Nou disc de la Contemporània: 5 o 7 tirades?

El meu vot és claríssimament per a l’opció de meitat i meitat. Els meus arguments:

• Crec que el sardanisme no pot deixar-se perdre una altra oportunitat de tenir un disc amb sardanes divertides de 7 tirades per alegrar assajos i cursets. L’aposta per anar portant les sardanes de 5 tirades a plaça (o, perquè no, als concursos de colles) és interessant, però encara que es materialitzi, segur que portarà temps. Mentrestant, no podem seguir fent cursets cremant sempre les poques sardanes divertides que hi ha en aquest format, ni fent que cada monitor vagi editant mp3 per afegir tirades. Ja fa temps, vaig encetar el tema Discs amb sardanes de 7 tirades especialment interessants per als cursets, i m’al·lucina (i m’entristeix alhora) veure amb quina normalitat s’assumia que l’únic remei era que cada monitor anés tallant i enganxant tirades dels discs de 2+2.

• Crec que tenir sardanes de 5 i 7 tirades en un mateix disc pot tenir “màgia pedagògica”. Si aconseguiu que el vostre nou disc sigui un recurs pedagògic habitual, podeu facilitar que el debat sobre les 5 tirades es plantegi en els mateixos cursets. I si una agrupació munta un curset on s’obre el debat, és més fàcil que aquella entitat vulgui provar-ho a plaça. Si tot el disc és de 5 tirades, probablement moltes entitats ja el desestimin i és una oportunitat que perdeu. Sé que us heu plantejat fer el disc físic en un format i editar-ne un de virtual en l’altre, però crec que llavors aquesta “màgia pedagògica” es perd. I barrejar formats, no ho veig un problema. De fet, Festa Major 2 comptava amb algunes sardanes de sardaxou electrònic i altres de sardaxou normal. Indicant-ho en el disc, crec que no ha de ser cap problema.

Perdoneu si soc l’unica persona que no ho sap, pero soc gran i moltes coses modernes se m’escapen. Que es el sardaxou electronic? Li he preguntat a la meva neta que es qui m’ajuda amb el ordinador i tampoc ho sap. El sardaxou se que es allo de les sardanes de pelicules, pero d’electronica no se res

¡Que divertit! No ho sabia. No tinc cap preferencia sobre aixo de les tirades pero us felicito molt

@Eduard-Contemporania , jo crec que us correspon a vosaltres decidir. Vull dir, com a cobla quina és la vostra intenció amb aquest disc? A qui voleu arribar i ‘per a què?’

Tanmateix en la meva opinió crec que les colles no assajaran 7 tirades amb el format electrònic. Avui dia, en el 90% d’assaig les colles ballen el que han de ballar properament o sardanes ‘estandard’ de concurs i no electròniques.

Si enfoquem el disc vers a cursets, nens, etc, poder fent 5 tirades n’hi ha prou, no crec en la necessitat de fer discs per cursets de 7 tirades. Dit això he d’admetre que sóc un detractor de les ballades de 5 tirades.

Finalment, jo el mix no el faria per dos motius: com ho sabrà la persona que balla/escolta el disc, si la sardana que comença serà de 5 o 7?

Crec que ‘barrejant’ no hi ha la creació d’un nou públic potencial del disc, perquè algú forani al món sardanista, com sabrà que son 5 o 7 tirades? Veurà coses diferents que funciona diferents i a la gent ens agraden les coses fàcils, iguals, mastegades

ArnauPrats malauradament, ja que hem de ser realistes, pensa que la majoria de cursets que es fan a Catalunya, qui s’apunta?… gent jubilada o a punt de la jubilació, que és quan ja no tenen tantes obligacions, i tenen temps per fer-ho.

I no ens enganyem, tres pobles en tot Catalunya ho fan de 5 tirades, a Girona de 10 tirades, i la resta de Catalunya de 7 tirades.

Com a persona a qui li agrada escoltar, ballar, comptar i repartir sardanes, m’inclino claríssimament per les 7 tirades: escolto (si em deixen) i compto les 4 primeres; intento ballar i repartir la resta. I, ho he de confessar, evito anar on les interpreten de 5, si puc triar: no les gaudeixo tant, francament.

