Ahir mentre feinejava, vaig aprofitar l’aplicació de les ràdios d’aquest mateix fòrum per anar escoltant les diferents emissores i els diferents programes; un exercici interessant que us recomano moltíssim i que donaria per encetar un altre meló😉 Però no, no seré jo que ho faci: tinc persones ben properes que des de fa anys dediquen moltíssimes hores a tirar endavant programes sardanistes i, malgrat que se’n pugui discutir l’eficàcia i el model, em mereixen tooots els respectes (fins aquí, el paràgraf és copiat del que he dit en el debat de l’eliminatòria de la setmana).
Com ja he dit, no voldria encetar un altre meló, pels respectes que em mereixen tota aquesta gent que hi dediquen hores i hi posen tanta passió. Cal agrair-los la feina, perquè algun d’ells són (o havien estat) els programes més escoltats d’algunes emissores locals: oients d’una certa edat, que potser ja no poden anar a les ballades, però que agraeixen poder escoltar sardanes de la mà d’una persona propera o coneguda (i dedicar-ne o esperar que algú els n’hi dediqui alguna). Conec gent que no posa mai l’emissora local, però que diumenge al matí, mentre fan/mengen la xocolata desfeta, escolten les sardanes que els presenta el seu veí/conegut, seguint la tradició familiar, recordant els seus pares. Per tant, només per això, cal desitjar-los que per molts anys ho puguin seguir fent, els uns i els altres.
Dit això, hi ha un model (n’hi ha més d’un, evidentment) que m’agrada, el trobo molt pràctic i que ens hauríem d’anar plantejant per a quan tota aquesta gent que, per qüestió d’edat, acabi deixant la conducció dels diferents programes: el de l’agrupació de la Garriga, de Ràdio silenci, La sardana de les 3.
Salut, sardanes i per molts programes!
