La Meritxell Montsech, de 28 anys, es descriu com una persona molt empàtica, sensible i pacient. L’omplen de tendresa la canalla i també la gent gran. Per aquest motiu, durant tots els anys que ha estat dedicada a la sardana de competició, la Meritxell també ha estat monitora del País a l’Escola i del Casal de la Gent Gran de Sant Pere Nord de Terrassa. Durant diverses temporades ha estat la corresponsable de les colles infantil i alevina de l’Agrupació Folklòrica Amunt i Crits de Terrassa, la mateixa entitat on començà el seu recorregut en el món de les sardanes amb només 6 anys.
Continuant amb el seu tarannà, la Meritxell considera que ha fet realitat la seva vocació dedicant-se a l’Educació Infantil (actualment treballa en una escola de Rubí), una feina que compagina amb l’activitat de quiromassatgista.
Actualment, després d’haver deixat la sardana de competició, continua vinculada al món sardanista tant o més que abans, ja que no es perd cap ballada, aplec ni concert.
Com et vas introduir al món de la sardana?
La meva àvia, una andalusa que va venir de ben jove a viure a Catalunya, va quedar enamorada de la sardana des del primer moment. I, és clar, va transmetre el seu entusiasme per la sardana a la seva filla, la meva mare. En aquest cas, va ser ella qui em va apuntar als cursets de sardanes del Corte Inglés de Sabadell quan jo tenia 6 anys. A mi em va agradar tant aprendre i ballar sardanes, que aquell curset se’m va fer curt, i en vaig voler més. En aquell moment, la persona que estava al càrrec del curset era la Nuri Escudé, i coneixent el meu interès, em va obrir les portes de la seva colla perquè hi anés a ballar. I ho vaig voler aprofitar.
Què és el que més t’agradava del món de la sardana de competició? Què t’aportava? Com ho expliques a la gent jove?
He estat dins del món de la competició, primer formant part de les colles de l’Amunt i Crits. Després, l’any 2017, vaig passar a formar part de la colla Violetes del Bosc on hi he estat fins fa aproximadament un any. El que més m’agradava de la competició era l’ambient: no era només assajar i anar a concursos, també fèiem altres coses, com les que fa un grup d’amics. En moltes colles es dona aquest fet i això fa que la competició sigui més divertida. La competició me n’ha aportat moltes! He après molts valors com el de l’esforç, la constància, el fet de saber perdre i, sobretot, saber guanyar… I també m’emporto grans amistats tant dins com fora de la colla.
Explicar-ho a la gent jove és difícil, perquè la visió que tenen és que la sardana de plaça és avorrida. Aleshores els expliques que és molt diferent del que estan acostumats a veure: es balla obert, s’interpreten les sardanes, se salta, hi ha certa rivalitat entre les colles… Els ensenyes algun vídeo i llavors ho entenen una mica, però no del tot. I fins que no venen a veure algun cop un concurs, no ho entenen. I et diuen: “Ostres! Però és molt diferent del que jo pensava, com mola!”
Què és el que més t’agrada del món de la sardana de plaça? Què t’aporta? Com ho expliques a la gent jove?
El món de plaça és totalment diferent del de competició, i això és el que m’encanta. Hi ha moltes maneres de ballar: com fa la gent gran sense saltar massa amb els braços tancats; ballar a l’estil de la competició, interpretant i amb els braços oberts… També hi trobem la “patxanga/persiana”: els passos són una mica diferents, se salta i la rotllana gira molt. Totes elles conviuen en harmonia, i pots ballar com et vingui de gust i amb qui et vingui de gust. No et sents obligat a res, com si no et ve de gust ballar massa i prefereixes escoltar a la cobla i fer una mica de safareig amb la gent. M’aporta molt anar a ballades i aplecs, ja que és la meva estona de desconnexió. He conegut a gent molt maca, i alguns/es són com de la família. I el que em sembla més enriquidor és que anar a tantes ballades i aplecs et fa voltar per tot el país i et fa conèixer indrets que, si no fos per això, no coneixeria.
Quan expliques això als amics no ho entenen, ja que, com he dit abans, veuen les sardanes com una cosa avorrida. Per mirar de convèncer-los que no és així, els ensenyo vídeos de competició. I sí, ho veuen atractiu. En canvi, la sardana de plaça no els interessa gens: ho veuen com una cosa d’avis.
Tu que coneixes bé tots dos móns, com creus que es podrien popularitzar i promoure cadascú d’ells?
Hauríem de tractar tot els “móns” per igual: el de competició, el de plaça i el de cobla, Penso que a tots tres se’ls ha de donar la mateixa importància i rellevància. Ens necessitem entre nosaltres, i, si no ens entenem, difícilment aconseguirem popularitzar més la sardana.
En general, s’observa poca interacció entre el sardanisme esportiu (o de competició) i el sardanisme de plaça. Per què creus que passa?
A la gent que acostuma a anar a aplecs i ballades no els interessa massa els concursos. De tant en tant van a veure’n algun, però, en general, no els crida l’atenció, ja que el que a ells els agrada és poder ballar, i en un concurs, tret de la de germanor i la de públic, no ho poden fer.
Pel que fa al món de colles, molts dels veterans ja compaginen la competició amb la plaça. En les altres categories, però, és més complicat. La majoria de les colles infantils i juvenils tenen més extraescolars, a part de les sardanes, i depenen dels pares. Pel que fa a les colles grans, hi ha un petit grupet al qual sí que els agrada gaudir de la competició i la plaça per igual, però són els “raros": a la gran majoria el que els apassiona és la competició i el ball a plaça quan hi van per assajar; si no, no en volen saber res.
Quines propostes faries per tal d’apropar la gent jove al món de la sardana?
S’ha de mostrar la part atractiva que té la sardana i trencar amb els prejudicis que hi ha. Gràcies als The Tyets i al seu Coti per Coti, s’ha aconseguit que la sardana es vegi com una cosa divertida. Aquesta peça també ha facilitat que la gent jove vulgui aprendre a ballar. Des de llavors, a les places es veu més jovent. Hem d’aprofitar això i que no es quedi en no res, engrescar-los.
Què t’agrada de la sardana?
M’agrada ballar-la, escoltar-la, gaudir d’ella i de la gent que hi forma part.
Què no t’agrada de la sardana?
No m’agrada el que pensa la gent que no forma part d’aquest món.
Quins valors creus que té?
És tradició i cultura.
Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual?
La gent externa a aquest món tendeix a sentir cert rebuig per la sardana, pensen que és avorrida, alguns inclús en fan burla.
Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual?
Gràcies als Tyets, el jovent mostra cert interès per la sardana. S’ha de fomentar i intentar que no acabi en no res.
Com veus el futur de la sardana?
Pensava que després de la pandèmia estaria pitjor, i no ha estat així: tan bon punt es va poder sortir de casa, la gent va consumir sardanes. No crec que la sardana estigui morint com molta gent diu: està una mica més viva que fa uns anys. S’ha de seguir treballant per millorar
Què hi canviaries si fos a les teves mans?
Penso que tot el sardanisme hauria de fer més pinya, donant-nos suport els uns als altres. Tendim a anar per separat, a vegades contraprogramant, fent ballades molt a prop una de les altres, acostant-nos als músics només quan alguna cosa no ens agrada… Dansaires de competició i de plaça, músics i agrupacions hauríem de fer un esforç per anar tots a l’una.