he dit alguna vegada que m’encanta com enfoqueu les ballades que feu. La veritat és que les imatges fan enveja sana! Tinc pendent venir un dia!

M’agradaria alguna vegada pensar col•lectivament com hauria de ser un concurs de sardanes “espectacular”!

JaumeMarva

Molt interessant tot, des de la primera paraula fins a la darrera. Enhorabona @Queralt !! Hi ha molta gent que té discurs, però poca que allò que diu encabat ho posa a la pràctica fent una feinada immensa, i aquest és el teu cas!

Han sortit moltes idees que ja havien anat sortint: qualitat versus quantitat, la professionalització en gestió cultural dels organitzadors, comunicar bé, els joves criden joves, la poca empatia que poden rebre alguns joves quan entren en juntes, treballar per objectius i seguint una estratègia, la importància de pensar els actes posant el focus al públic… però personalment em quedo amb tres idees:

1) Les bones pràctiques s’encomanen copiant-les, és transferència de coneixements. No ens sàpigui gens de greu de copiar, adaptar, replicar.

2) Les juntes de les entitats han de treballar en equip, que tothom tingui clares les seues responsabilitats, que tothom se senti útil, valorat. I que un cop fixats uns criteris i unes pràctiques, deixar-los per escrit perquè els que vinguin al darrere no haiguin de començar de zero.

3) la importància de la identitat per a forjar-se com a persona, i com la sardana permet al jovent de retrobar-se amb la pròpia tradició cultural.

Insisteixo: gràcies per la feina que fas, ja saps que ets un referent per a molts!

Queralt

JaumeMarva hola, Jaume! Gràcies per tot el que em dius! Dir-te que per mi ets una de les persones que em situen Ponent al mapa sardanista, ja ho saps! Sobretot a nivell de comunicació, m’acostes tot el que és notícia a casa vostra i m’és molt més fàcil parlar-ne! És un territori que sempre m’ha generat molta curiositat i estima (sobretot per les persones amb qui m’he relacionat a la vida), però sempre l’he vist des de lluny, i tu me l’acostes!

A més que de la manera que ho feu, fem que ens apreciem molt més tot el que hi ha a Ponent que massa sovint ha quedat en un segon pla a causa de l’oferta amb molt més recursos (en àmbit de cobla) a Girona i Barcelona.

Em faltaria algú com tu a Tarragona!

LluisAlcala

Bravo Queralt!

Ja t’he dit en diverses ocasions que la feina que estàs fent és admirable, i per l’immens món de la sardana, com l’anomenes (que per cert, ja me l’he apropiat i el començo també a utilitzar aquest terme) és magnífic comptar amb jovent com tu!

De tot el que has comentat, em quedo amb la darrera pregunta i una de les coses que canviaries si estés a les teves mans: “Reducció de cobles”… no puc estar més d’acord! Si volem seguir dignificant la nostra música, hauríem de fer accions més dures contra les cobles que no actuen de forma legal. Sé que des de la federació de cobles s’està fent feina, podeu donar situació d’aquest tema a dia d’avui @JordiCuros o @JosepValldaura ? Que en penseu la resta?

Gràcies i salutacions!

Queralt

LluisAlcala Lluís! Gràcies!!! És que és immens, només ho hem d’explicar!

eduardsendra

LluisAlcala obre un nou tema i correran rius de tinta…

Queralt

JoanAranda hola! Gràcies per les teves paraules i per haver-te llegit el treball! El vaig fer amb molta cura!

OlgaPuerto

S21puntcat Després de llegir la entrevista hem quedo amb una gran afirmació amb la que estic totalment d’acord Crec que el futur passa per menys quantitat i més qualitat. I en tots els camps…. aplecs, ballades, cobles…..

Queralt

OlgaPuerto totalment!

XaviPinyol

Penso que, el que ens proposa la @Queralt, és el model de gestió que qualsevol entitat sardanista s’hauria de plantejar en un horitzó força immediat en l’organització d’activitats culturals i sardanistes en ple s. XXI i en el seu funcionament intern.

