El Gerard es considera una persona amable, alegre, honesta, respectuosa, empàtica, amic dels seus amics, responsable i treballadora, on l’art predomina en la seva vida i l’ajuda en tots i cada un dels moments.
Des dels 9 anys és alumne de tenora del mestre Enric Ortí. Actualment estudia el 4t curs d’interpretació de tenora a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb el mestre Jordi Figaró. Anteriorment, es va graduar del Grau Professional en l’especialitat de saxo al Conservatori de Sant Cugat del Vallés.
La seva carrera professional va començar als 13 anys en la seva primera cobla, Ciutat de les Roses, i la banda de Rubí. Durant tots aquests anys ha anat passant per un llarg procés d’aprenentatge on també ha format part de la cobla Principal de Terrassa, Lluïsos de Taradell i, on és partícep actualment, la cobla Jovenívola de Sabadell.
Com t’introdueixes al món de la sardana?
M’introdueixo al món de la sardana a través de la família. La meva germana feia 3 anys que ballava a la colla Amunt i Crits de Terrassa i expliquen a casa que quan la portàvem a assajar jo plorava perquè em volia quedar allà ballant. Un dels dies la Nuri Escudé els va dir als meus pares que em deixés allà i que alguna cosa farien amb mi. Quan em van venir a recollir ja ballava els curts. A partir d’allà vaig anar ballant en colla fins als 16 anys que vaig plegar perquè se’m feia incompatible amb tocar en cobla.
A diferència d’altres membres de la família, que et va fer decidir per dedicar-te al vessant més musical de la sardana?
Quan vaig tenir 7 o 8 anys, arran de l’amistat que teníem amb l’Enric Ortí em vaig començar a fixar en la cobla i sobretot en la tenora. Un dia després de l’aplec de Cerdanyola vam anar a sopar i l’Enric em va preguntar si volia tocar un instrument i jo li vaig dir: Sí, el saxo, com la Lisa Simpson! A partir de llavors em va començar a engrescar i un dia li vaig dir que m’ensenyés a tocar la tenora. Em va dir que sí, però que abans havia de fer 2 anys de llenguatge. Al final em va perdonar un any i vam començar a fer classes cada setmana de l’any. A la primera classe em va ensenyar a fer tres notes només (de fet, la mà no m’arribava bé als forats) i l’endemà jo sol vaig aprendre a fer tota l’escala de Do. A partir de llavors tot ha anat enfocat cap a dedicar-me a tocar la tenora.
Què és per tu la tenora?
Per mi la tenora és la manera que tinc de transmetre alguna cosa a la gent. No tinc el do de la paraula, llavors la meva manera de transmetre les coses és a través de la música. Un cop l’Enric em va dir: cadascú toca com és. És una frase amb la qual cada cop estic més d’acord i que cada vegada tinc més present. Quan jo toco intento reflectir el que penso i el que sento a través de la tenora i la música perquè és el més semblant i el que se’m dona millor per fer-ho.
Com veus la tenora més enllà de la cobla i del sardanisme?
Jo hi veig molt potencial, però calen ganes i suport per fer coses. Sense anar més lluny, el Coti x Coti és un clar exemple. S’ha escoltat una tenora a discoteques, festes majors, Camp Nou, festivals de música amb moltíssima gent… Tot això és fora del món de la cobla i ho trobo molt positiu, sobretot perquè els propis integrants dels The Tyets ho tracten tot amb tot el respecte que es mereix. Amb aquesta cançó s’ha fet un gran pas endavant per a que moltíssima gent que no ha escoltat mai una tenora l’hagi sentit i ja no hàgim de tenir tan sovint la típica conversa: toques la tenora? Què és una tenora? A part d’això, jo he tingut la sort de col·laborar amb el projecte Jazzwoman amb so de cobla, que barreja la rapera valenciana Jazzwoman amb instruments de cobla. Projectes com aquest que està molt allunyat de la cobla i del sardanisme són molt valuosos per poder obrir mercat i obrir mires per ficar la tenora a altres àmbits que no són només les sardanes.
Quines propostes faries per apropar la gent jove a l’estudi dels instruments de cobla? I per animar-los a que ballin sardanes?