I sí: tal com heu anat apuntant, necessitem CD amb sardanes potents i engrescadores per a poder assajar. Tant si es tracta de gent jove com de gent de casals. He votat de 7, doncs, però meitat i meitat em semblaria una opció salomònica i correcta, també. Per al CD, només: a plaça ja ho he provat i ja m’he format la meva opinió

Gràcies per ser com sou, cobla @Eduard-Contemporania !

Jo he triat 5 tirades per al disc. Per ballar crec que són millor les de 7 tirades. Si es compta la sardana sense saber-ne el tiratge abans, els dos curts seguits s’acaben amb un dos, els dos llargs seguits també, només queda la última tirada per “variar” una mica la manera d’acabar.

Ho hem comentat en diverses ocasions: el que ens motiva a anar a un lloc determinat a ballar sardanes és la suma de diversos factors: el repertori; la proximitat; la xarxa d’amics/coneguts que trobaràs en aquella localitat; la logística personal i familiar (aquell dia tens un dinar que queda a prop, per exemple)… Però el nombre de tirades pot ser un factor determinant en aquesta tria: les tirades de 7 et permeten escoltar (en alguns casos la gent prefereix xerrar), ballar i repartir; les de cinc només et permeten ballar. I la meva balança s’inclina clarament per la primera opció.

A més, si volem anar més enllà, les tirades de 5 no permeten fer xarxa: si et poses a xerrar, quan te n’adones ja s’ha acabat la sardana No seria pas el meu cas, però: quan comença a sonar el flabiol ja no tinc “amics”: responc a tothom amb monosíl·labs i somriures. O amb petons/abraçades acompanyats de números: 26, 27, 28…

Un tema diferent és el tiratge de les sardanes dels CDs: dependrà de quin sigui el motiu de l’adquisició del disc (si és per assajar o per escoltar).

EulaliaSagrera les tirades de 7 et permeten escoltar (en alguns casos la gent prefereix xerrar), ballar i repartir; les de cinc només et permeten ballar. I la meva balança s’inclina clarament per la primera opció.

No és per posar llenya al foc, però sí per reflexionar-hi: té sentit fer bufar els músics tanta estona repetint les mateixes tirades només per tenir-los de so de fons mentre la gent peta la xerrada? No va per tu, @EulaliaSagrera, eh? Que ja em queda clar que tu aprofites per comptar. I estic tan a favor de qui utilitzi les primeres tirades ja sigui per ballar, per escoltar, o per comptar… però crec que hauríem de reflexionar quan no les ballem perquè el cos no aguanta i no mantenim el mínim de silenci que mereix la feina d’uns professionals que estan interpretant una música que se suposa que ens agrada (és un comentari autocrític: també va per mi).

JoanAranda Crec, Joan, que si una ballada té suficient concurrència de balladors es poden donar moltes situacions diferents. No crec que tothom xerri al mateix temps, de la mateixa manera que no tothom balla les mateixes sardanes d’una ballada. Naturalment, hi ha aquells que no se’n perden cap, de la mateixa manera que d’altres potser només en ballen una perquè van de pas o, senzillament, ja en tenen prou. Entremig, a molts aficionats els agrada, efectivament, ballar i relacionar-se amb altra gent, de manera que les dinàmiques individuals i dels diferents grups que es formen es van combinant. No sé si aquesta percepció meva és aplicable a tot arreu, per això en parlem, oi? Això sí, seria exigible per part de tothom recordar que quan no ballem i xerrem, possiblement molestem als altres o als músics.

AngelLopezLluis Exacte, sí. Que no dic que les primeres tirades d’una sardana a plaça hagin de ser silencioses com un funeral, però sí que crec que, mentre toquen els músics, hauríem de prendre alguna acció que respecti la seva feina: ballar, escoltar, comptar… o almenys no xerrar fort. Són professionals que treballen en directe, no un disc de fons.