La Queralt és una combinació d’estimació a la sardana (la que ens comenta en @VictorRodriguez en algun lloc del fòrum) i també la necessitat de formació relacionada amb la gestió cultural (com la que ens comenta també en @JaumeMarva en diversos apartats del fòrum).

Seguint amb la idea d’en @JoanAranda també he anat subratllant tot allò que he trobat interessant i necessari però clar … la llista m’ha quedat massa llarga com per anar detallant-t’ho aquí. Considero que tota l’entrevista és de lectura obligatòria i per això us animo a compartir-la via xarxes! (també és de lectura obligatòria el seu treball de fi de màster i en especial la seva introducció i la seva contextualització).

Amb relació a l’organització d’activitats, crec que és molt interessant - i encertat - l’enfocament que en fa la Queralt a partir del MEA CULPA repetit diverses vegades al llarg de l’entrevista: cal i és molt necessari que les entitats trobin espais de reflexió interna per reformular allò que no va bé (i perquè no … enriquir allò que ja funciona però que encara té marge de millora).

Molts i moltes dels que estem en aquest món ja sabem com van i com són les coses però penso que és necessari i d’agrair que algú, en aquest cas la @Queralt, ens ho recordi i digui les coses pel seu nom per tenir present la rellevància d’aquestes. En destaco algunes:

Necessitat d’estratègia de comunicació - públic potencial, segmentació - disseny d’actes segons els interessos generals i NO ALS PROPIS DE L’ORGANITZACIÓ.
En general, l’organitzador/a prové d’un món amateur caracteritzat sovint per desenvolupar accions sense estratègia, amb moltes inèrcies i carregat de personalismes. Això és així però … tenim eines per revertir la situació?
La necessitat de crear un MARC ATRACTIU.
És important la transmissió de coneixement (copiar experiències però tenint en compte les particularitats del lloc).
El tracte del jovent dins de les entitats … sense comentaris. Què estem fent? (Tot el capítol de “com animaries altres joves perquè participin” em posa els pèls de punta).
Una balladora de competició no li genera cap interès el concurs bàsic del seu propi municipi! Algú prendrà nota d’aquest fet que, de ben segur, no és puntual?
COMPTE ! Els rols masculins en el nostre món!

Com bé diu la @Carmepru calen més Queralts al món de la sardana però, malauradament no hi són. Tot i això, penso que el seu coneixement i experiència (i també el d’altres persones que actuen en aquest fòrum i que mantenen un discurs molt similar al de la Queralt) s’hauria de potenciar i fer arribar a les entitats sardanistes com a responsables d’organització d’activitats i esdeveniments sardanistes.

En aquest sentit, proposo el següent:

Que en les properes trobades d’aplecs sardanistes de les diferents comarques que s’organitzin es dediqui un espai que doni veu a la Queralt (o altres persones amb el mateix discurs) per tal de compartir i transmetre aquest coneixement.
Que en la propera Capitalitat de la Sardana de Manresa s’incloguin diferents activitats dedicades a la formació d’entitats sardanistes (sé que la programació ja s’ha presentat però crec que és un punt molt necessari).
Que es programi un cicle de xerrades amb l’objectiu de compartir experiències positives, activitats que funcionen, marcs atractius que poden ser font d’inspiració per altres entitats sardanistes. La Casa de la Sardana de Bcn seria una bona ubicació per acollir aquest cicle però s’hauria d’extendre a la resta del territori amb xerrades en terres gironines, lleidetanes i tarragonines.

Fem que passin coses!

eduardsendra

XaviPinyol que vols que es faci a la capitalitat??? (Mode irònic ON)

si en plena capitalitat, lloguen cobles no afiliades a la Federació de Cobles i de dubtosa legalitat (360 dies de l’any…) i artísticament exactament igual…

Ja està tot dit…

que aporta o que suma contractar cobles low cost i qualitat discutible a la capitalitat …???

