jordiprats Hola Jordi,
el cas de la sardana bella amistat, la vaig descobrir en un cd, la vaig buscar, la vaig portar a la meva cobla, la vam tocar, i la veritat va tenir molt poca “acceptació” tant per la part de balladors, com de músics… es va tocar un parell de cops sense pena ni glòria i va continuar a l’oblit…
en canvi l’escoltes en el cd i sembla més “potent”
una mica en part, el que expliques tu… hi ha molta cosa, i sovint els programadors (de les entitats sobretot) coneixen poc, són molt conservadors i tenen poca valentia en posar coses no conegudes… o et responen que no estan per fer invents o experiments…
Cosa ben diferent és quan qui programa és el repertorista de la cobla… i aposta per sortir “fora pista” i anar posant cosetes menys conegudes i menys populars…
Respecte la de l’Eduard Martí Teixidor, suposo que et refereixes (a internet surt malament en alguns llocs) a la sardana EL NUNCI DE CASTELLTERÇOL
Sardanes fantàstiques i ben parides les d’aquest autor sabadellenc, injustament molt poc programat, i amb sardanes espectaculars… però esclar… no són xumba xumba ni són de trempera…
i les cobles que posem alguna d’ell, al començament de la ballada, poques ocasions i quasi demanant perdó al públic sardanista quan venen a queixar-se de qualsevol sardana que fa “tuf” a qualitat musical…
Del cas d’aquesta sardana de l’Eduard Martí Teixidor podriem explicar que molt sovint s’interpreten una o dues sardanes d’aquest gran compositor, i la resta estan totalment oblidades. És ben cert que les sardanes de l’Eduard Martí Teixidor són de gran qualitat musical i sovint titllades de poc balladores. El disc integral de la cobla de Cambra de Catalunya que inclou 12 sardanes del mestre, és una delicia per les oïdes més refinades… però quan el portes a plaça, molt sovint, la gent arrufa ràpid el nas perquè no fa saltar i suar…
Una autèntia llàstima tot plegat…