XaviPinyol
Parlem, pensem, proposem, provem, compartim idees, reformulem propostes, … per trobar les possibles solucions.
Fantàstic! Quants verbs!!! Els verbs indiquen acció, moviment, i això sempre és molt millor que quedar-nos aturats, sense fer res.
Som-hi!
Jo tampoc crec que es facin nous balladors, amb aquestes sardanes. Què podríem fer per sumar nous balladors? Hi ha alguna cosa que estigui a les nostres mans, per aconseguir aquest objectiu? Quina hauria de ser la nostra actitud quan s’acosten possibles nous balladors?
Complicat de respondre i de posar-ho en pràctica. Seria fantàstic si, durant les ballades, dediquéssim part del nostre a mirar d’enganxar la gent, sobretot la gent jove. Però la sardana forma part del nostre “oci”, el nostre temps és limitat i ens desplacem amunt i avall per a gaudir ballant i escoltant sardanes. Sovint fem un esforç econòmic i de logística. Demanar-nos això no té massa sentit: és com demanar a una persona que fa running que s’aturi una estona per motivar/ensenyar a la gent que se l’està mirant.
Per altra banda, si volem que les places s’omplin hauríem de fer petits gestos en aquest sentit. Com ho podem fer, doncs?
En primer lloc, tenir una actitud més didàctica i pedagògica amb la gent que es pugui acostar a ballar. I més amable, en alguns casos. I potser dedicar-los una part del nostre temps, explicant-los que la sardana és la nostra passió, que per això acabem organitzant els nostres caps de setmana en funció de les ballades i aplecs que més ens motiven.
I potser la clau és aquesta, no ho sé: la sardana és part del nostre oci i part de la nostra vida. Aconseguir sumar gent és mirar d’aconseguir que per altra gent també ho sigui. És una quimera? Per on comencem? Pels cursets de sardanes? Pel nostre entorn?
Fixem-nos en les entitats/pobles que ho estan aconseguint. Analitzem-ho. Són models que podem copiar? Creieu que podrien funcionar en altres llocs, si els adaptem? En tot cas, el mínim que podem fer és reconèixer-ho, agrair-ho i aplaudir-ho.