JaumeMarva

XaviPinyol
Xavi, totalment d’acord en les propostes que fas al final del missatge.
En aquesta línia avançar-te que a nivell intern de l’entitat a la que pertanyo (@SardaBalaguer) ha sortit la proposta de fer unes jornades de formació, debat, i intercanvi de bones pràctiques el matí del dia de l’aplec. Però no ho volem fer sols, i per tant hem de parlar amb molta gent i entitats federatives a veure què els hi sembla la proposta. I no vull avançar res perquè encara no s’hi ha parlat. Si es fés seria el tercer dissabte de setembre, que coincideix amb la Mercè, amb Santa Tecla, i amb no sé quantes coses més. Però insisteixo que encara està molt verd. I que encara hem de parlar-ne amb molta gent abans de decidir si ho tirem endavant.
Personalment trobo que de jornades, tallers i debats se n’hauria d’organitzar arreu del país al llarg de l’any.

Queralt

XaviPinyol ostres! Quina síntesi! Gràcies!

XaviPinyol

eduardsendra Cobles? Jo no he parlat pas de cobles. Però m’imagino per on vas … Tot i això, preguntar-se per què serveix el llistat de cobles legals - afiliades a la federació de cobles? és tema d’un altre debat, no creus?

Queralt

JaumeMarva xul•líssim!

EulaliaSagrera

S21puntcat

S’han comentat i subratllat moltes idees, i jo les subscriuria gairebé totes. Potser em quedaria amb aquest paràgraf de l’entrevista, que respon, en part, a una pregunta que s’ha formulat en alguna ocasió en aquest mateix fòrum:

Jo ballo sardanes perquè quan em van mostrar què era una sardana m’hi vaig trobar una rotllana de joves ballant. Ara forma part de la meva identitat, però una cosa la tinc molt clara, no aniré a passar un diumenge a un aplec si no hi puc anar amb els meus amics (joves), de la meva edat. El públic atrau públic. El jovent atrau jovent. No hi ha més. Així de simple, i alhora així de complicat.

Afortunats de comptar amb gent com tu, Queralt.

Gràcies per compartir el teu TFM; me’l llegiré tan aviat com pugui.

Queralt

EulaliaSagrera gràcies, Eulàlia!

Xavi_Terrassa

@Queralt m’apunto al carro de l’admiració per tot el que fas, el que dius i el que penses. Ja t’admirava per l’aplec de Calella i pel Coblejant i ara em trec el barret per tot el que dius i per com ho dius. Sense embuts, expresses el que creus. Bravo. Més d’un se sentirà interpelat i no li caurà bé que siguis tan directa. Per la part que em toca agraeixo aquesta sinceritat. Quan tornem a coincidir agrairé poder comentar alguna cosa com quan et vaig poder dir què em sembla el Coblejant.

De tots els temes que has tocat vull interpelar el que afecta a les cobles i el seu nivell. També és un dels punts que ha rebut l’aprovació dins d’aquest debat i jo no ho acabo de veure clar.

Agraeixo i persegueixo les cobles bones que toquen bé, però penso que hi ha cabuda i necessitat també de les que estan a un segon o tercer nivell. Hi ha dies al calendari que no donen l’abast i que potser encara llavors se’n troben a faltar. I hi ha ballades de festa major a pobles petits que son mercat d’aquest tipus de cobles. O per exemple en un altre debat d’aquest forum proposo espais on puguin tocar cobles escola… M’agradaria poder aprofundir aquest tema, dient les coses pel seu nom i amb sinceritat, apuntant i posant exemples concrets si cal. Concretar per què cal reduir el nombre de cobles. Un argument en contra d’aquesta reducció és que cal que n’hi hagi suficients per tal que les noves fornades de músics tinguin on foguejar-se i que els que destaquin puguin promocionar a les cobles de primer nivell. O potser vaig errat i els bons músics ja destaquen a les escoles i poden saltar directament a aquestes cobles capdavanteres?

Un altre debat paral·lel és això de la legalitat de les cobles. No ho conec en detall però penso que la burocràcia hauria de ser més fàcil. @LluisAlcala, @XaviPinyol, @eduardsendra que ho coneixeu de dins ens podeu fer cinc cèntims de què implica. Per una banda per una cobla que faci una vintena de “bolos” l’any, i per una altra per un músic de cap de setmana que treballa assalariat entre setmana o per un estudiant que vol guanyar quatre duros el cap de setmana.

