Carmepru Crec recordar que l’any passat, tu també vas tenir doblete😜 i està molt bé que al sardanista li agradi un compositor en particular, (a banda que tinguin algú darrera fent els arrenjaments.), però això no treu el seu mèrit
Bon dia!
I tant que si, a la gent li agrada el que li agrada, i endavant! 😉
Ara, deixeu-me tornar a fer un apunt sobre el tema compositor/instrumentador (sé que sóc bastant insistent amb aquest tema, però crec que és el que em pertoca i procuro fer el màxim de pedagogia perquè tothom després pensi el que vulgui)
Quan dius “a banda que tinguin algú darrera fent els arranjaments” m’agradaria parar un segon:
- Fer la instrumentació d’una sardana és menys que fer la melodia/es? L’exit o no de la sardana vé per com està instrumentada o només per com sona la melodia/es?
A mode d’exemple us explico: Ara mateix estic immers en una nova composició que m’han encarregat. Les melodies principals de curts i llargs ja les vaig idear fa uns mesos, i ara estic instrumentant la sardana, “component-la”, perquè la paraula “compositor” així ho demana per ella mateixa. Alguna vegada he vist algun company que deia que la feina de compondre (harmonitzar/instrumentar/arranjar) pot arribar a ser el 70% de la feina en sí. Hi estic totalment d’acord. Jo les melodies que tenia (primer ideades i després passades a piano), les podria plasmar de qualsevol manera dins el pentagrama i aquella mateixa sardana no tindria cap mena de sentit. (Recordem que les sardanes són tocades per una cobla amb 11 instruments i que cada un d’ells té unes característiques, tessitures, combinacions, que s’han de conèixer molt bé perquè després soni com cal)
Amb tot això el que vull continuar reforçant és que la composició va molt més enllà de “idear” unes melodies a piano, i que evidentment que té mèrit fer això, molt mèrit, és la base de la peça si vols, però crec que la feina de “compondre” per a cobla implica moltíssim més i vull seguir reivindicant aquesta feina, i que els que no “componen 100% per cobla” i demanen a un altre que els hi instrumenti, pels motius que sigui, cadascú en deu tenir els seus, per mi no es mereixen ni de bon tros el mateix que els compositors que fan desde la 1era nota del flabiol fins a l’última del contrabaix.
Per acabar… la sardana de l’Amadeu que va guanyar, si l’hagués presentat tal qual ell la va idear/arranjar/instrumentar creieu que hauria tingut el mateix reconeixement i agradaria tant si no hagués passat per les mans d’en Jordi León?
Salut!