Calen moltes coses, s’hauria de canviar el pensament de la societat. Moltíssima gent desconeix els instruments de la cobla, i molta altra gent els menysprea o els té com a instruments de segona. Per què no es té el mateix respecte cap a un violí que cap a una tenora? També calen molts recursos per oferir estudis per aquests instruments. Igual que a qualsevol conservatori tenen un saxo soprano, baríton, o un clarinet baix comprat per l’escola perquè els alumnes puguin estudiar-los sense haver de fer una despesa econòmica molt gran, per què no hi ha tenores comprades per les escoles i conservatoris? Cada cop n’hi ha més i és un senyal de que molt a poc a poc s’estan fent bé les coses, però hi ha molt camí a fer.
Per animar al jovent a ballar sardanes no sé ben bé que s’hauria de fer. Potser s’haurien de fer més cursets a les escoles per ensenyar a ballar sardanes. El que si és cert és que hi ha agrupacions com l’agrupació sardanista de Molins de Rei o l’agrupació d’Olesa que es nota que s’ho prenen molt seriosament i intenten que el jovent balli sardanes.
I ho estan aconseguint. Fa goig veure la gentada que hi ha i la mitjana d’edat dels dansaires a les ballades organitzades per aquestes dues agrupacions.
Què t’agrada de la sardana?
De la sardana el que m’agrada és poder-me guanyar la vida en un món que sempre m’ha agradat i envoltat de la gent maquíssima que en forma part.
Què no t’agrada de la sardana?
El que no m’agrada de la sardana és la visió exterior que hi ha cap a ella i el poc respecte que molta gent té. La gent de fora del món sardanístic es pensa que la sardana és una cosa de gent gran i sense cap mena d’atractiu, però molta gent si es quedés mirant una ballada quedaria parada, ja sigui per la música, per la dansa o per la gent.
Quins valors creus que té?
A part de promoure la cultura catalana, la sardana fomenta el companyerisme i el respecte cap als altres. A més, una cosa que no gaire gent hi pensa és que pels infants va molt bé perquè amb ella poden treballar les matemàtiques comptant o repartint, poden treballar molt bé la propiocepció i també fan esport.
Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual?
És complicat… Queda molt per fer, però veig que cada cop més se li dona importància. Poc a poc se li dona més importància gràcies a iniciatives com Coblejant, que analitza tota l’actualitat sobre el món sardanista, o el Fer de Músic, que tracta de fer entrevistes a músics històrics vinculats al món de la sardana fa que la sardana estigui més present en la ment de la societat actual. També em va agradar molt quan el grandíssim Arnau Tordera I va analitzar algunes sardanes i va fer un video analitzant cada una d’elles. Em sembla molt encertat que algú mediàtic com és l’Arnau accedeixi a fer aquest tipus d’iniciativa i que doni tant suport a la música per a cobla com ell dona. Costa molt, però crec (o vull creure) que cada cop més s’està posant la sardana al lloc on es mereix.
Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual?
Veig que hi ha més jovent que fa uns 5 anys ballant sardanes. Crec que el Coti x Coti ha ajudat moltíssim amb aquest tema. Jo personalment ho agraeixo molt. He pogut tocar amb els The Tyets a la sala Apolo a la presentació del seu disc, a les Santes de Mataró davant de 30.000 persones… La mitjana d’edat dels assistents a aquests concerts és molt baixa i si d’aquestes 30.000 persones, només ni que sigui un 1% aprèn a ballar sardanes i s’aficiona a anar a ballades o aplecs, ja val molt la pena tot plegat. Tot i això, queda molta feina a fer.
Com veus el futur de la sardana?
Depèn del vessant que es miri… Pels dansaires no pateixo perquè veig que hi ha relleu generacional, però amb els músics no ho tinc tan clar. No veig que hi hagi gaire jovent que estudiï els instruments de cobla. Òbviament, sí que hi ha estudiants, però jo crec que no prou. No veig que en un futur es pugui substituir a tots els músics de totes les cobles de Catalunya.
Què hi canviaries si fos a les teves mans?
Hi ha moltes coses, però una de les que sense cap mena de dubte canviaria seria el respecte cap als músics. Cada cop em trobo més que als concerts de sardanes la gent xerra mentre la cobla toca, gent que no silencia el mòbil o gent que s’aixeca a mig sonar una sardana sense tenir gens de respecte cap a la música. També m’agradaria dir que els músics quan toquem estem fent la nostra feina i que els instruments valen molts diners i són bastant únics. M’he trobat moltes vegades que quan plou la gent ve cap als músics emprenyada perquè no toquem. Els instruments si es mullen es fan malbé i a part que costen molts diners, no es fan tants com sembla. Pots trigar molt temps a tenir la tenora que has encarregat.