Queralt

Xavi_Terrassa hola, Xavi! Gràcies per les teves paraules! Em fa molta cosa que em diguis que m’admires! Són paraules molt grosses! En tot cas, t’ho agraeixo!

Pel que fa al que comentes sobre l’argument de reduir cobles, en cap cas quan ho vaig escriure pensava en eliminar cobles més de base o escoles de cobla! Només faltaria! Potser hauria d’haver estès més la resposta. És més; tan de bo hi hagués una escola de cobla a cada municipi d’aquest país!

Tampoc em referia a eliminar cobles que no estan al top 10, que d’altra banda, és un tema molt subjectiu. Simplement em referia a les cobles que no treballen segons la llei, i que contribueixen a desprestigiar i desprofessionalitzar el sector, i per tant, precaritzar-lo. Per exemple, si un/a músic forma part d’una cobla que rebaixa catxet perquè no paga tots els impostos que cal per l’actuació, però ja li va bé fer-ho així perquè l’actuació a la cobla no és la seva font principal d’ingressos, provoca que les cobles els músics de les quals sí que és la seva font principal d’ingressos quedin precaritzades perquè hi haurà molts organitzadors que preferiran pagar molt menys per una actuació de cobla, tot i que se’n ressenti la qualitat.

Evidentment que hi ha d’haver cobles de base: perquè tots els nous instrumentistes puguin començar a tocar i rodar-se perquè només fent la feina i sortint de l’aula és com s’aprèn i s’estima la professió!

eduardsendra

·
COMENTARIS EXTRETS DE L’ENTREVISTA A LA QUERALT PEDEMONTE I MOGUTS COM A DEBAT SEPARAT
·

Xavi_Terrassa Xavi Terrassa, per interpelació directa al paràgraf que has dedicat a la teva pregunta de LEGALITAT DE LES COBLES i agafant el guant del que la @Queralt va posar al seu treball de màster: sí, sobren cobles! cal reduir-les i millorar la qualitat de les que es quedin. I no ens han de caure els anells!!!

és tard, i no em vull extendre massa però intentaré explicar i respondre el que has preguntat
CITO EL TEU TEXT "No ho conec en detall però penso que la burocràcia hauria de ser més fàcil. @LluisAlcala, @XaviPinyol, @eduardsendra que ho coneixeu de dins ens podeu fer cinc cèntims de què implica.

Burocràcia la mateixa que tens tu per anar a treballar a la teva feina, o qualsevol mortal que quan va guanyar-se les garrofes, i el que implica únicament és que qui va a treballar (a canvi de diners) ha de cotitzar, ha de pagar impostos, i ha d’estar assegurat. Dit això, vol dir que intervindran factors com una gestoria, nòmines, transferències bancàries, retencions d’irpf, etc… i per tant res més enllà del que en varis debats del S21.CAT hem dit: CAL PROFESSIONALITZAR-SE!!!

Per una banda per una cobla que faci una vintena de “bolos” l’any, i per una altra per un músic de cap de setmana que treballa assalariat entre setmana o per un estudiant que vol guanyar quatre duros el cap de setmana.

Sona NAZI i dèspota, i no cal que ningú es trenqui les vestidures… comencem a dir les coses pel seu nom!!! La cobla que dius que fa una vintena de bols a l’any, el que ha de fer és PLEGAR IMMEDIATAMENT i deixar d’anar a fer galls pel món… SIGUEM CLARS! una cobla de 20 bolos s’ha de dissoldre i deixar pas a les cobles que vulguin realment treballar.

