La sardana, més enllà de la dansa i de la música!

XaviPinyol

Amigues i amics de S.21,

Comparteixo amb vosaltres l’entrevista publicada avui al Diari Ara en la qual el periodista Albert Om fa al conegut actor Pep Anton Muñoz, conegut per a molts com en Peris de la sèrie televisiva el Cor de la Ciutat de TV3.

La comparteixo amb vosaltres perquè a part de les coses interessants que comenta, en el minut 8 de l’entrevista ens explica la seva experiència amb la sardana.

Podeu visualitzar l’interessant entrevista aquí:

Penso que la sardana, a part de música i dansa, també pot ser moltes altres coses com és l’exemple que s’explica a l’entrevista.

Moltes són les experiències que giren entorn de la sardana, més enllà de la seva música o dansa, però ben poques vegades s’expliquen o es comparteixen.

Aprofitem aquest espai per compartir-les?

jordiprats

Hola Xavi i resta de Sardanistes. Ignoro si l’objectiu del teu post és aquest, però, personalment, què m’ha aportat la sardana? Doncs el més important una família. Vaig conèixer la meva dona ballant en colla, i per més l’enrenou, ballàvem en colles rivals. Què més m’ha aportat? Ballant per lliure en audicions i aplecs grup, amics, diversió i disbauxa. Ballant en colla, professionalitat, compromís, treball en equip. Comptant revesses concentració, agilitat mental, lògica, vista, oïda. Escoltant sardanes, gaudir de bona música. I a tot això afegim mantenir el nostre patrimoni cultural.

XaviPinyol

Exacte @jordiprats aquest era i és l’objectiu del meu post.

Personalment, puc explicar fa 30 anys que vaig entrar en el món de la cobla i la sardana gràcies als meus pares. Ells també eren i son sardanistes. A part dels coneixements musicals que he anat adquirint al llarg dels anys (tocant a les places i a les sales del país i també els estudis formals que he realitza), la sardana i la cobla m’ha permès conèixer un munt de persones i fer-ne grans amistats. D’altra banda, també aquest món m’ha permès introduir-me a l’experiència de la composició. Sentir com sonen les teves sardanes en el moment d’estrenar-les i veure que allò que has tingut en el pensament ho has pogut explicar en notes i en melodies … crec que és quelcom únic i extraordinari!

LluisAlcala

Doncs aquí va la meva! 🙂

Jo vaig tenir el primer contacte amb la cobla i la sardana a l’aplec de Calella de l’any 1990 (tenia 10 anys). Va ser a través d’uns amics dels meus pares que eren molt sardanistes, i ens van convidar a anar a passar el dia a Calella.

Allà ja em vaig enamorar de la sonoritat de la cobla i en especial de la tenora (i ja vaig dir als meus que quan acabés els estudis de piano, volia tocar la tenora).

A partir de llavors la sardana sempre ha estat dins meu (escoltant, gravant, ballant, tocant, component…) i ja en van més de 30 també! 😉

Molt d’acord amb el @XaviPinyol tant en el tema de conèixer tanta gent i tocar a llocs meravellosos, com en les experiències com a músic i compositor que he pogut viure (i segueixo vivint) que han estat increibles!

Les estrenes de les més de 40 sardanes que porto són “Moments màgics” com diu una de les meves sardanes, i són uns dels esdeveniments més bonics que m’he pogut emportar al llarg de la meva vida.

Salut i per molts anys!