La Marta Urzaiz és un clar exemple d’on es pot arribar quan es combinen talent i capacitat de treball. I és que aquesta jove clarinetista nascuda a Ripollet l’any 1993 i graduada a l’Escola Superior de Música de Catalunya, presenta un currículum professional molt sòlid el qual, a més de la interpretació, la direcció i la composició, té una vessant científica molt prolífica, ja que també va estudiar Física a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a intèrpret de clarinet cal destacar l’enregistrament del seu disc “Femina Feminae”, amb música de nova creació del compositor Gerard Pastor, acompanyada del propi autor al piano, i el duet que va formar amb el pianista Ferran Cullell interpretant aquest repertori. Amb anterioritat havia tocat a formacions com la Bruckner Akademie Orchester o la Banda de la Federació Catalana Societats Musicals. També ha estat docent en diversos centres com l’Escola de Música i Centre de Grau Professional Creu Alta de Sabadell. Fins l’any passat va ser directora de l’Orquestra Municipal de Caldes de Montbui. Actualment, és programadora de software i directora de la Cobla Contemporània.
Els que han treballat sota la seva direcció, la defineixen com una persona rigorosa i afable, de qui es pot aprendre molt i una gran generadora de “bon rotllo” per la seva actitud sempre contenta i somrient. Realment, és una molt bona notícia per al sardanisme que algú amb aquest tarannà professional i humà estigui al capdavant de la direcció musical d’una cobla tan diferent com la Contemporània. Alhora, saber què pensa sobre la sardana algú amb aquest perfil serà un autèntic privilegi.
Com ha estat el teu procés de coneixement i apropament a la sardana?
El meu primer contacte amb la sardana va ser durant la meva adolescència a la Banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès. En aquell moment la dirigia en Gerard Pastor i vam interpretar diverses sardanes arranjades per a Banda. Vaig descobrir meravelles com “Sol Ixent” d’Eduard Toldrà o “Rosa de Sant Jordi” de Fèlix Martínez Comín.
Més endavant, navegant per Spotify, vaig anar a parar a la sardana “Harry Potter i la rotllana filosofal”, enregistrada, precisament, per la Cobla Contemporània. En aquell moment vaig descobrir que la sardana era una tradició que seguia viva i on podies descobrir coses molt interessants. Va ser a partir d’aquell moment quan vaig començar a escoltar-ne més, a descobrir compositors, a mirar partitures…
La teva visió de la sardana, ha variat gaire des que la interpretaves amb formació de banda a l’Agrupació Musical Cerdanyola del Vallès? I des que vas estudiar flabiol i tamborí a l’ESMUC?
Sí, totes les noves aproximacions a qualsevol tipus de peça musical es van actualitzant a mesura que la treballes i t’hi endinses. Gràcies a haver tocat sardanes en formació de banda vaig descobrir el món de la instrumentació per a cobla, així que podia comparar una versió amb l’altra i observar-ne les diferències pel que fa a sonoritat, combinacions entre els instruments, etc.
En canvi, quan vaig estudiar flabiol i tamborí a l’ESMUC vaig aprendre un aspecte ben diferent, que és indispensable per a qualsevol director (de cobla o de la formació que sigui): conèixer les limitacions i el potencial de cada instrument. En particular, vaig descobrir els del flabiol, però de manera natural vaig anar descobrint tot el que podia i no podia donar cadascun dels instruments de la cobla. Des del punt de vista de direcció i gràcies al fet de ser instrumentista, puc estar segura de què es pot (i no es pot) demanar a cada instrument de la cobla i tinc una millor comprensió de la instrumentació de la cobla.
Com ha anat variant la teva percepció a mesura que t’hi has anat endinsant?
He anat descobrint diferents estils de sardanes de compositors actuals. I, per tant, de tot el que es pot fer amb aquesta música i tot el que queda per indagar. Fins fa relativament poc temps la gran majoria de sardanes que coneixia era dels mestres clàssics com Toldrà, Garreta, Martínez i Comín, Juncà, Serra… així que el meu imaginari musical s’ha expandit.
Què opines de la Cobla Contemporània, ara que n’ets directora?
La Contemporània és una agrupació molt versàtil i original en la seva proposta artística. Pel que fa a la música, ja fa anys que interpreten des de sardanes clàssiques actuals fins a versions de temes de pel·lícules o pop-rock. Actualment, ofereixen el Sardaxou Electrònic, on la sardana va acompanyada d’una base electrònica. També ofereixen un taller de sardanes abans de la ballada per a incloure totes aquelles persones que volen aprendre. A banda de tot això, als assajos tenim el projecte Contemporània Emergents, que és l’oportunitat que la cobla ofereix als joves músics en formació. Cada setmana tenim un músic jove estudiant que ve a tocar amb nosaltres a l’assaig. És una experiència molt enriquidora i per a ells pot ser el seu primer contacte amb una cobla professional.