Està farcit de cobles que fan 15-20-30 bolos a l’any, si sumem són unes 30 cobles de baix nivell, artístic i musical (va quasi sempre lligat) 25 cobles a 20 bolos anuals són 500 activitats sardanistes que es repartirien les cobles de cara i ulls… cosa que convindria
500 activitats que siguem clars, sovint NO TENEN EL MÉS MÍNIM DE QUALITAT MUSICAL, NI ARTÍSTICA i que sovint van de la mà d’una imatge dantesca, galls i desafinacions descomunals, i una imatge lamentable (que sempre penso quan en ple estiu els turistes ens graven amb el seu telèfon i marxem retratats, i gravats per tot el planeta… i donem aquesta imatge patètica de “4 matats” que foten galls amb un tible o una tenora… i que brutegen tant com poden amb instruments de destrucció massiva, tocant porqueria a nivell musical (perquè no toquen pas garreta i borgunyó…)

i sí, el problema està en que la gent li encanta menjar cada dia McDonalds, de mala qualitat, podrit, mal cuinat, mal presentat, amb menjar caducat, cru o massa cremat, amb menjar en estat de descomposició… però la gent s’ho empassa i aplaudeix fins a la sacietat…
(si fos un restaurant dubto que acceptessim això…)

i parles de que passa si un músic de cap de setmana treballa assalariat entre setmana? DONCS RES!!! que te 2 feines, i 2 cotitzacions, i que a més, un si treballa sigui autònom o assalariat, cotitza de normal al règim general i els músics cotitzem al règim artístic, i per tant el que han de fer és COTITZAR i pagar els corresponents impostos i seguretat social…

siguin 10, 20 o 150 bolos anuals… I que si un estudiant vol guanyar quatre duros el cap de setmana, oi que si va a treballar el cap de setmana a la pastisseria o al burguer king, el donaran d’alta i li pagaran els 4 duros que comentes??? doncs anant a tocar, si vol guanyar diners, el que haurà de fer és fer-ho legalment com en qualsevol altre feina

i tornant al meu començament, si fan 20 bolos a l’any o son 4 duros pel cap de setmana, el que han de fer és quedar-se a casa… i com fa molta gent quan toquen per exemple música, amb la banda de música del poble. TOQUEN PER HOBBIE, per PLAER, per diversió, però NO COBREN NI UN DURO! això és el que s’ha d’entendre…

hi ha gent que s’ha de quedar a casa tocant al menjador, sigui perquè no te el nivell, o perquè ja és gran o perquè no assagen prou, o perque no estan preparats…

NO TOT S’HI VAL… i de fet, crec que cada cop es va comprenent més que tenir 80 cobles en actiu és un error monumental…

subscric el pensament del treball de la Queralt, no haurien de quedar ni 50 cobles a Catalunya, si convé que de 4 o 5 que pleguin s’ajuntin els millors elements, i en fundin una de nova amb més qualitat i més garanties artístiques…
no podem cobrir dates com sant jordi o la diada (CERT però és el mal menor…) perquè penseu que aporta res tenir cobles un dia assenyalat fent el gran trunyo musical i vergonyeta de pandereta???

Sincerament, crec Xavi que les cobles que no estan preparades per fer 75 ballades anuals (com a minim), totes haurien de baixar la persiana… és una qüestió de ràtios, de volum i de demanda del sector…

si fem 2000 activitats sardanistes anuals han de quedar menys de 50 cobles… i en sobren 25 pel cap baix…

comparteixo el que dius de penso que hi ha cabuda i necessitat també de les (cobles) que estan a un segon o tercer nivell. aquestes si que han de quedar-se (son les que estan al lloc 25 o 30 del llistat de menys de 50…
però quan tu penses en les de tercera categoria, penses en les que estan al lloc 60-70… i aquí és on s’ha de fer neteja…

no podem tenir un grup residual que fa mal feta la feina, musicalment nefastes totes, i administrativament amb una sabata i una espardenya… sense cotitzacions, sense saber que és una factura electrònica ni un certificat digital…

En poques paraules, tornem en bucle al terme de lo de les agrupacions i tot el que va sortint: més qualitat i més professionalització

Es pot obrir un fil de debat de la legalitat de les cobles però per a molts sardanistes no els importa un rave i no volen entendre-ho, i per als organitzadors encara no han assumit (alguns) que a part de les espardenyes i la barretina, quan es munta una ballada/aplec estan assumint el rol d’empresaris… I que cal canviar la mentalitat del “bonisme” i del ja me’n fio, i TOTAL NO PASSA RES I JO NO TINC CAP RESPONSABILITAT… perquè van ben equivocats!

