Gràcies Andreu per obrir aquest debat sobre les parelles mixtes.
Personalment no n’era partidari, perquè pensava que una colla fa una exhibició, com si fos un esbart dansaire, i per tant ha d’anar aparellat. Però ara ho veig diferent, perquè ben mirat, si a plaça reivindiquem que tothom balli com vulgui, i amb qui vulgui, a les colles també hauria de poder ser. Ara el risc és que en pocs anys tinguem un noranta per cent de noies, com veig que passa amb la dansa rítmica o la dansa clàssica.
Sobre el debat paral·lel que s’ha colat, i que potser hauria d’anar a un debat a part, penso que la sardana esportiva no va pitjor que la sardana en el seu conjunt. No sé si és un estancament o un esgotament, però diria que hi és tant a la sardana de competició com a la sardana de plaça. I també diria que aquest estancament fa 30 anys ja hi era.
I sobre l’altre debat de l’evolució del nombre de colles infantils, a Balaguer des de mitjans anys 90 que no hi havia cap més colla alevina o infantil, i des del 2024 en tenim tres. Vull dir que a la sardana, i en tot, també hi ha un tema pendular. I sobretot, crec que el tema és que al final les coses funcionen quan hi ha gent amb ganes de fer coses que passa al davant.
Per tant, treballar els lideratges i formar nous dirigents hauria de ser una prioritat. I disculpa Manel, perquè ens demanes què en pensem de les parelles mixtes, i parlem de tot menys de parelles mixtes.