Tots aquests projectes donen un atractiu especial a la cobla i fan que la sardana estigui viva. I com molt sàviament va dir en David Casamitjana: “tot el que sigui divulgació de la cobla, benvingut sigui”.
La veritat és que és un privilegi treballar amb ells. Són un grup humà molt maco i, si bé riem molt als assajos, mai es perd de vista el treball musical. Un equilibri fantàstic.
En el darrer disc Sardaxou 12+1, has contribuït amb dues sardanes com a compositora. Com ha estat l’experiència?
L’experiència de compondre ha estat molt enriquidora, ja que escriure és la manera més immersiva d’entendre la instrumentació per a cobla i les diferents sonoritats que es poden aconseguir. A més, en poder assajar setmanalment amb la Contemporània, la primera sardana vaig poder modificar-la i fer una segona versió canviant instrumentacions que vaig descobrir que no funcionaven. Vaig aprendre a base “d’assaig-error’” i escoltant en directe el que escrivia i això és un privilegi. A partir d’aquí, arriba un moment que ja coneixes la formació i no necessites fer aquest testeig.
I si ara decidissis compondre una sardana que no fos en format de Sardaxou, com la faries? Seria amb cobla? Amb alguna formació mixta? Buscaries noves sonoritats?
Bé, fa uns mesos vaig escriure la meva primera sardana original, la podreu escoltar al disc “Contemporanis 10”. La veritat és que no vaig buscar res en concret. Vaig anar escrivint a mesura que em sortia i vaig intentar ser conseqüent amb el material que jo mateixa havia creat. És a dir, no he escrit de manera aleatòria el que em venia de gust sinó més aviat amb sentit musical, de manera que la sardana en si mateixa sigui una peça bonica de seguir i escoltar.
Què t’agrada de la sardana?
Que és un entorn potencialment prolífic per crear coses noves. Ja hi ha l’entorn, la tradició, les formacions i el funcionament. Ara només cal creativitat per apostar per idees innovadores i obertura per part del món sardanista per acceptar-les i valorar-les.
Què no t’agrada de la sardana?
Que hi ha un cert nivell d’hostilitat entre els diferents punts de vista de com hauria de ser la tradició sardanista. Costa entendre que la tradició és quelcom que també ha d’evolucionar i adaptar-se als nous temps. A vegades veig certes enemistats que crec que no ens ajuden i és una pena perquè només farem camí si cooperem i ens acceptem entre tots.
Quins valors creus que té?
La sardana és bonica en si mateixa i promou la germanor. La mateixa dansa ho té: donar-se les mans per fer quelcom plegats. Això té un potencial socialitzador grandíssim.
Com veus l’encaix de la sardana en la societat actual?
Poc valorada. A mi m’encanta sortir el diumenge al matí a escoltar sardanes a la plaça (sí, disculpeu… sóc més d’escoltar-les que de ballar-les, defecte professional!) però no és fàcil trobar un acompanyant per fer aquesta sortideta matinal. És una tradició que, malgrat bonica en si mateixa, ha evolucionat molt poc. Però encara que no ho vulguem, la societat avança, i si la sardana no s’adapta, es queda enrere: és llei de vida. També observo que entre el públic ballador falta jovent: una altra tasca pendent.
Com veus l’encaix de la sardana entre el jovent actual?
Desconeguda. He descobert en la docència musical que he impartit durant 8 anys, que el jovent no sap pràcticament res de la sardana… i parlo d’estudiants de música! Els petits no tenen ni idea del que és una sardana ni una cobla i els adolescents saben que existeix, però en la majoria dels casos mai n’han escoltat. Tampoc saben mencionar el/s nom/s de la/es cobla/es de la seva ciutat. Cal més divulgació, apropar la sardana als joves, fer la sardana un esdeveniment per a tothom.
Com veus el futur de la sardana?
El futur de la sardana dependrà del que fem. Si els esdeveniments sardanistes segueixen cridant tan poc als joves, si els aplecs o concursos no saben com cridar a la participació de més persones, el públic actual s’anirà envellint i els números aniran cada cop a menys.
Què hi canviaries si fos a les teves mans?
En general, l’obertura de ment del món sardanista. Que les noves idees i projectes innovadors no generin rebuig ni enemistats. Defensar la nostra tradició no és tancar-se a fer sempre el mateix: és acceptar que diferents visions tinguin cabuda dins de l’activitat musical. Que tens ens donem realment la mà -com a la dansa- per renovar el futur de la nostra tradició i valorar el que es fa a casa nostra. Com bé va dir Einstein: “si busques resultats diferents no facis sempre el mateix”.