M’agradaria saber una cosa. Per qué molts compositors, al moment d’escriure el ritme de la sardana, sigui Tètic (Els 3 pulsos al mateix compàs) o Anacrúsic (Els 2 primers a un compàs i el tercer al compàs que segueix, enlloc d’escriure 3 corxeres i silenci de corxera, que és el que realment ha de sonar, en el cas del teòric Tètic escriviu dues corxeres i una negra, i en el cas de l’Anacrúsic, el feu desaparèixer i escriviu una negra i dues corxeres, fent desaparèixer els silencis que en realitat sí que hi són? En el cas del Tètic és on es veu més clar. 3 corxeres i silenci de corxera, 3 corxeres i silenci de corxera….i així seguint, que és així com s’hauria d’escriure. I en el cas del salt Anacrúsic, llavors hauria d’haver el silenci a la segona corxera a la segona corxera de les 4 que té cada compàs, és a dir, cada compàs aniria així: Corxera, silenci de corxera i 2 corxeres, que enllacen amb la corxera del compàs que segueix, la fem, després silenci de corxera, 2 corxeres, i així seguim. Amb lletres, seria així. Comença el compàs, així tot escrivint això //CSCC//CSCC//CSCC…i així. El Tètic, seria així //CCCS//CCCS//CCCS….i així. S’entén, oi? Els compositors per no posar els silencis poseu: //NCC//NCC//NCC//NCC… i en el segon cas així: //CCN//CCN//CCN//CCN….
Per què ho feu així, d’aquesta manera? És per escriure menys? Perquè el silenci SÍ QUE HI ÉS. Gràcies.