comentes: “I hi ha ballades de festa major a pobles petits que son mercat d’aquest tipus de cobles. O per exemple en un altre debat d’aquest forum proposo espais on puguin tocar cobles escola…”
les cobles siguem de 1a, 2a o 3a no ens cauen els anells per anar a tocar a pobles petits, de fet a mi personalment m’encanta anar-hi perquè et sents com a casa i molt ben tractats, però una cosa no defugeix l’altra, porteu bones cobles sempre (sigui per l’aplec de Calella, el de les Roquetes o per la festa major del poble més petit del país)
i les cobles escola han de tenir un paper de formació anar fent amb un volum adequat a la formació, per no entrar en la “explotació infantil” és a dir, no podem demanar que vagin a fer 80 actuacions a l’any, si en fan 10 o 12, és més que suficient… per anar-se foguejant i agafant primeres experiències… i el camí s’anirà obrint, i si tenim alumnes que despunten se’ls pot brindar participar en cobles de més nivell tocant un parell de sardanes puntualment en alguna activitat que s’anuncii així, per exemple la Maricel ho fa amb els alumnes de cobla que tenen a l’escola de música de Vilanova i la Geltrú, una molt bona iniciativa. Els alumnes de Tarragona de l’escola municipal toquen per l’aplec de la ciutat algunes peces i col·laboren tocant un parell de sardanes amb una cobla de veritat.

El mercat de les cobles ha baixat de 5000 activitats anuals a 2000, per tant, les cobles no han baixat al 50% de les que hi havia fa 30 anys… ANS EL CONTRARI, quasi que estem als mateixos nivells
i sincerament, pagar diners a segons quines cobles, que no es poden ni escoltar… és llençar-los pel forat del vàter… a part de si són cobles piratilles, que ho fan mal fet a nivell administratiu, LO BARATO SALE CARO…

Crec que tot el món sardanista hauria de fer una profunda reflexió de si cal mantenir activitats amb cobles de dubtosa qualitat i la següent pregunta és: perquè es continuen llogant (quan potser el mateix dia tens cobles de 1a qualitat, que estan a casa tocant-se el nas?)

Per conservadorisme? per tantsemenfotisme? per ignorància? per amiguisme? o per la suma de totes les anteriors…???

Apa, ja podeu lapidar-me i acusar-me de tarat i nazi extremista, però és que prefereixo dir les coses com són, i obrir el meló del debat, amb el respecte que mereix i sense faltar a ningú, simplement, amb fets objectius i que són veritats com a punys…

com que aquest enfilall de debat va de l’entrevista a la Queralt COMPARTEIXO FIL PER RANDA LES SEVES 3 CONCUSIONS FINALS (de la Queralt)

"Què hi canviaries si fos a les teves mans?

Canviaria el marc comunicatiu amb el qual es defensa la sardana cap a l’exterior, des de les entitats, les cobles i des de la Confederació Sardanista de Catalunya (SOM SARDANA) Per fer això es necessiten recursos econòmics, i professionalitzar el sector.

Reduiria cobles. Només que es fes una revisió de les cobles que no treballen legalment (i que per tant desprestigien el sector) i s’eliminessin, millorarien les condicions de les que sí que actuen correctament i conseqüentment es revitalitzaria el sector.

Promouria més coordinació per no solapar actes. Crec que el futur passa per menys quantitat i més qualitat."

ABSOLUTAMENT D’ACORD EN TOTS TRES PUNTS!!! NO PUC AFEGIR-HI RES MÉS

AiraldMallafreOlle

Moltíssimes gràcies per compartir la teva visió @Queralt , l’he llegit varies vegades i a cada volta n’extrec una reflexió nova. Des de Molins en prenem bona nota ja que de ben segur ens servirà per millorar a nivell d’organització interna i estratègia!!

Queralt

AiraldMallafreOlle gràcies per les teves paraules, company!

Pàgina següent »